LES PROPIETATS DEL COMTE DE FERNÁN-NÚÑEZ A SUECA EN L'ANY 1777

[Text publicat al setmanari Suheca.com, els dies 15 i 22 d’octubre de 2017]

Afavorits per l’interés de la Corona de dificultar la tinença de terres als hisendats locals i les grans expectatives econòmiques que suposava el conreu de l’arròs, tota una plèiade d’aristòcrates, militars, buròcrates i burgesos van apostar de manera significativa per l’agricultura del nostre terme municipal a partir dels inicis de la segona meitat del segle XVIII.

El resultat fou la concentració en mans d’uns pocs terratinents de gran part de les terres conreades o amb possibilitat de ser reduïdes a conreu. Així, la primera gran concessió és féu a Cristóbal de Vilches en l’any 1741 i constava de 5.441 fanecades entre els termes de Sueca i Cullera. Però serà una dècada després quan es començaria a atorgar una allau de llicències d’establiments a personatges sense cap relació prèvia amb la vila de Sueca. A la família Caro se’ls atorgà unes 3.000 fanecades; a Pascual Sánchez Tarín, 4.000; i al més significat de tots ells, Miguel de Múzquiz, Comte de Gausa, un nombre indeterminat de fanecades —calculem que entre concessions i adquisicions posteriors arribaria a posseir unes 8.200—. Als quatre emfiteutes anteriors caldrà afegir altres de menor importància: els marquesos de la Torre, de la Regalia i Jura-Real —Francisco Castillo, fill d’Atanasio, únic dels anomenats amb antecedents locals—, el baró de Cortés de Pallàs i, finalment l’objecte d’estudi d’aquest article, el comte de Fernán-Núñez, que com vorem a continuació, en l’any 1777 posseïa 2 cases i 1.004 fanecades i mitja en el terme municipal de Sueca.

Carlos José Gutiérrez de los Ríos Rohan-Chabot, VI Comte de Fernán-Núñez i Grande d’Espanya (1742-1795), orfe de pare i mare als 9 anys, visqué una infància tutelada pel rei Ferran VI. Sembla que va ser un adolescent capritxós i irresponsable. Superada aquesta etapa, que durà més del degut, començà a interessar-se pel món de la cultura i pels viatges, va escriure diversos llibres, va compondre alguna pesa musical i arribà a posseir una extensa biblioteca. Pels seus mèrits militars i per ferides de guerra, Carles III el va ascendir a mariscal de camp. Durant uns anys ostentà el càrrec d’ambaixador a Portugal i França. El monarca li concedí els títols de cavaller de l’Orde del Toisó d’Or i de la Gran Creu de l’Orde de Carles III.

Fou segurament amb motiu de la preparació de les noces amb María de la Esclavitud Sarmiento y Cáceres, ocorregudes en el mes de novembre de l’any 1777, que el seu procurador de Sueca, Joseph Ramon Picó, rebé ordres perquè encomanara a diversos perits que descriviren, amidaren i valoraren, una per una, rústiques o urbanes, totes les possessions del comte a Sueca per tal d’incloure-les en les preceptives capitulacions matrimonials. Ara, gràcies a la localització a l’Archivo Histórico de la Nobleza (sig. Fernán Nuñez,C.536.D.37), de l’inventari que resultà de l’esmentada comanda, sabem que, només en el terme municipal de Sueca, el comte era propietari, com ja s’ha dit, de 2 cases i 1.004 fanecades i mitja, uns béns que sumaven 34.391 lliures valencianes. Un patrimoni important que en aquells temps pocs llauradors suecans superaven, però que per a Carlos José Gutiérrez vindria a ser de poca rellevància, davant l’ingent nombre de propietats que posseïa per la geografia espanyola, incloses poblacions tan properes com Sollana, Albalat, Cullera o Alzira.

