VENDRELL NAVARRO, María-Dolores, “la Vendrell”
- antonicarrasquer
- 8 ago 2024
- 2 Min. de lectura
[Text publicat en Personatges històrics suecans.
Diccionari biogràfic. Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009]
Sueca, 1/II/1871–València, 11/VIII/1904. Cantant lírica (tiple).
Amb grans condicions naturals per a la música i la sòlida formació rebuda de prestigiosos professors, María Dolores Vendrell conegué el cim de l’èxit en els millors teatres europeus abans que la mort li arribara als trenta-tres anys, a causa d’una tuberculosi.
A la seua ciutat natal fou alumna de l’escola de música de José Serrano Marí; a València assistí a l’acadèmia de José Valls i, tot seguit, durant quatre anys, tingué de tutor el famós professor de cant Pietro Fàrvaro, que no la va deixar que actuara en públic en aquest període fins que, quan la va trobar artísticament preparada, la presentà al Teatre Principal de València, amb l’òpera Los pescadores de perlas, de Bizet.
Amb el propòsit de millorar la posada en escena de la suecana, Fàrvaro la feu anar a Milà, a l’acadèmia de Rovescalli. Allà, a poc a poc, es donaria a conéixer per la seua qualitat artística, i es consagrà definitivament, com a cantant i intèrpret a l’Scala milanesa, amb l’òpera Lucia di Lammermoor. Durant algunes temporades s’integrà en els més importants circuits operístics europeus, i actuà als escenaris de Roma, Venècia, Sant Petersburg, Viena, París, Lisboa, etc., amb obres com La Traviata o Carmen. Algunes de les seues interpretacions més celebrades foren registrades en fonogrames.
El 1901 tornà a actuar als coliseus espanyols, contractada pel Liceu barceloní, el Teatre Apolo de València i el Teatro Real de Madrid, on cantaria dues temporades més abans d’afectar-la la malaltia que la retirà dels escenaris. L’any del seu retorn a Espanya, tingué una apoteòsica actuació al Teatre de la Paz de Sueca, en una gala feta a benefici de l’Asil d’Ancians, on va estar acompanyada pels intèrprets del Teatro Real. Però aquesta no fou la primera vegada que cantava en públic a Sueca, perquè ja ho havia fet al Teatre dels Porxets quan només tenia quinze anys i un gran futur per davant.