PHELIPE, ANTONIO, É YGNACIO, ESCLAU NEGRE A SUECA (1750)

[Publicat al setmanari Sueca.

Sueca, 2 de gener de 2011]

La presència d’esclaus negres a Sueca durant l’Edat Moderna resulta un terreny incògnit més a afegir entre les moltes, massa, qüestions històriques locals encara inexplorades. Amb la suma de les notícies, breus i esporàdiques, que a hores d’ara en disposem, de la més diversa procedència, no es poden traure conclusions, encara que siga de manera provisional. L’únic treball que ens apropa a la temàtica en qüestió és “Negres i esclaus a Sueca en la segona meitat del segle XVI”, elaborat per Josep Lluís Fos Martí l’any 1982 a partir de documents de l’Arxiu de Protocols Notarials, que existia aleshores a la nostra ciutat.

[Incís: l’esmentat arxiu es va perdre fa un parell de dècades per la desídia del cos notarial i la nul·la sensibilitat de les nostres autoritats municipals. Ara, els seus documents formen part de l’Arxiu del Regne de València, on no tenim altre remei que traslladar-nos, amb la consegüent inversió de temps i diners, els qui volem, i necessitem, conèixer el nostre passat].

Fins a la sèrie de protocols dels notaris suecans allà existent ens hem apropat per trobar-nos amb un interessant document datat a mitjan segle XVIII, que tracta sobre l’adquisició d’un esclau negre per part d’un llaurador acomodat suecà i dipositari municipal dels Propis de la vila, paper del qual anem a extraure la informació més significativa, per si de cas aprofita a l’hora d’elaborar un futur treball d’investigació històrica sobre aquestes pràctiques socioeconòmiques dels nostres avantpassats.

D’acord amb el protocol del notari de Sueca, Bautista Pont, el dia 3 d’octubre de 1750, un veí de bona consideració social de Vilanova de Castelló, com demostra la possessió del càrrec de familiar del Sant Ofici, va vendre un esclau de raça negra a Francisco Miguel Artal, per l’elevada quantitat de 90 lliures, moneda del regne, que el suecà abonà en l’acte. El preu pagat equivalia, més o menys, al que costava una casa a la placeta Fonda —actual carrer de Sant Domingo—, o al salari anual de l’organista de l’església parroquial de Sant Pere.

L’esclau objecte del contracte estava batejat amb els noms “Phelipe, Antonio, é Ygnacio”, feia vint anys que havia nascut i, per estalviar cap dubte en quant a la seua identificació física, s’hi plasmava que tenia “pelo negro lanar, picado de viruelas, narices anchas, labios gordos, de mediana estatura, con una cicatriz a la frente inclinada, a la parte derecha”. Però, al contrari del que ocorria en documents semblants de l’època, en aquest cas no s’especifica el lloc de naixement o procedència.

A la mateixa acta notarial, el venedor garantia al nou propietari que l’esclau “no [estaba] hypotecado, ni sujeto a obligacion, ni deuda alguna, y no ha cometido delito criminal por el qual merezca pena corporal”, que no patia cap malaltia “publica, ó secreta, de mal de corazon, de bubas, ojos claros sin ver”, i per finalitzar, el tranquil·litzava afirmant que no era “fugitivo, ladron, borracho, ni otro algun defecto que le impida servir bien”. Òbviament, l’alt preu que pagà el veí de Sueca es corresponia a les condicions jurídiques, sanitàries i morals que, segons s’afirmava, reunia el captiu.

Encara no satisfet amb les garanties especificades, el comprador exigí una darrera clàusula on s’estipulava que si dins d’un mes a partir de la signatura del protocol, l’esclau queia malalt de pesta o lepra, li seria tornada la quantitat abonada, és a dir, les 90 lliures, a més de qualsevol altra despesa que s’ocasionara per la ruptura del contracte.

Les línies anteriors comencen i acaben la història coneguda sobre l’esclau negre Phelipe, Antonio e Ygnacio; encara que, no cal dir-ho, ens quedem amb ganes de saber més sobre aquest nou suecà. ¿Amb quina finalitat el va comprar Artal? ¿El volia com a força de treball o per destacar la seua pròpia condició social i possibilitats econòmiques? ¿A Sueca estant, sempre va pertànyer Phelipe al mateix propietari? ¿Quant de temps va residir entre nosaltres? ¿Va ser venut, canviat, traspassat...? ¿Morí amb la condició d’esclau o aconseguí ser alliberat?