LES CASES DE TOLERÀNCIA SUECANES. ALGUNES CONSIDERACIONS ESTADÍSTIQUES I HISTÒRIQUES (1939-1940 i 1954-56)

[Publicat en el setmanari Suheca.com, el 25 de novembre de 2018]

Fa algun temps va caure en les meues mans un document de delicat contingut sobre una part substantiva del comerç carnal a la Sueca contemporània. Me’l deixà el propietari perquè en fera l’ús que considerara adient, amb l’expressa condició que, fóra el que fóra el seu tractament posterior, respectara la privacitat de les persones que hi figuren.

És pel compromís adquirit i la complexa temàtica tractada que en les properes línies no faré cap judici de valor ni afegiré cap informació rebuda d’altres fonts, per a centrar-me, de manera exclusiva, en l’asèpsia de les dades estadístiques i històriques que s’hi poden extraure, deixant altres consideracions d’índole social, moral, sanitària, política, etc., per a estudis més ambiciosos.

El document està enquadernat en un sol volum, en el llom del qual es pot llegir el títol Libro registro de meretrices. Conté 175 formularis, on en l’encapçalament de cada un d’ells figura l’explícita llegenda “Inspección de vigilancia. Sección de higiene. Registro de altas y bajas de las pupilas que entran y salen de las casas de lenocinio de esta Ciudad”. Els 155 primers estan emplenats, mentre que els altres 20 resten en blanc.

La informació que es pretén recollir en cada registre abasta dos moments diferents. D’una banda, s’agrupa la identitat, l’origen geogràfic, la descripció física i l’estat social de la prostituta nouvinguda a Sueca, amb el nom i l’adreça de la regent de la casa on s’estableix. Per l’altra, la població de destinació quan se’n va a un altre prostíbul i el resultat del darrer reconeixement mèdic. En aquest sentit caldrà dir, però, que els encarregats d’emplenar els formularis actuaven amb desídia, i es deixaven molts apartats sense omplir o ho feien a mitges —per exemple, el nom del facultatiu que ha de certificar l’informe sanitari i el seu resultat no consten en cap dels registres—, és de suposar que amb el consentiment de la superioritat administrativa i/o política.

Dels 175 formularis que recull el document en qüestió, els 38 primers fan referència a les meretrius donades d’alta en les cases de tolerància de la localitat entre el 23 de maig de 1939 i l’1 de juny de l’any següent; i els 117 següents abasten el període comprés per la mateixa activitat entre el 8 de febrer de 1954 i el 23 de juny de 1956. Els 20 últims no arribaren a emplenar-se perquè la prostitució va ser abolida pel govern espanyol en aquest darrer any.

Les diferències substancials que hi ha entre les dues agrupacions temporals de formularis o registres —distància cronològica d’uns quinze anys, dispar nombre de mostres, etc.—, aconsellen realitzar comentaris diferenciats.

Etapa del 23 de maig de 1939 a l’1 de juny de 1940

Les 38 dones registrades com a meretrius en els primers moments de la dictadura franquista es reparteixen entre els sis prostíbuls permesos per les autoritats suecanes d’aleshores. Aquests locals s’agrupen en una zona molt concreta del nucli urbà de la ciutat: cinc d’ells els trobem a l’avinguda de Llevant —actual ronda del País Valencià—, i un més en la prolongació d’aquesta, al camí del Cementeri —ara, avinguda de Vilella—. El moviment de prostitutes és desigual segons el prostíbul. A la casa regentada per Rosa se’n registren 11 pupil·les; a la de María, 2; Leonor, 7; Francisca, 9; Milagros, 7; i, finalment, a la de Desamparados, 2.

En general, les meretrius eren originàries d’àrees rurals deprimides de l’Estat espanyol, amb l’excepció de la ciutat de València, d’on provenen una quarta part (9 dones). En trobem oriündes de les províncies de Teruel (2), Ciudad Real (2), Almeria (2), Barcelona (2), etc.; així com de les ciutats espanyoles del nord d’Àfrica (3). De l’estranger n’hi ha de França (1) i Cuba (1).

