MOSSÉN FRANCISCO MESEGUER (RIOLA, 1736-SUECA, 1794), UN RETOR DE POBLE MÉS QUE SINGULAR [1]

[Publicat en el setmanari Suheca.com, el 15 de setembre de 2019]

Fa uns quants dies, mentre donava una ullada als protocols notarials suecans dipositats a l’Arxiu del Regne de València, aparegué el testament d’un rector que em va cridar poderosament l’atenció, per les inhabituals disposicions que s’hi recollien. En el dit document, i en dos més que el segueixen quasi de manera immediata en el tom on estan lligats, es reflecteix de manera diàfana el caràcter de l’eclesiàstic, un caràcter que m’abstindre de descriure amb qualificatius. Prefereix que siga el lector mateix qui, si li ve de gust, ho faça. Però una cosa és certa: la lectura del present text no deixarà indiferent ningú.

El document que va encetar la meua curiositat està datat el 27 de febrer de 1794. S’hi tracta de les últimes voluntats de Francisco Meseguer Andreu (Riola, 9-X-1736/Sueca, 1-III-1794), un rector de l’església parroquial suecana, on gaudia d’un benifet. Al paper s’afirma que el pare, de nom Josef, es feia apel·lar doctor, sense especificar en qualitat de què. El sacerdot havia estat comissari de la Germandat de la Tercera Orde de Nostra Senyora del Carme, fundada en la mateixa església. Amb ell vivia una cosina, Josefa Burguera, que li feia d’assistenta barata la manutenció i el llit. Francisco va morir només dos dies després de protocol·litzar el testament.

Des de la lectura de la primera clàusula s’albira el fort caràcter de mossén Meseguer. La relació que mantenia amb alguns familiars no era la més apropiada per a una persona de la seua condició. Tenia dos germans, Mariano i Rosa, però mentre que al primer el designa hereu seu i li deixa tots els béns, això sí, en usdefruit, a la xica ni tan sols la cita. Tanmateix, sembla que al fill primogènit de Mariano no el volia vore ni en pintura. L’aparta del gaudi de l’usdefruit i determina que ha de ser Aniseto, el segon fill del germà, a qui ha de recaure el llegat quan falte el pare.

El rector tracta Josefa, cosina i assistenta seua, amb el puny tancat, malgrat que reconeix en el testament els bons serveis que ha rebut d’ella i que mai no li ha satisfet cap retribució. Perquè aquesta puga mantindre’s mentre visca “con alguna desensia”, mana que li donen 1 pesseta diària (4 rals), 1 arroba d’oli cada trimestre i la deixen viure en una habitació, sempre que es mantinga donzella. Li concedeix, en usdefruit, “tres colchones poblados de lana, dos mantas [...], un cubertor de seda de hermosilla antigua, color azul, guarnecido con franxa de seda del mismo color, dos cofres para la guarda, y custodia de su ropa, y seis savanas”. Ara bé, si Josefa demana els salaris corresponents al temps que ha estat servint-lo, Meseguer ordena “que se siga la causa en justicia hasta definitiva sentencia, y desde luego, é inmediatamente que intentare dicha demanda, quiero que quede revocado, y de ningun efecto todo lo que por dichos legados le llevo señalado...”. Per altra banda, es llig entre línies que la relació que manté amb les dues comunitats de religiosos de la vila és la justeta. Als seus companys del clero de l’església parroquial els recorda que, “por concordia”, tenen l’obligació de celebrar debades els funerals i la missa cantada, com correspon als enterraments generals dels sacerdots i ordena que només se’ls abone les despeses ocasionades pels ornaments sacramentals, és a dir, 6 lliures.

Als franciscans del convent de Nostra Senyora de Sales els diu que, a canvi d’assistir als actes esmentats, per tota almoina els donara els cinc volums del llibre Theologia Patrum dogmatica, scholastico-positiva (1718), d’Antoine Boucat, que té a la seua llibreria, fent-los memòria del “merito que me ha cabido en haver asistido graciosamente á muchos funerales de Religiosos que de mi tiempo murieron en el referido Convento”. Però continua dient que si la comunitat franciscana no admet el llegat “en la forma, y manera que lo llevo expuesto”, no passa res, “es mi animo, y voluntad revocarlo, como en efecto lo revoco”.

Amb la mateixa intenció de reduir les despeses funeràries al màxim possible, això sí, sense que minve cap part del cerimonial que es mereix un eclesiàstic de la seua condició i dignitat, deixa estipulades unes quantes clàusules d’allò més curioses. Aquestes són les més cridaneres:

- Ordena i mana que del preu del taüt es descompten els forros, “que deveran ser de aquella ropa vieja de mi uso que se hallase al tiempo de mi fallecimiento”.

- Exigeix a la Germandat de la Tercera Orde de Nostra Senyora del Carme que pague tota la cera necessària en el seu enterrament, “por ser uno de sus hermanos, y haverme cabido el honor de haverla governado, y servido por muchos años en el empleo de comisario”.

