LA RELIGIOSITAT POPULAR SUECANA EN L'ANY 1777
- antonicarrasquer
- 6 jun 2024
- 6 Min. de lectura
[Text publicat al setmanari Suheca.com, els dies 29 d’octubre
i 5 de novembre de 2017]
Estem en un dia inconcret del mes d’octubre de 1770. A l’Ajuntament de Sueca, l’igual que en altres poblacions de la jurisdicció de la província de València, es rep una ordre del comte d’Aranda, president del Reial i Suprem Consell de Castella, màxima manifestació del poder borbònic implantat a les terres valencianes des que es promulgara el Decret de Nova Planta de 1707.
L’ordre està datada el 28 de setembre. Demana que informen “amb tota claredat i exacta notícia” de les festes que al llarg de l’any organitzen germandats, confraries, congregacions, gremis i “qualsevol altra espècie de gents col·legiades”. També insta que s’especifiquen les respectives despeses, la forma de sufragar-les, si les celebracions tenen aprovació superior, així com altres detalls que resulten significatius.
Després de sis llargs mesos, l’Ajuntament de Sueca envia la resposta al comte d’Aranda. El 8 de maig de 1771, l’alcalde Joseph Lledó i Artal, dos regidors i el secretari signen un concís informe, de només 12 pàgines. S’entreveu desgana a l’hora d’atendre el mandat del superior. Els edils no estan massa generosos en l’exposició dels continguts que se’ls demana. Els seus motius tindran... Les altres corporacions municipals de la jurisdicció provincial ja fa setmanes, o mesos, que han atés l’encàrrec.
En l’informe es diu que en la parroquial església d’aquesta vila hi ha establertes les confraries de la Puríssima Sang de Crist Senyor Nostre, Santíssim Sagrament, Nostra Senyora del Rosari i Sants Màrtirs Abdó i Senent, la germandat de Nostra Senyora del Carme i la congregació moderna de confrares de mossos i donzelles sota la invocació de Nostra Senyora del Rosari. Mentrestrant, al convent dels franciscans tenen seu la Germandat de la Tercera Orde de Sant Francesc d’Assís i els majorals de Nostra Senyora de Sales, patrona de la vila. En total, huit agrupacions, totes de caràcter religiós, són les que fan festa a la vila de Sueca. Detallem-les una a una, tal com figuren en l’escrit. En primer lloc, descriurem les sis residents a l’església de Sant Pere Apòstol.
La Confraria de la Puríssima Sang de Crist Senyor Nostre. Aprovada per instàncies eclesiàstiques superiors, fou fundada a l’hospital de pobres en temps immemorials. Presenta una renda anual de 150 lliures, més o menys, que ingressa pel lloguer de les seues terres. A més, té el dret de rebre 1 lliura per cada difunt que haja fet testament, diners amb els quals socorre als pobres de l’hospital. Els quatre majordoms, que es trien d’entre les persones més distingides de la vila, estan obligats a pagar de la seua butxaca la festa de Sant Josep en l’església del Convent dels Franciscans (amb una despesa de 10 lliures). Aquesta confraria s’encarrega d’organitzar i abonar la festivitat de l’Encarnació al mateix convent (22 lliures), la processió del Soterrament del Nostre Senyor del Divendres Sant (5 lliures) i els actes de l’Assumpció de Nostra Senyora i la seua octava (40 lliures). En l’informe s’anota que tota la despesa es fa a l’església “sense profusió considerable en focs ni altres superfluïtats”.
La Confraria del Santíssim Sagrament. Està aprovada per butlla papal i altres instàncies eclesiàstiques. Té una renda anual de 110 lliures. Els tres majordoms nomenats anualment s’encarreguen d’organitzar la festa del Corpus (costa 26 lliures, 6 d’elles en focs d’artifici), la missa i processó de Minerva tots els “diumenges mensals” (1 lliura i 8 sous cada diumenge, més la cera consumida) i el Monument de Dijous i Divendres Sant (80 lliures).
La Confraria de Nostra Senyora del Rosari. Té el nihil obstat de la jerarquia eclesiàstica. L’únic llegat perpetu li renta només 9 lliures anuals. Per això, com que els tres majordoms nomenats cada any no podien assumir les considerables despeses de les celebracions religioses, fa poc de temps decidiren que cinquanta confrares voluntaris aportaren 1 lliura cadascú. Aquesta agrupació de fidels programa dues festivitats, una en el primer diumenge de maig i una altra el primer diumenge d’octubre (40 lliures costen ambdues). En la resta dels primers diumenges de mes encarreguen una missa cantada amb processó claustral (1 lliura i 8 sous, cadascuna). L’informe també apunta altres despeses: cera (40 lliures), focs artificials (8 lliures) i els dos sermons (10 lliures).
Sota la mateixa invocació anterior, Nostra Senyora del Rosari, hi ha establerta una Congregació moderna de confrares de mossos i donzelles. Aquesta, al contrari que les altres, no està reconeguda per l’església. Les despeses se sufraguen de les almoines recollides pels tres majorals que es trien entre els mossos mitjançant un sorteig. Tots els primers diumenges del mes promouen una missa resada amb comunió general, a la capella de Nostra Senyora del Rosari de l’església parroquial (4 reals de velló per al rector oficiant).
