VILA VENDRELL, Simón

[Text publicat en Personatges històrics suecans.

Diccionari biogràfic. Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009]

Sueca, 28/X/1856–Barcelona, 20/XI/1933. Químic, docent i polític.

Descrit com un home amb gran facilitat per a l’estudi i molta capacitat de treball, aquest fill il·lustre de Sueca pertanyia a una modesta família de llauradors que en alguns moments hagué d’obtindre ajuda econòmica de la Corporació local per a no interrompre la seua prometedora carrera.

Estudià batxillerat a l’Institut Lliure de Segon Ensenyament suecà, fins que l’any 1874 se n’anà a Madrid a fer les carreres de Dret i Ciències a la Universitat Central, i es llicencià en la segona sis anys més tard, després de rebre una sòlida formació acadèmica de la mà dels més reconeguts professors de l’època.

A Sueca, fou professor de Ciències al Col·legi de Segon Ensenyament només el curs 1880-1881, ja que en guanyar per oposició una plaça de professor auxiliar a la Universitat Central madrilenya, tornà a la capital de l’Estat, on tan sols residiria dos anys, perquè al poc de ser investit doctor, hagué d’anar-se’n a l’Havana (Cuba), a ocupar una càtedra de Química Inorgànica de la Facultat de Ciències, aconseguida el 1883.

A la capital del país caribeny va desenvolupar una destacada activitat docent, administrativa i política durant els anys que hi residí. En la primera època fou inspector d’escoles i instituts a L’Havana i Santiago de Cuba; anà comissionat a Panamà per a l’obertura de nous centres educatius; i afegí dues noves titulacions al seu currículum, les de perit químic (1887) i llicenciat en Farmàcia (1889). A partir d’aquest darrer any, va començar la seua carrera política amb el partit monàrquic conservador Unión Constitucional, fou elegit diputat provincial per al quadrienni 1889-1893, i diputat a Corts en les legislatures de 1894 i 1896. En la plenitud de la guerra d’independència cubana, va estar nomenat director general d’Hisenda del Ministeri d’Ultramar —càrrec que va ocupar entre els anys 1895-1897—, conseller d’Instrucció Pública per la Gran Antilla (1896) i vocal del Consell Reial. Aquesta etapa vital de Vila va finalitzar quan el declararen en excedència el 1899, en aconseguir Cuba la independència, i conseqüentment, en desaparéixer la Universitat de l’Havana com a centre docent de l’Estat espanyol.

Amb una forta decepció política, tornà a Espanya per a refugiar-se definitivament i exclusiva en la docència fins a la seua jubilació el 1928, i ocupà una càtedra de Química General, primer a la Universitat de Saragossa fins al 1902, després a la de Barcelona. En tots dos centres acadèmics arribà a ser degà —a la capital aragonesa, entre els anys 1900 i 1902—.

Junt amb el també suecà Miguel Marzal i el naturalista Salvador Calderón, va confeccionar un estudi per a reorganitzar les facultats de ciències espanyoles (1905), en el qual criticaven durament la reforma educativa aprovada pocs anys enrere.

La seua obra bibliogràfica fonamental és Tratado teórico-experimental de Química General y Descriptiva con aplicación a la medicina, farmacia e industria, publicada en dos toms l’any 1915, en la qual defensava l’ensenyament pràctic de la química. Així mateix, publicà un informe realitzat durant l’etapa d’inspector a l’illa del Carib, i un Programa de un curso de química general (1885). Va escriure diversos articles científics per al “Diario de la Marina”, de l’Havana.

Quan va morir deixà 122.642,57 pessetes —la meitat de la seua fortuna— a l’Hospital de Caritat de Sueca.