SI JO FÓRA UN REGANT DEL VINALOPÓ

[Publicat per primera vegada al diari Levante-EMV, “edició de la Ribera”.

València, 24 de setembre de 2005]

Si jo fóra un regant del Vinalopó em penediria tota la vida d’haver practicat, en companyia d’altres sectors econòmics, un desenvolupament depredador envers els recursos hídrics naturals: el mateix riu mor a la ciutat d’Elx, a uns quants quilòmetres de la costa, i s’han sobreexplotat de tal manera els aqüífers que a hores d’ara estan completament esgotats. Mea culpa.

Si jo fóra un regant del Vinalopó, abans de demanar res, impediria que la poca aigua potable que en l’actualitat hi ha s’utilitzara per a netejar els carrers de la ciutat d’Alacant; i també que al pantà de Tibi, de la conca del riu Montnegre, només es puga emmagatzemar la meitat d’aigua del que és capaç, per estar aterrat amb 30 metres de fang. Mea culpa.

Si jo fóra un regant del Vinalopó no exigiria que s’executen transvasaments des d’altres conques tenint empresaris de la construcció al costat, ja que hom podria confondre la destinació per a la qual volem l’aigua del Xúquer, i que no és altra que la de regar els nostres camps. ¿O tal vegada resulta que algú no juga net? Mea culpa.

Si jo fóra un regant del Vinalopó no deixaria que presidents d’altres comunitats autònomes ocuparen llocs ben visibles en manifestacions organitzades per demanar “agua para la Comunidad Valenciana”. ¿És que el de Murcia espera rebre, de manera encoberta, algun hectòmetre sobrant? ¿Què podria haver passat si a la manifestació del 28 de maig celebrada a Sueca haguera assistit el cap de la Generalitat catalana o el moro mussa Carod? Mea culpa. 

Si jo fóra un regant del Vinalopó també sol·licitaria recursos econòmics per a regenerar el riu Xúquer i modernitzar els sistemes de reg de la seua conca. ¿O es que tots els diners han d’invertir-se en el mateix transvasament? Mea culpa.

Si jo fóra un regant del Vinalopó i de manera urgent necessitara aigua per als meus conreus, deixaria d’insultar (“¡Enemigos de la Comunidad Valenciana!”), desqualificar (“¡Insolidarios!”) i amenaçar (“¡No te atrevas a pisar Alicante!”) als que s’ofereixen a donar-me-la. Mea culpa.

Si jo fóra un regant del Vinalopó no consentiria, de cap de les maneres, que ningú dels que s’apropen a mi per veure què és el que poden rascar, se n’isca de mare amb la proposta de consens —millor dit, el destarifo— de fer una doble presa, per Cortes i per l’assut de la Marquesa. Mea culpa.

Si jo fóra regant del Vinalopó, en comptes de callar-m’ho, no pararia de donar les gràcies als del Xúquer per haver enviat, des del pantà d’Alarcón i a través del canal Tajo-Segura, més de 37 Hm3 en els darrers divuit mesos. Mea culpa.

Si jo fóra un regant del Vinalopó no sabria que fer-me amb els del Xúquer, acceptaria les seues propostes de diàleg sense cap imposició sine qua non, acudiria allà on em convidaren, sempre estaria al seu costat..., encara que siga per conveniència: de pura lògica, són els que han de cedir l’aigua. Mea culpa.

Si jo fóra un regant del Vinalopó no m’atreviria a renunciar a l’aigua que vinguera de l’assut de la Marquesa amb el pretext de la seua deficient qualitat: de les aigües de l’assut de Cullera es reguen les tomaques del Perelló i els melons del Mareny de les Barraquetes i ja veus els resultats. Mea culpa. Actuant de manera tan obcecada doneu la impressió que esteu en mans dels grans agents urbanitzadors. Mea culpa, mea culpa, mea grandissima culpa.

Però jo no sóc un regant del Vinalopó. Sóc fill d’un regant històric del Xúquer i estic indignat pels gestos que exhibiu, germans del sud del país. ¿Quan entonareu els mea culpa que calguen per reconduir la situació? Els homes i les dones de la Ribera no mereixem tanta ignomínia.