SUECA, ET PRESENTE LA DIMISSIÓ

[Publicat per primera vegada al diari Levante-EMV, “edició de la Ribera”.

València, 27 d’octubre de 2007]

La veritat siga dita, no esperava que la publicació de l’escrit “Vergonya tinc de ser suecà”, que ara fa un mes va aparèixer en aquestes mateixes pàgines, tinguera un ressò social tant fort com a per a provocar la mobilització d’alguna associació o col·lectiu ja existents, o perquè es creara a posta alguna plataforma amb l’objecte d’intentar parar les agressions mediambientals que faran desaparèixer les nostres platges. Pensar que podia fer moure de manera significativa la societat suecana, genèticament fossilitzada des del segle XVIII, hauria estat una idea en extrem pretensiosa.

Però resulta que, malgrat que han estat moltes les persones que m’han parat pel carrer per a dir-me que la major part de la ciutadania pensa igual, no hi ha hagut un sol escrit o comentari als mitjans de comunicació, ni tan sols als locals. Tampoc sembla que la greu problemàtica que plantejava el meu text haja estat tractada en àmbits públics; ni mogut un mínim debat intern en cap dels més de cent col·lectius inscrits al registre d’associacions municipal. Res de res, senyora mare. Com si la cosa no anara amb nosaltres.

       El meu poble em defrauda pel seu comportament tan indigne en la qüestió dels projectes portuaris de València i el Perelló. Una vegada més, estic completament decebut tant dels que diuen representar-me socialment, política i cultural, com per la nul·la capacitat de mobilització de la ciutadania.

Per això he decidit canviar la meua actitud personal i vaig a optar per una ben contrària a la que mantenia fins ara. ¿No volem que Sueca continue tenint l’encefalograma pla? ¿No preferim ser una societat insensible, inerta, autista...? Doncs, jo també vull contribuir-hi. D’ara endavant, actuaré en conseqüència, és a dir, no actuaré. O tots moros, o tots cristians. D’avellanencs, cap.

A partir de hui mateix, la meua activitat quedarà reduïda a les ocupacions familiars i a les estrictes activitats laborals, que no en són poques. Ja m'he comprat una raqueta de frontenis i dues pilotes, i si encara tinc temps, pot ser que em traga el carnet de conduir. 

Us presente la dimissió. Esborreu-me. No compteu amb mi per a res. Adéu.