UN SUECÀ DEL SEGLE XVIII, COMISSARI DEL TRIBUNAL DE CORT DE LA INQUISICIÓ

[Publicat al setmanari Sueca.

Sueca, 24 de juliol de 2011]

Fins ara, per a trobar-nos en el temps amb l’única dignitat eclesiàstica de rellevància nascuda a Sueca, havíem de remuntar-nos al llunyà segle XV, quan la família Borja aconseguia per primera vegada que un dels seus fóra elegit Papa.

Aquest personatge suecà que va viure en la primera meitat del Quatre-cents fou Antoni Bou, vicari general de l’Església valentina que va ser enviat a Roma en representació d’aquesta per homenatjar el Borja Calixt III, i d’on tornà sent nunci papal dels territoris de la Corona d’Aragó.

        Fins ara, deia, perquè a partir de hui haurem d’afegir a la nòmina de personatges suecans un altre distingit eclesiàstic, del qual només es coneixia, mitjançant María del Pilar Domínguez Salgado, de la Biblioteca Nacional (Madrid), el nom que va adoptar en prendre els hàbits i els càrrecs tan elevats que va ostentar, mentre que el seu nom de baptisme i el lloc de procedència ens els acaba d’aportar un expedient localitzat a la secció dedicada a la Inquisició, dins l’Arxiu Històric Nacional (Madrid). Per això, a aquells que gaudim de totes aquestes qüestions, ens resultava completament desconegut.... fins ara.

        Pedro Juan Segarra Miñana, així és deia el nostre personatge, va nàixer a Sueca l’any 1717 o 1718, al sí d’una família ben arrelada a la població que, segurament, formaria part de la nova oligarquia instaurada en les poders econòmics, socials i polítics de la vila, arran els resultats de la Guerra de Successió. Així, són pare, Vicente Segarra, l’identifiquem exercint com la primera autoritat local durant el bienni 1744-1745.

     Com a religiós, les notícies que tenim de Segarra Miñana són breus però molt eloqüents: adoptà el nom de Pedro de San Juan Bautista en prendre l’hàbit dels Trinitaris Descalços, orde on després d’exercir com a Definidor General i Redemptor Provincial de Castella, arribà a ser Procurador General. El 21 de juny de 1773 va ser nomenat Comissari del Tribunal de Cort del Sant Ofici, per l’inquisidor Manuel Quintano Bonifaz.

        Qualsevol altra circumstància vital ens resulta desconeguda, fins i tot, la data i el lloc de la mort i on està soterrat, dades que algun dia esperem que puguen eixir a la llum.