SILVESTRE TORTAJADA, José
- antonicarrasquer
- 31 jul 2024
- 2 Min. de lectura
[Text publicat en Personatges històrics suecans.
Diccionari biogràfic. Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009]
Sogorb, 1818–Alzira, 1882. Organista i mestre de música.
De caràcter extrovertit i forta personalitat, visqué sempre dedicat a la música, en qualsevol de les seues facetes.
El seu periple vital resulta prou desconegut, però sembla intens: cap a l’any 1852 el trobem a Alzira; dos anys després és ja a Sueca exercint de músic major de la banda militar, director de la capella de música de l’església parroquial de Sant Pere Apòstol i mestre de música; guanya la plaça d’organista a Alcalà de Xivert el 10 d’agost de 1863, on resideix fins que presenta la dimissió en juliol de 1865, per a tornar a Sueca, una altra vegada com a “director i mestre de capella”, director de la Societat Filarmònica, i dos anys més tard, una vegada dissolta l’agrupació militar, director de la banda local.
A causa de la seua decidida adscripció carlina, l’11 d’agost de 1869 arribà a encapçalar la sublevació d´un reduït nombre de correligionaris suecans, sense èxit, i es va rendir a l’alcalde d’Albalat de la Ribera al dia següent. Després d’aquest fet, José Silvestre se n’anà a viure a Alzira —allà va ser organista de l’església parroquial de Santa Caterina—; després va estar d’organista a Nàquera (ca.1874); tornà a Sueca —és en aquest període quan entre els seus alumnes trobem José Serrano Marí i el seu fill—, per a finalitzar el seu recorregut vital a Alzira, on va morir.
Va compondre l’acompanyament musical de la sarsuela Los pastores de Belén (1856), de Josep Bernat i Baldoví. Així mateix, féu la música d’uns goigs dedicats a la Mare de Déu de Sales, amb lletra, també, de la Musa del Xúquer. De Silvestre Tortajada són les peces titulades Dolores á la Virgen, Lamentaciones para el Jueves Santo, una nadalenca i tres rèquiems.
Fou pare dels organistes José Vicente i Juan Diego Silvestre Ferragut, el primer dels quals composaria la música de les sarsueles El nacimiento del Niño Dios (1884), La adoración de los Reyes (1885) i La huida a Egipto (1892), totes tres escrites per l’escolapi gandienc José Felis.