TARÍN TORRES, Rafael María

[Text publicat en Personatges històrics suecans.

Diccionari biogràfic. Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009]

Solsona, 1867–Sueca, 18/VI/1947. Canonge, professor i escriptor.

Aquest doctor en Sagrada Teologia, Dret Canònic i Filosofia es guanyà la confiança dels estaments suecans poc després d’arribar a la nostra població, a causa de la seua intensa dedicació pastoral i social.

Rafael M. Tarín fou coadjutor de la parròquia de Sant Pere Apòstol local (1892) i capellà titular de la presó del partit judicial de Sueca (1905), amb un parèntesi de dos anys de coadjutor a Campanar (València, 1903-1905). El 1906 el van nomenar director del Col·legi de Segon Ensenyament suecà —on ha havia exercit la docència com a professor des del 1897 fins al 1902—, així com de l’Escola d’Arts i Oficis.

Junt amb Mariano Castells Fos, fundà l’Associació de Nostra Senyora de Sales (1898). Va escriure dos llibres: un devocionari imprés amb motiu de la declaració canònica del patronat de la Mare de Déu de Sales a la ciutat de Sueca, titulat El tesoro de Sales (1902); i un recull de conferències dictades a la presó, Dinámica moral o Mis pensamientos comunicados (1906). Tres anys després d’haver publicat aquest darrer títol, la Corporació municipal suecana el nomenà Fill Adoptiu.

Promogut a alts càrrecs eclesiàstics, se n’anà de Sueca, encara que temporalment, ja que va tornar en jubilar-se. Aconseguí una canongia a la Seu de Solsona (1920), fou fiscal eclesiàstic de la diòcesi d’aquella ciutat (1912) i arribà a ser ardiaca de la de Seu d’Urgell (1930). Era capellà d’honor i predicador d’Alfons XIII, a més de prelat domèstic del Papa.

Com a compositor musical, es coneix el títol de dos pasdobles, Nena i Corazón, estrenades l’any 1935, i una pregària a la Mare Inés de Benigànim (1943).