UNA EXPEDICIÓ A LA RECERCA DEL PERELLÓ (1760)[1]

[Publicat al diari Levante-EMV, el 28 de julio de 2019]

El dia 10 de març de 1760, un grup de suecans eixiren de la vila a trenc d’alba cap a l’Albufera. Tenien com a objectiu localitzar la fita de pedra o perelló que constatava el nivell del llac. La intenció era comprovar si les aigües la sobrepassaven per complet, és a dir, si hi havia perellonada. En cas de ser així calia obrar en conseqüència i fer complir la popular dita “fita coberta, gola oberta”.

Unes dècades abans, quan s’autoritzà Pere Beltrán, veí de València, perquè obrira un nou canal de comunicació entre el llac i la mar, les autoritats competents sembla que col·locaren una fita de pedra o perelló, amb les armes reials gravades, a fi de verificar el nivell de les aigües de l’Albufera, un secular punt de fricció entre pescadors i arrossers de la zona, per l’antagonisme d’ambdós sistemes d’explotació de l’aiguamoll. En síntesi, els primers el volien sempre elevat per a facilitar l’entrada del peix de la mar, mentre que els altres necessitaven poder-lo regular a voluntat d’acord les exigències del conreu arrossar.

En aquest context s’emmarca l’expedició organitzada a les acaballes de l’hivern, època quan, com tots els anys, els llauradors arrossers buscaven arguments favorables davant l’autoritat per a desguassar l’aiguamoll sense plets ni sancions.

Aquell dia, el grup d’expedicionaris l’integraven el síndic procurador general de l’Ajuntament —Vicente Cebolla—, nou llauradors —Manuel Pont, Manuel Carrasquer, Manuel Cuallantes, Visente Cisteró, Juan Miragany, Leon Meseguer, Joseph Beltran de Visente, Antonio Bendrell i Joseph Rabal—, el notari encarregat d’alçar acta —Antonio Ignacio Reynoso— i un barquer, tots veïns de Sueca.

Entre les deu i les onze del matí, “estando enfrente de la Acequia nombrada de Beltrán, eo del Perelló”, el síndic preguntà als presents si sabien on era la fita “que sirve de regla, o límite, á las Aguas de dicho Lago”. Només dos d’ells —Pont i Cuallantes— respongueren afirmativament, per haver-la vista en anteriors ocasions. Digueren que estava “entre las Islas de la Piedra, del Estell y el Replá”.

De seguida, el síndic de l’Ajuntament va indicar al barquer que es dirigira al dit lloc, instrucció que aquest executà de manera immediata. Poc després, en estar al lloc assenyalat, el barquer parà l’albuferenc i tots els expedicionaris pogueren comprovar que allà era la pedra buscada, “la misma, por la que desde antiguo se dice: fita cuberta, gola auberta”. Aleshores, el representant municipal ordenà a tots els presents que amidaren, “con una caña, el Agua que domina á la expresada fita, y se encontró que la cubrían tres pasmos (sic) y medio de Agua, dedo mas, o menos”.

Amb els objectius complits, una vegada comprovat l’elevat nivell de les aigües del llac, el síndic procurador general manà el regrés de l’expedició a Sueca i va requerir al notari perquè alçara acta, en escriptura pública, el fet observat pels presents, “para los efectos que hubiere lugar en derecho”. Uns efectes que no eren uns altres, com manava la màxima, que els de desguassar l’Albufera obrint la gola.

Ahir, com hui, el desguàs de l’Albufera un motiu de conflicte.

1 Text basat en la informació que aporta un breu document del notari Antonio Ignacio Reynoso que es conserva a l’arxiu de protocols notarials del Reial Col·legi-Seminari del Corpus Christi de València, sign. 6871, f. 1 (1760).