UNA "COMPANYIA DE MÚSICA" A LES ACABALLES DEL SEGLE XVIII, ORIGEN DE LA PRIMERA BANDA DE SUECA?

[Publicat al diari Levante-EMV, el 27 d’octubre e 2019]

Desconeguem el nom, el repertori que tenia, els espais on actuava, quan i per què ho feia o el que cobrava, si cobrava... També ignorem el nombre de músics, la seua formació, els instruments que tocaven o si anaven uniformats. Per no saber, no sabem si fou la primera agrupació musical constituïda formalment a Sueca, més enllà de la possible existència de col·lectius lligats a les activitats religioses o a la parafernàlia militar. Tampoc tenim notícia dels anys que va estar en actiu.

Però, malgrat el desconeixement dels aspectes enunciats, estem en condicions d’aportar uns quants detalls molt interessants sobre l’existència d’una “companyia de música” a la nostra població durant la darrera dècada del segle XVIII —uns anys de gran expansió demogràfica i econòmica a la vila de Sueca—, gràcies a la informació continguda en un breu protocol del notari Vicente Ferrer, datat en els primers dies de l’any 1792.[1]

Al document es diu que cinc suecans —Bernardo Esteve,[2] sastre de professió, d’uns 35 anys, resident a la plaça de Sant Pere; Pedro Llaser, llaurador, 38 anys, carrer del Pou; Joseph Agut, cec, 68 anys, carrer del Vall; Thomas Mathoses de Thomas, fuster, 25 anys, carrer de Sant Josep; i Agustín Mathoses, germà de l’anterior, també fuster, d’edat i residència desconeguda—,[3] es personaren a cal notari Vicente Ferrer perquè “tenian formada compañia de música por su afición y diversión, y deseavan que dicha compañía tuviese estabilidad y permanencia”.

Allà anaren a protocolitzar un conveni o reglament de gestió interna “para el buen govierno, dirección, manejo, y disposición de quanto se ha de hacer y practicar en dicho cuerpo, ó compañía de música y sus anexidades”. El document contempla una sèrie de clàusules que tot seguit resumim.

L’esmentat grup de suecans confia la direcció al sastre Bernardo Esteve, que haura d’encarregar-se de “la cobranza y el cuidado de las funciones y músicas que se hicieren”, així com de pagar als individus que hi participaren.

S’atorga al director la prerrogativa d’avisar els músics que considere, d’acord les funcions per a les quals se’ls contracte. Es pacta que el músic convocat haurà d’acudir obligatòriament a “templar y afinar los ynstrumentos antes de entrar a tocar en la función”, però si arriba amb els temps justet i no li dóna temps de fer-ho, quedarà privat “de percibir aquella parte del estipendio o porción que le perteneciere, y esta se aplicará al fondo de la compañía”. També s’estipula que si un músic cau malalt i no pot acudir a la convocatòria, se li pagarà la part que li corresponga, encara que no haja tocat.

Pacten, així mateix, que la recompensa econòmica que cobre l’agrupació per un concert no se la repartisquen íntegrament els músics participants, ja que es disposa que “de cada función, y música que se tocare siendo de paga, se ha de quedar en poder del Depositario que se nombrare para el fondo de esta compañía un tanto, segun le pareciere al Director para los gastos y demás...”, suposadament per a tindre un romanent per a l’adquisició i reparació d’instruments, vestuari, etc.

El document també reglamenta els assaigs i, amb la diàfana intencionalitat de refrenar la informalitat dels components de la companyia, arriba a determinar sancions. És per això que s’acorda “que todos los lunes, miércoles y viernes de todas las semanas del año [...], asi en el verano como en el hinvierno (sic) de acudir presisa e indispensablemente todos los dichos yndividuos al sitio donde les señale por dicho director para el ensaño (sic) y academia de música, bajo la pena de diez y ocho maravedies por cada vez que se falte”. Aquesta sanció econòmica no es tindrà en compte si el músic avisa abans i ho justifica amb una bona excusa.

El document finalitza amb dues clàusules més. Per una banda s’acorda que el conveni tinga un any de vigència, però mentre “no se le otorgare escritura de contrario”, quedarà prorrogat fins que es faça una “escritura de apartamiento”, y per l’altra, que totes les susdites clàusules, necessàriament, han de tindre força d’executives.

Tot i ser molt interessant el contingut d’aquest protocol notarial, no deixa de ser un granet de sorra en la immensitat del nostre desconeixement de la història de la música a Sueca; perquè, fins ara, ¿quines eren les notícies més antigues que es tenien de les primitives agrupacions musicals suecanes?, ¿les referents a les capelles de música de la segona meitat del segle XIX o les de les bandes de les milícies coetànies? Una altra vegada ens quedem amb la mel als llavis. Desitgem saber-ne més.

En la convocatòria d’una beca d’investigació per part de l’Ajuntament, societats musicals locals, Diputació, etc., podria estar la solució. Per què no s’hi uneixen esforços? Paga la pena.

1 Arxiu del Regne de València, sèrie “Protocols Notarials” (Sig. 12.924, f. 2).

2 En l’any 1786 trobem Bernardo Esteve signant un rebut com a col·lector de la capella de música, per cantar els motets en la processó del Divendres Sant; una activitat que organitzava i pagava la Confraria de la Purissima Sang. Després ho farà a títol particular en diverses anualitats fins a 1807. En una altra ocasió, la seua agrupació musical acompanya el Viàtic en el combregar general (1796). (Arxiu Municipal de Sueca. Sig. Serveis Socials. Confraries, caixa 29, 1686-1822. Cuentas de la Cofradia de la Sangre, 1743-1822).

3 L’edat i el lloc de residència dels anomenats consten en el Padró de veïns de Sueca de 1794-1797, que es conserva a l’Arxiu Municipal de Sueca (Sig. EST-00014/001).