Per la informació que ens facilita el document consultat, no podem saber quan o com foren els inicis de la presència de la família Gutiérrez a Sueca, ni qui fou l’inductor o el mitjancer. Ara bé, s’hi pot deduir que les primeres propietats que va tindre Carlos José a Sueca les va heretar l’any 1757 d’una tia seua, Teresa de Silva Hurtado de Mendoza y Ríos, viuda del VIII Duc d’Arcos. Passat el temps, cap a l’any 1759, quan el comte estava en plena adolescència, algú va començar a adquirir terres en el seu nom.

Les 1.005 fanecades i mitja que el VI Comte de Fernán-Núñez era propietari en 1777 no es poden considerar com un establiment a l´ús, a semblança dels mencionats adés, és a dir, amb grans extensions de terreny agrupats en pocs paratges. Era tot just el contrari. Les seues propietats agrícoles les trobem disseminades per tot arreu del terme municipal. El seu patrimoni sumava aleshores un total de 55 camps —22 d’horta (253 fanecades), 4 de secà (56 fanecades i tres quartons) i 29 camps d’arròs (694 fanecades i tres quartons, d’elles, 421 de “tierra para la cria de arroces” i la resta, d’“arrozal”)—, repartits en 23 partides. A més, l’inventari registra 2 cases, una al carrer de Sant Francesc i una altra a un carrer dit del Forn Nou, que no hem sabut identificar.

A la hisenda suecana del VI Comte de Fernán-Núñez en l’any 1777, caldria afegir les 16 fanecades de terra per a criar arrossos que, d’acord l’inventari, sumaven 2 camps de la partida del Rabassal de Cullera, el valor de les quals puja a 640 lliures, i altres 24 fanecades de terra de secà al terme de Sollana, que figuren en un expedient a part, amb un valor de 300 lliures.

Les dades anteriors són la síntesi del document examinat, però anirem un poc més enllà per a entrar en alguns detalls, tot aprofitant la valuosa informació que hi figura al document que hem tingut accés, per tal d’apropar-nos el més possible a la realitat d’aleshores.

Per l’alta valoració que els perits fan de les propietats rurals, podem concretar que, o bé les terres de Fernán-Nuñez estaven ben ubicades i eren molt productives. El valor mitjà d’una fanecada era aproximadament de 35 lliures, tant per a les terres d’horta com les d’arròs, i 14 les de secà. El camp que aconseguí millor taxació dels perits fou un de 18 fanecades a la partida de les Bassetes, d’horta amb moreres, estimat en 60 lliures/fanecada. El que menys, un de 9 fanecades de terres de secà del Clot de la Morereta, de tan sols 6 lliures/fanecada.

Amb la informació aportada en documents adjunts a l’inventari s’aprecien les grans expectatives de negoci que en aquells moments generaven les inversions agràries, ja que es comprova l’augment considerable del valor de les terres en menys de dues dècades. Des de 1759/60 a 1777, és a dir, en uns disset anys, el preu de la fanecada de terra arrossar puja un 50%, mentre que la d’horta amb moreres i oliveres ho fa amb un 35%. Pel que respecta a les terres dedicades als conreus de secà, en els papers analitzats no apareix cap dada que ens puga facilitar l’anterior exercici compartiu.

La finca més gran de les inventariades, de 89 fanecades, era per a criar arrossos i estava a la partida dels Bassals, però la resta de camps eren de dimensions considerablement menors, amb predomini dels que no arribaven a les 20 fanecades. Aquest fet, junt amb alguna referència que consta en la documentació consultada, ens fa pensar que, en uns casos, el comte adquiriria els terrenys quan ja estaven reduïts a conreu, i en altres, els aconseguia en cobrar-se deutes contrets per arrendataris seus. La darrera circumstància no seria excepcional, perquè era habitual que aquests terratinents explotaren la terra mitjançant la concessió de lloguers a curt termini, amb unes condicions que els resultaven molt favorables.

Dels 22 camps d’horta que figuren en l’inventari, hi havia 14 amb moreres —segurament, com era el costum, estarien distribuïdes seguint els límits de la finca—, 2 amb moreres i oliveres, i 1 més amb arbres fruiters. En les 4 propietats de secà del comte trobem que una té moreres i en una altra existeixen “algunos olivos”.