PRÀCTICA CRIMINAL, DE TOMÁS CERRILLO

[Publicat en el setmanari Sueca, el 22 de maig de 2016]

“¿Qui ens ha fet creure que coneixem la nostra història? ¡Que il·lusos som!”.

Així, amb aquest escepticisme, finalitzava un article meu sobre la biblioteca privada del notari Tomás Cerrillo y Dalp, un dels personatges més destacats i influents en la societat suecana de la primera meitat segle XVIII, al marge de la seua activitat professional, per ser el protector dels interessos dels franciscans observants de la nostra població, aleshores custodis del convent de Nostra Senyora de Sales.

Amb l’esmentat comiat he volgut començar aquest escrit sobre el propi Cerrillo perquè, després de més de dos-cents cinquanta anys de la seua mort, hem conegut l’existència d’un document que magnifica la trajectòria històrica d’aquest personatge i el projecta més enllà de l’àmbit d’interés estrictament local que, per les dades biogràfiques conegudes, tenia fins ara.

Així, els cronistes ens havien transmés que Tomás Cerrillo va exercir com a notari a Sueca entre els anys 1731 i 1751; que fou procurador d’Atanasio Castillo, pare del futur Marquès de Jura Real; que junt a l’anterior, va ajudar a propagar la llegenda sobre l’aparició de la imatge del Crist a l’hospital de pobres; que fou familiar del Sant Ofici; i que va escriure la peça teatral Comedia famosa, intitulada Fruto cogido labrando y hallazgo más portentoso, N.ª S.ª de Sales de la Villa de Sueca, com a una activitat més per a atreure almoines cap a la deficitària economia de la comunitat franciscana local, text que recentment vaig tindre la fortuna de localitzar íntegre en el fons antic de la biblioteca de la Universitat de Sevilla.

No fa encara un lustre, gràcies a la consulta dels protocols del també notari suecà Bautista Pont, existents a l’Arxiu del Regne de València, poguérem saber que en l’inventari de béns de Cerrillo, fet l’any 1755, uns quants mesos després de la seua mort, només figuraven un total de dotze llibres: set de dret, dos de ficció literària, un d’història, un de religió i un darrer de contingut inconcret.

Aquest curt nombre de títols el vaig posar en quarantena en l’article “La biblioteca particular de Thomás Cerrillo” (setmanari Sueca, 27/IX/2011), perquè no entenia que un home de llarga trajectòria professional, il·lustrat i devot com ell, tinguera una col·lecció bibliogràfica tan poc equiparable a la capacitat intel·lectual que se li suposava, i més quan no hi consta ni un sol exemplar de la ja nomenada Comedia famosa, intitulada Fruto cogido labrando..., escrita per ell. D’ací les lapidàries frases que acabaven aquell article i comencen aquest, “¿Qui ens ha fet creure que coneixem la nostra història? ¡Que il·lusos som!”, frases que resulten ser doblement premonitòries.

Dic frases premonitòries per la recent aparició en escena d’un manuscrit, a hores d’ara inèdit, on al primer full hi ha anotat Practica Criminal Compuesta por Tomas Cerrillo y Dalp, Ess.no Vecino de la Universidad de Sueca, en el año de 1744, i en el full que continua diu: Practica Criminal que se deve Observar en los jusgados de los Alcaldes Ordinarios de la Villas y Lugares de este Reyno de Valencia, hecha en este año de 1744.

D’una banda, l’existència d’aquest manuscrit certifica que les suposicions plantejades fa només cinc anys en el meu article, no anaven massa errades. Prompte s’ha pogut comprovar la inexactitud de l’inventari de béns de Cerrillo confeccionat pel notari Pont. Necessàriament el text en qüestió hauria de formar part dels volums existents en la seua biblioteca. ¿Desapareixeria de la biblioteca en una data no concreta entre els quatre o cinc mesos que van transcórrer des de la mort del propietari a la redacció de l’inventari? Tal vegada, ¿no es va considerar incloure’l perquè es tractava d’un manuscrit? ¿Què degué passar? ¿Qui ens ha fet creure que coneixem la nostra història? ¡Que il·lusos som!.

I en segon lloc, un aspecte més significatiu. Práctica Criminal de Tomás Cerrillo és un compendi de dret penal de l’època de mitjans dels Set-cents, on l’autor dóna instruccions als alcaldes de l’antic Regne de València sobre com administrar la justícia dins de les seues àrees competencials. Tot considerant que l’esmentada temàtica no ha estat mai tractada per cap altre jurista al nostre país, ni abans ni després de l’any 1744, estem davant d’un treball únic, al qual haurem de reconéixer la importància que té i, a més, a partir d’ara, caldrà considerar al notari suecà com a personatge històric de projecció supralocal, qualitat que fins a l’aparició del manuscrit no en tenia. ¿Qui ens ha fet creure que coneixem la nostra història? ¡Que il·lusos som!