SERRANO MARÍ, José, “el Fill del Trobador”

[Text publicat en Personatges històrics suecans.

Diccionari biogràfic. Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009]

Sueca, 6/VII/1846–28/XII/1905. Músic i empresari.

Estudià a l’escola pública superior que dirigia Miguel Rosanes. Fill de Mariano Serrano, “el trobador de la cítara”, i pare de José Serrano Simeón, fou un gran apassionat de la música; de ben jovenet ja volgué ser tenor, però circumstàncies adverses li frustraren el desig. No obstant això, no va perdre la il·lusió i començà a ensenyar solfeig, violí, piano i guitarra a la seua acadèmia, i alguns anys més tard al Col·legi de Segon Ensenyament (1881-1882). Va fundar l’associació denominada “Banda de la Vila” o “Música de Sueca”, que ell mateix dirigia, i assajava a les dependències del molí arrosser de José Royo, empresa on passava la comptabilitat. A la fi dels anys vuitanta llogà l’únic teatre existent a Sueca per a gestionar-lo, i a les acaballes del segle XIX promogué la construcció del Teatre Modern, futur Serrano, al carrer de Barrot. Va compondre les marxes fúnebres Matilde i Pobre Eloisa, que va dedicar a dues filles seues mortes prematurament.

Pel que fa a la trajectòria literària de Serrano Marí, cal dir que ajudà Peris Mencheta en la redacció del setmanari satíric “La Chicharra” (1868-69); publicà una comèdia bilingüe en vers titulada Un boticari per terra (1874); i va col·laborar esporàdicament en el també setmanari local “La Opinión de Sueca” (1896), amb algunes composicions poètiques.

Quan era jove, formà part de la facció carlina encapçalada per José Silvestre Tortajada, que s’alçà l´11 d’agost de 1869 i es va rendir a l´alcalde d’Albalat de la Ribera el mateix dia, fet que li va suposar, com als altres rebels, l’empresonament durant un curt espai de temps. L’any 1873 fou nomenat administrador dels arbitris municipals de les carns de ramat, vi, vinagre, aiguardent, licors i mesures de grans.