Els percentatges que apareixen tot seguit s’han de posar en quarantena perquè es basen en la informació aportada per tan sols 38 mostres, amb el handicap afegit de l’irregular emplenament dels formularis i les més que probables distorsions interessades per a poder exercir la prostitució —com, per exemple, pel que fa a l’edat, ja que estava prohibida a les dones menors de 23 anys—. No obstant això, com a hores d’ara no es disposa d’una altra informació semblant, amb aquestes dades podem apropar-nos a la realitat del moment.

QUADRE I

Nombre Edat mitjana (anys) Solteres (%) Casades (%) Viudes (%) Temps estada (dies)

pupil·les

Casa Rosa 11 28,4 72,7 18,1 9,1 88

Casa Maria 2 25 100 - - -

Casa Leonor 7 24 85,7 14,2 - -

Casa Francisca 9 27,8 88,8 11,1 - -

Casa Milagros 7 29,2 83,3 16,6 - 167

Casa Desamparados 2 23 50 - 50 -

Mitjana 27,1 78,9 13,1 7,8 114

Característiques de les prostitutes registrades des del 23/maig/1939 fins a l’1/juny/1940

Com es veu en el quadre I, l’edat mitjana de les residents als prostíbuls suecans durant l’esmentada etapa era de 27,1 anys. Les més joves s’agrupaven en la casa de Desamparados (les dues pupil·les en tenien 23) i la de Leonor (on l’edat mitjana de les residents no passava dels 24). En l’altre extrem hi havia la casa de Rosa (amb 28,5 anys de mitjana) i la de Milagros (un poc més de 29). Era, precisament, en aquesta darrera casa on treballava la més gran de totes, amb 38. Quant a l’estat social de les censades, veiem que el 78,9% es mantenien fadrines, el 13,1% estaven casades i la resta, el 7,8%, eren viudes.

D’acord amb la informació que faciliten els formularis del document, entre els mesos d’abril a octubre era quan les cases de tolerància acollien el nombre més elevat de dones, a causa dels milers de jornalers que envaïen Sueca a recer de les tasques arrosseres. De les 38 censades en aquesta etapa, 6 canviaren de prostíbul, però en tots els casos ho van fer a un altre de la mateixa ciutat, mentre que una es deixà l’ofici per a contraure matrimoni. Per les dades dels formularis emplenats, el temps d’estada de les prostitutes en les cases de tolerància seria d’uns 114 dies de mitjana.

Finalment, com a fet anecdòtic, cal deixar constància que les úniques tres anotacions sobre característiques físiques de les prostitutes registrades durant aquest període són coincidents: totes tres tenien una cicatriu a la galta.

Etapa del 8 de febrer de 1954 al 23 de juny de 1956

L’extensa mostra de què disposem en aquest període —ara en són 117 les prostitutes registrades—, ens permet apropar-nos al passat d’una manera més fidedigna que en l’etapa anterior.

El nombre de prostíbuls ha disminuït. Ara en són quatre i continuen estant ubicats a l’avinguda de Llevant, quasi en edificis contigus. De les sis cases de tolerància de fa quinze anys, només en continuen dos: la de Rosa, on es registren 29 pupil·les, i la de Leonor, on ho fan 35. Les altres dues són la de Maria Teresa, amb 33, i la de Carmen, amb 19. També hi ha una xica fadrina, natural de Barcelona, sense concretar la casa on s’estableix.

Pel que respecta a la procedència, quasi una tercera part de les prostitutes anotades a Sueca són naturals de terres valencianes (15 de la ciutat de València i 20 d’altres indrets del país). La resta, com ocorre en el període 1939-1940, vénen de províncies econòmicament endarrerides: Murcia (11), Cuenca (6), Jaen (6), Ciudad Real (6), Albacete (5), Cadiz (4), etc. En aquest cas l’excepció és la ciutat de Madrid, d’on en són originàries 7. De l’estranger, hi ha registrada 1 cubana.

