MOLINA MASET, Vicent

[Text publicat en Personatges històrics suecans.

Diccionari biogràfic. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009]

Sueca, 19/XI/1872–8/XII/1940. Rellotger, funcionari i poeta.

Descendent d’una família de jornalers analfabets, és un dels personatges més significatius de la vida sociocultural suecana del primer terç del segle XX, i sense cap dubte el que millor sabé retratar la societat rural d’aleshores, mitjançant les seues composicions poètiques en clau de sàtira.

Estudià durant tres cursos a l’escola superior de Pío Muñoz Tornero però, a causa de la precària economia familiar, hagué d’eixir-se’n per a començar l’aprenentatge d’alguns oficis: el de rellotger, al taller de son tio, a Xàtiva; i els de sabater i barber, a Sueca. Quan ja havia escollit el primer, l’exercí a Barcelona i València, i en acabar el servei militar en diversos indrets de Catalunya, s’establí definitivament a la seua ciutat natal.

Com que la professió de compondre rellotges no li reportava els ingressos suficients per a cobrir les necessitats familiars, i fins que guanyà per oposició una plaça d’oficial de secretaria al Sindicat de Policia Rural (1926), va treballar en diversos negociats de l’Ajuntament de Sueca: primer, d’auxiliar de la Secretaria (1904) —època en la qual també era responsable del rellotge públic del campanar de Sant Pere—; escrivent (1911); i més tard, oficial de les àrees de Foment i d’Hisenda, amb el curiós parèntesi de representar els interessos del Mestre Serrano en la gira per l’Estat espanyol de la sarsuela La canción del olvido, entre els anys 1916 i 1918.

No obstant tindre garantit el lloc de treball, el compaginaria amb altres quefers tan dispars com el de cobrador de rebuts de les Aigües Potables Aliño, féu d’escrivà per a la Junta Municipal del Cens Electoral, representava la companyia d’assegurances “La Aurora”, i va ser taquiller dels dos teatres locals, tot sense deixar d’atendre la seua rellotgeria.

A Vicent Molina Maset el recordem per ser l’autor de nombroses poesies, quasi sempre adobades de sàtira i paròdia, que publicava en els setmanaris locals “La Opinión de Sueca”, “El Anunciador Comercial” i “El Sueco”, en el cullerenc “Sucrona” o en “La Tronà”, “La Pebrera” i “La Traca”, tots tres publicats a València, així com en alguns llibrets de falles plantades a la capital de la Ribera Baixa en la segona i tercera dècada del segle XX. En tots ells deixà un testimoni impagable de la Sueca d’aleshores, on les festes, els costums, les relacions socials… són protagonistes de la seua obra literària. Composicions com “El casamiento de María la Chapa”, “Calendari suecá”, “Después del veraneyo” i tantes altres, a més d’un ampli repertori de malnoms suecans, les recollirà i publicarà el 1930 en un llibre, Flors de Marche, que de seguida formaria part de la nostra bibliografia bàsica.

Bohemi, d’alegre caràcter i actiu militant republicà, sempre participava allà on s’organitzaven festes i homenatges; promogué la creació de la Sociedad Artística i va ser director de la seua companyia de teatre aficionat durant dues dècades. Col·laborà en la fundació de les Escoles Jardí i ocupà reiteradament càrrecs executius en distintes seccions de l’Ateneo Sueco del Socorro.

A causa de la filiació republicana, Molina estigué empresonat, fou cessat com a funcionari municipal en dues ocasions i patí tres processos polítics dels quals va eixir absolt.