SELLÉS ROIG, Mario

[Text publicat en Personatges històrics suecans.

Diccionari biogràfic. Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009]

Sueca, 1931–Madrid, 3/I/2005. Compositor.

Prolífic autor de música lleugera espanyola durant la segona meitat del segle XX, va conéixer els èxits més clamorosos en la dècada dels seixanta, quan algunes de les seues cançons ocuparen els primers llocs dels hits parade espanyols, europeus i americans. El repertori del compositor suecà supera la xifra de sis-centes creacions i recorre els gèneres musicals més populars de l’època: boleros, fox-trots, rumbes, pas-dobles, sambes, etc.

Abans d’anar-se’n a Madrid el 1955, va estrenar la sarsuela “La abeja” (1951) i muntà una companyia de revistes que recorregué els teatres valencians amb els espectacles titulats “Ronda Internacional”, “Bellezas en el Alkázar” i “A casarse tocan, señoritas”, sembla que amb molt d’èxit però amb pocs beneficis econòmics.

A Madrid, els seus inicis foren prou durs i va passar dificultats de tot tipus, però al poc la sort va canviar: conegué al lletrista Miguel Portolés, amb el que va mantindre una relació professional fructífera i plena d’èxits al llarg de gran part de la seua trajectòria, i fou nomenat director de l’Orquestra de Ràdio i Televisió Espanyola. Però serà a partir dels primers anys dels seixanta quan arribarà el reconeixement multitudinari, gràcies a la participació en els certàmens de cançó lleugera tan populars aleshores: guanyà dues edicions del Festival de Madrid, la primera, el 1960, amb la cançó titulada “Concierto de amor”, i la segona, el 1963, amb “Enseña tus manos”; va participar al Festival d’Eurovisió que es va celebrar a Luxemburg l’any 1962, amb el tema “Llámame”; rebé el primer premi al Festival de Benidorm en les edicions de 1963 i 1971, amb les melodies “La hora” i “Mi rincón”, respectivament; en l’any 1965 va obtindre el primer lloc al Festival Internacional de Mallorca, amb ”Recordar”; etc. Pel seu ampli palmarés al Festival de Benidorm, l’ajuntament de l’esmentada ciutat alacantina i Radio-cadena Española, entitats organitzadores del certamen, li concediren la Medalla d’Honor l’any 1983, quan aquest complia vint-i-cinc edicions.

No obstant això, cap dels esmentats èxits arribaria a tindre la rellevància del que Sellés va aconseguir amb “Cada cual”, proclamada millor cançó europea al certamen Canzoni per l’Europe en l’edició de 1963, i que va popularitzar el famós cantant Raphael.

Totes aquestes composicions musicals, i altres posteriors, van estar editades per companyies discogràfiques tan prestigioses com RCA, EMI, Universal, Warner, Philips o Hispavox, i comptarem amb les interpretacions dels populars intèrprets Glòria Lasso, José Guardiola, Robert Jeantal, Jaime Morey, Paquita Rico, Karina, Rosalía i Salomé, i també dels grups amb més renom, com Los Tres Sudamericanos Los Gemelos del Sur i Los T.N.T. Algunes de les seues produccions van tindre versions en alemany, francés, italià o anglés. Així mateix, va ser director de l’Orquesta Hispania.

En el camp de la cinematografia i la televisió, cal deixar constància que els treballs de Sellés s‘han perpetuat gràcies a la creació de bandes sonores per a un bon nombre de pel·lícules, que van des d’El mejor regalo (1973) i El insólito embarazo de los Martínez (1974) fins a El amor sí tiene cura (1991), i també per a fons musicals del NO-DO i diversos documentals. En aquest sentit, hi ha que mencionar que la seua composició “Pequeña María” va inspirar a la Televisió de Veneçuela la producció d’una telenovel·la que arribà a tindre unes quotes de pantalla molt elevades i va ser programada en quasi tots els països llatinoamericans i EE.UU.

Quant a altres composicions, fou l’autor d’un himne de la Creu Roja i la marxa “Victoria” de l’Exèrcit de l’Aire espanyol. També va musicar un bon nombre d’anuncis comercials per a la ràdio i la televisió, tals com “Pastillas Koki”, “Productos Viena Bom-Bom”, “Muebles Alberola” o “Peletería Navarro Hermanos”. Al morir, deixà inèdits un pas-doble dedicat al torer Sebastián Palomo Linares, una salve a la Mare de Déu de Sales i un himne de Sueca.