ZARAGOZÁ ORTELLS, Eduardo

[Text publicat en Personatges històrics suecans.

Diccionari biogràfic. Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009]

Sueca, 13/X/1846–Talavera de la Reina (Toledo), finals s. XIX. Docent, advocat i jutge.

Estudià batxiller de Ciències a la Universitat de València (1871) i es llicencià en Dret per la Universitat de Madrid en data no concretada.

Va ensenyar matemàtiques al Col·legi de Segon Ensenyament d’Almansa, per a després, ja al poble on va nàixer, formar part del primer claustre de professors de l’Institut Lliure de Segon Ensenyament en els cursos 1872/73 i següents, on va impartir les assignatures de Física-Química, Fisiologia-Higiene i Història Natural, a més d’ocupar el càrrec de secretari del centre.

Al poc de poc, sembla que es va establir a Talavera de la Reina, per a fundar un col·legi d’ensenyament mitjà i iniciar una nova etapa laboral, la d’advocat, que començaria l’any 1875 per a finalitzar-la el 1883, tot just en començar la seua carrera en la judicatura: va ser vice-secretari de les audiències d’Àvila (1883-1884) i de Talavera de la Reina (1884-1888); secretari de l’Audiència del Criminal a Teruel (1888); i jutge d’Alcántara, a la província de Cáceres (1888-1890) i Valencia de Alcántara, també a Cáceres (1890-1892). Tot el temps que va ser jutge va estar condicionat per la cistitis crònica que patia, amb contínues sol·licituds de permisos per a recuperar-se de les molèsties produïda per la malaltia. A Valencia de Alcántara donaria per acabada la seua trajectòria professional, en caure d’una haca quan anava a practicar un reconeixement en una causa criminal, i quedar-se paraplègic.