TORÁN OLMOS, Alfredo

[Text publicat en Personatges històrics suecans.

Diccionari biogràfic. Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009]

Sueca, 25/V/1899-Paterna, 23/XI/1940. Escultor.

Fou alumne de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, i va destacar en l’assignatura de modelatge. Una vegada finalitzat el període de formació, va estar becat durant un temps a Roma, per a exercir després la docència de les assignatures de dibuix i modelat a l’esmentat centre acadèmic valencià.

Alfredo Torán va establir el seu estudi a la ciutat de València, que compartia amb Vicent Beltran Grimal, escultor amic seu i professor de gran prestigi, també de Sueca. Molt prompte adquirí una gran reputació en especialitzar-se en nus femenins dins del corrent artístic dels renovadors del classicisme —malgrat que les dues obres més destacades pels crítics siguen Dansant (1935) i un Autoretrat (1936)—. Va guanyar, entre d’altres guardons, el segon premi de l’Exposició d’Art de Madrid i el premi “Gloria de Arte” de l’Exposició Regional de Belles Arts de València, tots dos l’any 1936. Per altra banda, i com a obra menor, al Cementeri Municipal de València es trobem algunes làpides signades per Torán que estan datades en la segona meitat de la dècada dels anys vint.

Però tal com va ocórrer a tants altres artistes i intel·lectuals, la guerra civil del 1936 va tallar la seua brillant projecció artística. En finalitzar el conflicte, després d’haver estat en diversos fronts combatent per la causa republicana i de decidir quedar-se a la ciutat de València fins a última hora per a col·laborar en la fugida dels republicans que temien per la seua vida —com és el cas del poeta Rafael Alberti—, el tancaren a la Presó Model de València, on a causa del sofriment patit per les contínues tortures a les quals era sotmés, va intentar llevar-se la vida. Amb el recolzament de l’escultor Beltrán, també tancat allà, s’integrà al Taller d’Arts Plàstiques de l’esmentada presó, on va fer destacats treballs escultòrics, molts d’ells representant maternitats, que després eren venuts fora del presidi.

Acusat de ser capità del SIM (servei d’espionatge republicà), va ser condemnat per “auxili a la rebel·lió” i executat al cementeri de Paterna als quaranta-un anys.

  Paradoxalment, cinc anys després de la seua execució, el Tribunal Especial para la Represión de la Masoneria y el Comunismo encara el va condemnar a dotze anys i un dia de reclusió i inhabilitació absoluta perpètua per delicte de maçoneria.