Això no obstant, la festa més important de la congregació és el primer diumenge de setembre; es fa una missa cantada (2 lliures), amb sermó. La despesa més significativa d’aquest dia són els focs (de 30 a 40 lliures).
La Confraria dels Sants Màrtirs Abdó i Senent. Aquesta associació religiosa, que està autoritzada per la jerarquia eclesiàstica, no té una renda fixa. Són els tres majorals mossos, nomenats anualment, els encarregats de recollir almoina per la vila durant les collites de blat, seda i arròs. Amb el que arrepleguen es paguen els actes en honor dels Benissants, patrons de la vila. En el dia de la seua festivitat fan missa cantada i processó general (24 lliures), es disparen focs en la vespra i en la festa (8 o 10 lliures) i, després, amb la preceptiva llicència del capità general del Regne, s’organitzen tres dies de balls i altres tres de corregudes de jònecs o vaques.
La Germandat de Nostra Senyora del Carme. És la darrera de les establertes a l’església parroquial, on hi ha una capella amb la imatge de la dita advocació. Està aprovada per les autoritats eclesiàstiques i la formen tots aquells voluntaris que vulguen vestir el seu escapulari. Els germans aporten 4 diners cada mes i 2 les germanes. Aquests estan comandats pel germà major, càrrec de caràcter anual. Amb aquestes aportacions es paguen els escapularis que se sortegen entre els germans assistents a la missa i comunió celebrades el quart diumenge de cada mes, així com la cera consumida en les misses dedicades als germans difunts i en les hores vespertines que manen celebrar alguns devots (2 lliures). En la festivitat de Nostra Senyora del Carme fan missa cantada, sermó i processó general (10 lliures).
Els dos col·lectius religiosos restants que cita la informació remesa al comte d’Aranda estan vinclats al convent dels frares franciscans. El primer d’ells és La Germandat de la Tercera Orde de Sant Francesc d’Asís. L’escrit de l’Ajuntament ni confirma ni nega si les autoritats eclesiàstiques han donat el vistiplau a aquesta col·lectiu religiós. Els germans contribueixen amb una almoina de 8 diners al mes, mentre que les germanes n’abonen la meitat. Amb les quotes recaptades es paga la cera de les misses i “comunions mensals”, els oficis en sufragi dels germans difunts i s’atén els pobres malalts que pertanyen al col·lectiu. Els membres barons designen anualment un germà major i fan festa el dia de Sant Francesc amb missa, sermó i processó. Les dones també trien una germana major, però celebren el dia de Santa Isabel. La lleugera despesa que fan en ambdues jornades festives ix de la germandat, sense més dispendis.
L’altre col·lectiu establert al convent de franciscans ho fa sota la invocació de Nostra Senyora de Sales, patrona de la vila, però l’informe no especifica si es tracta d’una confraria, congregació o germandat. Anualment, la Corporació municipal suecana nomena sis majordoms perquè en temps de les collites arrepleguen almoines amb la finalitat de festejar el dia de la Nativitat de la Mare de Déu. El 8 de setembre se celebra una missa solemne al matí, amb capella de música i sermó. A la vesprada, es fa una processó i els veïns dels barris i carrers per on passa disparen focs d’artifici (6 o 8 lliures de despesa), a més d’altres funcions exteriors que no s’hi concreten. Sí que especifica, en canvi, que en “alguns anys [es fan] torneigs que els mossos d’aquesta habilitat, sense el menor interés, tenen per costum fer rematant la funció en el Convent on resta col·locada la Imatge”. Com colofó final d’aquesta solemne processó es dispara un castell de focs (30 o 40 lliures). Una altra despesa important és la de la música (40 o 50 lliures), perquè ve des de València. Finalment, s’anoten unes activitats religioses inespecífiques (20 lliures). Si les despeses que ocasiona la festa són més elevades que les almoines recollides, el dèficit l’han de suplir els majordoms.
Ja que l’escrit del comte d’Aranda concedeix a l’Ajuntament suecà la facultat de dictaminar “sobre moderació, subsistència, o abolició dels referits cossos [confraries, germandats, etc.], o part d’ells, com, també de les despeses que en dites festes pareguen supèrflues”, l’alcalde, els dos regidors i el secretari que signen l’informe diuen que són favorables al manteniment d’aquests col·lectius i activitats, tal com venen celebrant-se, perquè “és l’objectiu principal d’elles el benefici espiritual” dels devots de la localitat.
Aquesta resum de les festes organitzades per col·lectius religiosos suecans en els inicis del darrer terç del segle XVIII, s’ha extret d’un expedient localitzat fa poc a l’Arxiu Històric Nacional (sig. AHN.CONSEJOS,7105.Exp.63.N.2.). De totes les notícies que aporta sobre l’estat de la qüestió en l’any 1771, pot ser que la més valuosa siga la dels “torneigs que els mossos d’aquesta habilitat [...] tenen per costum fer rematant la funció en el Convent on resta col·locada la Imatge”, perquè es tracta del primer testimoni documental que s’ha trobat fins ara sobre la presència del ball dels tornejants en la processó de la Mare de Déu de Sales. Volem pensar que no serà l’última.