- Demana que en el funeral i enterrament “se me toquen las quatro campanas, no á medio vuelo, como de pocos años á esta parte sucede, sí que se toquen desde abaxo del campanario, con las cuerdas, segun se acostumbrava de mi tiempo”, tocs que hauran de fer-se, d’acord les disposicions sinodals, a càrrec del rector de l’església parroquial.

Una darrera voluntat em crida l’atenció: el nostre protagonista deixa a l’arquebisbe “el bonete de mi uso para que disponga de él”, aleshores una pràctica habitual a mode d’ofrena o acatament a la màxima superioritat eclesiàstica del país.

Quant a l’apartat de les almoines per a institucions de caritat, mossén Meseguer també és mostra poc generós. Les úniques 8 lliures que dóna per a l’esmentada finalitat les distribueix de la següent manera: 4 per a la confraria suecana de la Puríssima Sang —es preocupa en especificar que en aquesta quantitat ja estan inclosos els 10 rals que s’acostumen a donar per als socors dels pobres malalts de Sant Hospital de la vila— i les 4 restants les distribueix a parts iguals entre el Sant Hospital General, la Casa de Misericòrdia, la Casa de Xiquets Orfes, totes tres a la ciutat de València, i als Llocs Sants de Jerusalem.

Per a finalitzar el comentari sobre les disposicions testamentàries de mossén Meseguer, cal mencionar les 603 misses resades que exigeix que s’encarreguen a esglésies i monestirs pel bé de la seua ànima, així com la celebració anual de dues cerimònies religioses en els respectius aniversaris del seu naixement i defunció, amb l’obligació d’assistir-hi l’hereu i la resta de familiars. Mossén Francisco Meseguer va lliurar la seua ànima a Déu el primer dia del mes de març de 1794, al cap de quaranta-huit hores de fer testament. Tan sols tres més tard, Félix Fuster, el notari de confiança de la família, es presentava a la casa on vivia el difunt, a la placeta Fonda, justament al cantó del carrer del Moro, per a confeccionar l’inventari de béns del rector. Allà, el notari romandria una bona estona, tals foren les propietats mobles i immobles que hi calgué ressenyar i taxar, perquè el nostre protagonista era una persona adinerada.

L’inventari post mortem que he tingut la possibilitat de repassar es divideix en dues parts. En primer lloc, fa un recorregut per les dependències de la casa detallant i valorant tots els objectes que hi troba. A més d’una extensa relació de mobles, utensilis de cuina —inclosa una xocolatera de coure i diverses peces de ceràmica d’Alcora i Mallorca—, indumentària i objectes personals —ací destaquen “un relox de faltriquera, de plata” i “una vengala con su puño de plata”— i les corresponents imatges religioses —figura, entre altres peces, una capelleta de cristall amb un Jesuset dins—, em resulten cridaneres dos aspectes: l’abundància de diners en efectiu i l’absència de llibres.

Als calaixos de la paperera del dormitori principal, dins de “rollos con papeles de estraza atados con hilos” i de “bolsillos de seda de colores”, el notari ressenya una vertadera fortuna en monedes d’or i de plata. Entre doblons, florins, escuts, rals, duros i pessetes l’efectiu en metàl·lic suma 7.843 lliures, 11 sous i 4 diners, una astronòmica quantitat difícil de trobar en els domicilis particulars d’aquella època, fins i tot en els de les famílies més riques de la població.

En aquesta relació de béns mobles que el fedatari públic registra a la casa del difunt, trobe a faltar alguna referència als llibres que el mateix mossén Meseguer afirma posseir quan estipula en el testament que, barata participar els franciscans en els actes del seu soterrar, els dóna una col·lecció de cinc toms sobre teologia escolàstica “que tengo en mi librería”. És possible que aquesta estiguera en qualsevol de les altres cases que tenia, el contingut de les quals no menciona l’inventari.

En acabar la relació dels objectes de l’edifici principal, el notari Fuster anota a l’inventari les escriptures de propietat immobiliàries. Primer registra les urbanes, que són 4 cases amb corral, totes agrupades a la confluència de la placeta Fonda i els carrers del Moro i Vall, amb un valor de 2.900 lliures; i finalitza amb les rústiques: 221 fanecades d’arròs, horta i secà, totes al terme municipal de Sueca, taxades en 7.676 lliures.

Arribats a aquest extrem, caldria preguntar-nos per la procedència de la més que considerable fortuna de mossén Francisco Meseguer. Li venia d’herència familiar? L’havia aconseguit després d’una vida plena de sacrificis i privacions? Era producte de les rendes del benifet que gaudia? Jo no sé què pensar. I vostés?

1 Tota la información continguda en aquest article ha estat extreta de tres protocols del notari Félix Fuster, lligall corresponent a l’any 1794 (sig. 12937), ff. 39v i ss, 46v i ss. i 80v i ss, dipositat a l’Arxiu del Regne de València.