SOBREVERO, Joan

[Text publicat en Personatges històrics suecans.

Diccionari biogràfic. Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009]

Sueca, s. XV–València?, s. XVI. Notari i poeta.

Primer escriptor suecà conegut, Sobrevero participà en el certamen poètic convocat a València el 1474 per a honorar la Mare de Déu, el resultat del qual s’imprimí en el mateix any amb el títol Obres o Trobes en lahors de la Verge Maria. La seua creació poètica, que comença “Perquè lohar pugua vostra senyoria…”, es compon de cinc estrofes de deu versos i una “endreça”.

Dos anys després del certamen fou nomenat notari pel futur rei Ferran el Catòlic, activitat que continuaria exercint, almenys, fins el 1531. Sembla que Sobrevero va arribar a tindre un gran prestigi entre la societat valenciana de l’època, perquè entre els seus clients trobem Joan Roiç de Corella, Lluís de Santàngel, el marqués de Zenete, i d’altres, a més de molts gremis de mercaders.

El tancaren en presidi i li embargaren totes les propietats el 1497, a causa d’un plet amb la seua dona, situació que de seguida va recompondre el rei Ferran revocant l’ordre judicial. Ostentà el càrrec de conseller de la ciutat de València en quatre ocasions (1497, 1505, 1516 i 1525), les tres primeres en representació de les parròquies de Sant Bartomeu, Sant Esteve i Sant Andreu, respectivament, i l’última, dels notaris. Va rebre una forta multa per participar en les Germanies de València (1520-1522), malgrat mantindre una actuació ambigua i distant cap al moviment revolucionari. Existeixen indicis per a pensar que era jueu convers.

La llarga activitat notarial de Joan Sobrevero que constaten els documents —cinquanta-set anys—, ens fa plantejar l’existència de dos personatges amb el mateix nom i professió, segurament pare i fill.