Quant al perfil sociològic de les prostitutes que hi treballaven, en el quadre II es pot comprovar l’escassa diferència existent entre les cases de tolerància suecanes.

QUADRE I

Nombre Edat mitjana (anys) Solteres (%) Casades (%) Viudes (%) Temps estada (dies)

pupil·les

Casa Rosa 29 31,8 93,1 3,4 3,4 86

Casa Leonor 35 31,7 91,1 2,9 5,8 88

Casa Teresa 33 30,2 90,9 9 - 78

Casa Carmen 19 30,3 94,4 - 5,5 80

Mitjana 31 92,1 4,3 3,4 84

Característiques de les prostitutes registrades des del 8/II/1954 fins al 23/VI/1956

Del quadre II destaquen uns quants aspectes. En primer lloc, l’elevada edat de les meretrius, doncs en les quatre cases de tolerància la mitjana supera els 30 anys, quan en l’anterior etapa, com hem vist, era de 27,1. Aquesta mitjana està propiciada per la presència de 9 dones amb més de 40 anys, mentre que la més gran arriba als 45. Tampoc n’hi ha cap que en declare tindre menys de 23.

En segon lloc, quant a l’estat social de les meretrius, són d’una aclaparadora majoria les fadrines, el 92,1% del total, mentre que el percentatge de casades i viudes és pràcticament testimonial, ambdues sumen només el 7,7%, quan quinze anys enrere aquests dos segments superaven el 21%.

I finalment, es constata que les meretrius canvien de prostíbul amb prou més assiduïtat que en els primers moments d’acabada la Guerra Civil. Ara, el temps d’estada en les cases de prostitució suecanes és de 84 dies de mitjana, mentre que quinze anys abans era de 114. Després de residir a la nostra població, pels registres sabem la destinació següent de 60 d’elles, llocs on es traslladarien obligades per les xarxes de tracta de blanques, per iniciativa pròpia o desterrades per les autoritats locals. La majoria es desplacen a ciutats properes, com València (32, sobretot al carrer del Torn de l’Hospital i al camí de Vera), Alzira (3), Algemesí (3), Borriana (3) o Alcoi (2); i altres ho fan a grans capitals, com Barcelona (2) o Madrid (2). A més, 2 es queden a Sueca: 1 canvia de prostíbul i 1 es retira de l’exercici de la professió.

Els registres deixen constància que 5 d’aquests trasllats de Sueca cap a una altra població són càstigs que imposen les autoritats municipals a les meretrius, per mal comportament o desobediència a les ordenances. Consta que eren desterrades o expulsades a València, Alzira o Xàtiva, per haver-se’n anat a Cullera sense permís o per proferir insults a la policia local, amb frases com “la madre que los parió”. En aquest cas, la prostituta que ho digué fou expulsada a València, però va ser readmesa després de demanar perdó.

Durant aquesta segona etapa, cap registre informa sobre trets físics de les prostitutes incorporades a les cases de tolerància suecanes, i en tan sols una ocasió, de manera indirecta, es detecta que una d’elles patiria alguna malaltia sexual, perquè se n’anà a Ciudad Real la vespra d’haver de passar el preceptiu reconeixement mèdic.

D’acord amb la informació aportada pel document que comentem, igual que en l’etapa anterior, era entre els mesos de març i octubre quan residien més meretrius als prostíbuls, per la presència de l’abundant mà d’obra forastera dedicada al conreu de l’arròs. Durant aquest temps la casa de Rosa n’acolliria unes 6 o 7; la de Leonor en tindria 8 o 9; i les de Teresa i Carmen 5 o 6, cada una. En canvi, des de desembre a març, aquests prostíbuls només n’albergarien entre 1 i 2, llevat del de Teresa, on potser n’hi hagueren 2 o 3.