SUECANS AL CONGRÉS DE DIPUTATS ESPANYOL

[Publicat en Sueca Fira i Festes. Setembre 2019]

Josep Bernat i Baldoví

(Sueca, 19-març-1809/València, 31-desembre-1864)

Legislatures: 1844-1845, 1845-1846.

Diputat per la circumscripció de València

Vicente Martínez y Peris

(Sueca, 1801/24-gener-1880)

Legislatures: 1850-1851, 1851-1852, 1857-1858.

Diputat per la circumscripció de València, districte de Sueca

Emilio Zorrilla Romero

(Sueca, 26-març-1838/València, 17-març-1912)

Legislatura: 1873-1874.

Diputat per la circumscripció de Segovia, districte de Riaza

Rosario Camilleri Claver

(Sueca, 1-octubre-1848/València, 7-agost-1897)

Legislatura: 1887-1890.

Diputat per la circumscripció de València, districte de Sueca

Simón Vila Vendrell

(Sueca, 28-octubre-1856/Barcelona, 20-novembre-1933)

Legislatures: 1893-1894, 1894-1896, 1896-1898.

Diputat per la circumscripció de Cuba

Francesc de Paula Burguera Escrivà

(Sueca, 21-juliol-1928/València, 16-octubre-2015)

Legislatura: 1977-1979.

Diputat de la UCD per la circumscripció de València

José Luis Adsuar Ferrando

(Riola, 17-juny-1946; suecà d’adopció)

Legislatura: 1982-1986.

Diputat del PSPV-PSOE per la circumscripció de València

Joan Baldoví Roda

(Sueca, 7-agost-1958)

Legislatures: 2011-2015, 2016, 2016-2019, 2019-...

Diputat de Compromís per la circumscripció de València

El lector del quadre anterior s’haurà sorprés en vore incrementada la llista de suecans nascuts o d’adopció que han tingut escó al Congrés de Diputats espanyol, amb la incorporació d’un perfecte desconegut fins ara, de nom Emilio Zorrilla Romero. Ens va posar sobre la pista una nota necrològica d’aquest polític publicada al Diario de Avisos de Segovia, el dia 25 de març de 1912.

El perfil biogràfic que continua és la suma de les dades aportades per l’esmentat obituari i les notícies disperses que hem pogut localitzar en diversos documents dels arxius parroquial i municipal suecans, així com en les pàgines web del Congrés de Diputats, l’ajuntament de València i la denominada, i molt recomanable, “Biblioteca Virtual de Prensa Histórica” (prensahistorica.mcu.es).

Emilio nasqué a Sueca el 26 de març de 1838. Era fill de qui era aleshores jutge de 1a Instància de la vila, Melchor Ruiz-Zorrilla, de 34 anys, natural de San Pedro del Romeral, un poble santanderí de la vall del Pas, i de María de la Paz Romero, originària del sevillà barri del Cerro. La família va residir a la nostra localitat només tres anys, és a dir, des que el pare prengué possessió del càrrec, l’1 de juny de 1837, fins als primers dies de juny de 1840, quan fou traslladat al jutjat de Sant Feliu de Llobregat. Durant aquests tres anys d’estada a Sueca tingueren dos fills, Emilio i Casilda María de los Dolores Josefa (nascuda el 9 d’abril de 1839). Abans ja havien concebut una altra xiqueta, de nom Mercedes, segurament nascuda a Alcañices (Zamora), lloc on el pare havia segut promotor fiscal del partit judicial.

És curiós que, per motius que no arribem a entendre, tant al nostre personatge com a les seues dues germanes, se’ls va inscriure als corresponents registres parroquials de baptismes amb només la segona part del cognom compost del pare, Zorrilla, obviant-ne la primera, Ruiz.

Emilio feu carrera militar en el cos d’infanteria, arribant a la graduació de tinent coronel després d’una llarga estada de dotze anys a les Antilles espanyoles (ca. 1861-1872). En aquells moments de plenitud de conflictes colonials estava adscrit al Batallón de Cazadores de la Unión i va participar de manera activa en les batalles de Montecristi i Puerto Plata, ambdues ocorregudes a l’illa de Santo Domingo l’any 1864.

Els seus primers passos en la política activa el van portar al Congrés de Diputats espanyol. Es féu creditor de l’escó pel districte de Riaza (Segovia) en les eleccions a Corts Constituents de la I República, celebrades en l’Estat espanyol el dia 10 de maig de 1873. Ho feu en representació dels republicans federals. La legislatura, molt convulsa, només durà sis mesos: del 5 de juny d’aquest any fins al 8 de gener de 1874.

En els anys següents, aquesta adscripció decididament republicana li va valdre al diputat nascut a Sueca tot un seguit de persecucions i exilis. Així, en el mes de juny de 1876 les autoritats l’obliguen a abandonar l’illa de Mallorca, rumb a Alacant, i un any després és deportat a Tenerife. D’allà es fugaria per a autoexiliar-se a París (1878), en companyia d’un grup de destacats republicans, com els bascos Cosme de Echevarrieta Lascurain i Nemesio de la Torre Mendieta, amb qui un temps enrere havia compartit escó al Congrés de Diputats durant la curta legislatura de 1873-1874.

En els inicis de la dècada dels anys 80 sembla que la situació personal i professional del nostre personatge es va normalitzar, però tan sols fou un miratge. Al poc de tornar a Espanya, el ministeri de Guerra l’autoritzà a reprendre la carrera militar amb la graduació de comandant (1881) i un any després el van ascendir a tinent coronel. Aleshores va ser destinat als dipòsits de Tarazona (Zaragoza) i Cangas del Narcea (Asturias).

Les fons hemerogràfiques consultades informen que en l’any 1884 fou arrestat per haver participat en un complot contra la monarquia espanyola promogut per la clandestina Associació Republicana Militar. És per això que l’obligaren a demanar el retir de la carrera militar, fet que li ocasionà un gran desencís. Desterrat de Segovia el 1898, es traslladà a viure a la ciutat de València, on morí el 17 de març de 1912, a punt de fer els 74 anys.

P.S.: Per tal d’estalviar dubtes caldrà especificar que l’acord pres per l’Ajuntament de Sueca el 28 d’octubre de 1902, de dedicar-li un carrer a Ruiz-Zorrilla —l’actual carrer del Vall—, no tingué res a vore amb el pare del nostre personatge. La Corporació suecana volia homenatjar el polític Manuel Ruiz-Zorrilla Ruiz-Zorrilla, un referent del republicanisme espanyol decimonònic, a més d’un significat maçó. Sembla que aquest senyor i el “nou” diputat suecà, Emilio, eren cosins.