UNA TAULA DE BILLAR A BENEFICI DE L’ESGLÉSIA DEL CONVENT DE NOSTRA SENYORA DE SALES (1755)

[Publicat al setmanari Sueca.

Sueca, 6 de febrer de 2011]

Com era habitual en molts indrets valencians al llarg del segle XIX, a la nostra localitat també es constata que perquè les autoritats civils i els estaments religiosos donaren el beneplàcit a la celebració d’algunes de les diversions més populars, aquestes havien de tindre un pretext benèfic: la caritat s’utilitzava com a excusa per a donar legitimitat a pràctiques recreatives que no tenien bona reputació, però sí molta demanda. Un costum que en algun casos encara arrosseguem.

   Així, l’Hospital de Pobres de la Caritat de Sueca —el patronatge del qual estava a càrrec del Consistori municipal, cosa que no impedia que anara sempre curt en recursos econòmics—, havia de ser, principalment, la institució benèfica receptora dels hipotètics guanys que generara, per exemple, el lloguer dels entaulats per a les corregudes de vaquetes (fet que es documenta a partir de l’any 1814), la venda d’entrades del Teatre dels Porxets (1845), la quota abonada pels caçadors que participaven a les primitives tirades d’aus aquàtiques reglamentades (1855), o les rifes de la tómbola (1891). Hem escrit “hipotètics guanys” perquè, en la major part dels casos, intencions i realitats transitaven per distints camins, com el que veurem de seguida.

    Un antecedent d’aquestes pràctiques, presumptament benèfiques, va ser el joc de billar, com apareix en un protocol de 1755 dipositat a l’Arxiu del Regne de València, que subscriu el notari suecà Bautista Pont.

      En efecte, el 8 de juny d’aquest any, Bernardo Mayor, de professió tractant, fa cessió d’una taula de billar, “con lo aderente y necesario para su manutencion”, perquè el benefici que genere a partir del proper dia de Sant Joan, “sirva para ayuda a la fabrica y construcción” de la nova església del Convent de Nostra Senyora de Sales. Però ho fa a condició que es complisquen els requisits que tot seguit es detallen.

     En primer lloc, com que la taula de billar s’ha de traure de la casa on està instal·lada per a muntar-la en una altra del carrer del Vall, Mayor imposa que les despeses del seu trasllat siguen abonades pel propietari de l’edifici on ha d’instal·lar-se, el llaurador Joseph Serrano de Bautista.

      Mayor també obliga al mateix a “ceder a favor de dicha obra [de l’església del Convent], el dominio util de la referida casa, y la ha de mantener a sus costas”; clàusula que Serrano accepta de bon grat.

I en darrer lloc, malgrat que es tracta d’una cessió de caràcter temporal que caduca en finalitzar la construcció del temple, a Mayor se li han d’abonar les 60 primeres lliures que la taula de billar tinga de benefici en la nova ubicació, ja “que es el valor y coste que expendio en dicha mesa”.

Més enllà de les notícies que puga aportar aquest document notarial sobre el joc del billar, de la seua pràctica a Sueca ho desconeixem tot. Malgrat que la intuïció ens fa pensar que el billar sempre ha tingut un gran predicament entre els nostres avantpassats, a la historiografia local no trobem cap referència sobre quan va arrelar aquest joc entre els suecans, els llocs on hi havia taules instal·lades, les modalitats que s’hi jugava, si al seu voltant es feien apostes, etc.

Desconeixem també, tornant al cas, si la cessió de la referida taula de billar va produir beneficis i, en cas positiu, si aquests s’invertiren, completament o parcial, en les obres de la nova església del Convent, finalitzada disset anys després de la signatura del protocol, és a dir, l’any 1772.

Les condicions que va establir el tractant Bernardo Mayor, òbviament, ens fan dubtar del caràcter filantròpic de la deixa, per concloure que va tractar de fer un negoci semblant al que practicaven —sense massa escrúpols, però amb exquisides formes i excel·lent retòrica— els nombrosos encantadors de serps que pul·lulaven per aquestes contrades durant el Set-cents, i també el Vuit-cents, per aprofitar-se de la ignorància i de les necessitats de les classes populars, mentre ells obtenien considerables guanys econòmics i fulgurant ascens social.