MORET ASTRUELLS, Enrique, “el Fill del Trinqueter”

[Text publicat en Personatges històrics suecans.

Diccionari biogràfic. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009]

Sueca, 21/IX/1910–L’Havana, Cuba, 14/I/1985. Escultor, docent i polític.

Vital, de sòlida formació ideològica i compromés amb tot allò que l’envoltava, Enrique Moret lluità per aconseguir una societat més justa i igualitària des de l’art, l’ensenyament i la política, sense importar-li si les circumstàncies del moment li eren hostils o favorables, la qual cosa li suposà un permanent exili físic i moral, que només començà a superar a partir dels anys seixanta, quan la revolució castrista va triomfar a Cuba.

Moret anava l’escola del mestre José Cortés, però la mort prematura de son pare, encarregat del Trinquet de Sueca i soci del Casino Republicà, obligà a la resta de la família a establir-se a València, a la recerca del treball que se’ls negava a l’arrossera ciutat riberenca. Féu el batxillerat al Patronat de la Joventut Obrera, estudis que va compaginar amb successius aprenentatges: primer, a una fàbrica de mobles de fusta tornejada —el taller Bargues—; després, a una fundició d’aixetes i ornaments en bronze —casa Blasco—; i finalment, a una marbreria —propietat d’Antonio Sanjuán i José Biot—, lloc on va descobrir les inquietuds artístiques que més endavant posaria de manifest. Durant aquest recorregut s’afilià a la F.U.E. (1929) i després a la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Sense deixar de treballar, el 1929 es va matricular a la secció d’escultura de l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles valenciana, carrera que finalitzà el 1934, després d’haver-la interromput durant un temps el servei militar a Ceuta i d’haver guanyat tres “Premis Roig”, que es concedien als estudiants més aplicats que no disposaven de recursos econòmics. A l’any següent es féu creditor del “Premi Roma”, guardó més important que els anteriors perquè possibilitava l’estada de quatre anys a un país estranger per a l’ampliació d’estudis, però es va quedar sense poder-lo gaudir per l’inici de la guerra espanyola.

En l’any 1934, Enric Moret va estar empresonat per intervindre en mítings i vagues de solidaritat amb els miners asturians. Quan va esclatar el conflicte bèl·lic de 1936, de manera immediata s’allistà a l’Exèrcit Popular —participà en l’assalt del Quarter de Cavalleria de València, en la defensa de Madrid, en la batalla de Brunete i en altres moltes accions militars, per les quals arribà a la graduació de capità de l’Estat Major—, i per la seua amistat amb els germans Renau va ingressar en el Partit Comunista (PCE). Des de la guerra fins al seu exili a la República Dominicana, Moret no pogué dedicar-se a la creació artística, llevat dels dies pretèrits a l’Exposició Internacional de París, celebrada el 1937, quan esculpí la talla de fusta En l’Espanya lleial, feta per al Pavelló Republicà Espanyol.

En finalitzar el conflicte bèlic, després d’estar a punt de ser afusellat per les tropes franquistes, d’actuar en nombrosos combats en el front de Catalunya i de passar penúries al camp de concentració francés Barcarés-sur-Mer, inicià un llarg periple per les nacions caribenyes de la República Dominicana, Cuba, Mèxic i un altra vegada Cuba, on definitivament trobà les condicions politicosocials apropiades per a desenvolupar la força creativa i la capacitat docent que durant tantes dècades havia anat gestant.

A la República Dominicana hi residí des dels primers dies de 1940 fins a les acaballes de l’any següent, més preocupat per sobreviure en el règim hostil del dictador Trujillo que d’altra cosa. No obstant, va anar retrobant-se, a poc a poc, amb l’activitat artística, mostra de la qual fou el Monument a la Independència (1941), a la vila de Moca.

Els primers anys de la seua estada a Cuba foren fructífers, on es va integrar en el món artístic i polític gràcies al suport dels intel·lectuals espanyols ja establerts a l’illa. Treballà en alguns tallers d’escultura fins a tindre’n un propi; dedicà bustos i monuments a personalitats cubanes i a exiliats espanyols, com el literat denier Juan Chabás Martí; va preparar exposicions individuals al Lyceum Tennis Club de l’Havana (1943) i al Council for Panamerican Democracy i a la New School for Social Research, totes dues a Nova York (1944); donà classes al Centre Politècnic de Ceiba del Agua (1945); participà en les exposicions col·lectives més importants fetes a la capital cubana i a Moscú (1946 i 1949, resp.); impartí conferències; i no oblidant-se de la seua militància comunista, promogué diverses activitats contra la dictadura espanyola, a més de fundar, junt amb altres exiliats de l’Aliança d’Intel·lectuals Antifranquistes.

Aquesta situació es començà a tòrcer el 1952 amb el cop d’estat de Batista i la fèrria dictadura que el va seguir. Malgrat que al principi Moret no deixà de realitzar les tasques habituals, les condicions polítiques es tornarien inaguantables per ser comunista. El 1958, obligat per les circumstàncies, se n’anà exiliat a Mèxic.

L’exili mexicà fou curt, perquè el triomf de la revolució castrista el tornà a l’illa a l’any següent, i participà plenament en els treballs de transformació política, docent i cultural que portaren endavant les idees revolucionàries. Ara, l’activitat de Moret seria incessant, tant en el camp de la creació, com en la docència i en la dinamització de l’àmbit artístic cubà.

Pel que respecta a l’apartat creatiu, féu les escultures de bronze del Panteó de les Forces Armades Revolucionàries (1962), el Monument a Van Troi, i va projectar les figures del Monument a la Rebel·lió dels Esclaus, a Triunvirato. En l’any 1969, una selecció del seu treball escultòric de petites dimensions recorregué diversos països de l’Europa socialista; dos anys més tard exposà una mostra d’escultures fetes per iniciativa pròpia a la Casa de la Cultura Txecoeslovaca a l’Havana; i obtingué el Primer Premi de la Triennal d’Escultures Menudes de Cuba, celebrat el 1978. Per encàrrec d’organismes públics i institucions privades, pintà nombrosos murals, entre els quals destaca La terra era dels indis, fet per al Partit Comunista Espanyol de L’Havana. Col·laborà amb dibuixos i il·lustracions en la revista dels exiliats espanyols “España Republicana” durant més de vint anys, i també en “El Caimán Barbudo”.

Quant a la docència, des del 1960 Moret fou professor de l’Escola de Belles Arts de San Alejandro i a partir del 1963, de l’Escola Nacional de l’Art de Cubanacán —director des de 1965 fins al 1968—, i va estar nomenat degà de la Facultat d’Arts Plàstiques el 1976. Tres anys abans de morir, el Govern cubà li imposà la categoria especial de Professor de Mèrit de l’Institut Superior d’Art.

Com a dirigent cultural tingué una intervenció decisiva en les campanyes d’alfabetització i aprenentatge de conreus agrícoles, a més de ser el cap de les delegacions d’art cubà a Corea, Mongòlia i Vietnam (1970), i a Bulgària, Txecoslovàquia i l’URSS (1975).

En l’apartat estrictament polític, cal esmentar que fou un dels fundadors de les milícies revolucionàries, que formà part dels comités de defensa de la revolució, i que va ajudar a la creació de la Central de Treballadors. El 1982 s’afilià al Partit Comunista cubà.

Moret, l’artista plàstic més internacional que ha donat Sueca, va fer una curta visita de dos mesos a la nostra ciutat (1980), quan estava a punt de complir setanta anys, a només cinc de la mort, que va ocórrer en un hospital de L’Havana, a causa d’una parada cardíaca.