LA POBLACIÓ DISSEMINADA DE SUECA EN EL PADRÓ D'HABITANTS DE L'ANY 1885

[Text publicat al setmanari Suheca.com,

els dies 17 i 24 de setembrei 1 d’octubre de 2017]

En la poc estudiada sèrie documental de padrons d’habitants de Sueca que conserva el nostre Arxiu Històric Municipal des de l’any 1797, una sèrie a l’abast de tothom gràcies a la digitalització feta en el seu dia per la Societat Genealògica de Utah, podem trobar informació sobre un munt d’aspectes del passat que a hores d’ara ens resulten absolutament desconeguts, com és la qüestió que ara tractarem, amb la confiança que en un futur més proper que llunyà, algú vulga enfonsar-se de valent en l’estudi demogràfic de la societat suecana del segle XIX.

En les línies que segueixen, una vegada es faça una aproximació al context històric, es comentaran les dades que aporta el padró d’habitants de l’any 1885 de Sueca respecte a la població dispersa pel terme municipal.

Serà a partir de la dècada dels seixanta del segle XIX, quan any rere any anirà augmentant de manera gradual el nombre de residents estables als afores de les muralles de la vila de Sueca. Llevat d’algun període excepcional, aquest fenomen demogràfic es mantindrà fins ben entrada la centúria següent. El què no pogueren aconseguir els terratinents absentistes Cristóbal de Vilches i Miguel de Múzquiz durant la segona meitat del XVIII, en els respectius projectes de fixar nuclis poblacionals permanents en terres de la seua propietat, es veuria materialitzat cent anys després. Uns quants factors van coincidir perquè s’invertira la tendència: gran pressió demogràfica, millora dels camins rurals, augment de la seguretat en el camp, finalització del conflicte carlí, construcció d’habitacles més sòlids i menys incòmodes, major control de les revingudes del Xúquer, disminució de les febres endèmiques propiciades pel paludisme, etc. Tot plegat, juntament amb la considerable inversió econòmica feta per la família de Josep Bernat i Baldoví al Mareny de les Barraquetes, faria factible la progressiva presència humana contínua en cases, graners, horts, parideres, teulars, molins, barraques i altres edificis disseminats arreu l’extens terme municipal suecà.

Aquesta tendència demogràfica s’aprecia perfectament en la informació que ens aporten els padrons d’habitants del darrer terç del segle:

Data del padró Total població Població censada fora muralles % sobre el total d’habitants censats

22/I/1865 11.799 229 1,94%

31/VII/1875 12.441 578 4,64%

5/I/1885 14.136 714 5,05%

4/I/1886* 13.615 700 4,79%

29/XII/1894 14.467 945 6,53%

* La disminució que s’aprecia en aquest cens es deu a l’epidèmia de còlera patida entre el 2 d’abril i el 23 de juliol de l’any anterior, durant la qual moriren 186 persones.

El padró d’habitants de 1885, datat el 5 de gener, passa per ser un dels més uniformes i fiables pel que fa als treballs realitzats pels agents censals de l’època. El document divideix administrativament Sueca en 9 barris. Les fulles estan preparades per a recollir les dades que es diuen a continuació, encara que les caselles, com solia passar sovint per uns motius o per altres, no sempre les complimentaven: “Nombre d’ordre dels habitants”, “Ídem de veïns”, “Classificació dels habitants”, “Nom i cognoms dels residents en el terme municipal”, “Data del seu naixement”, “Estat civil”, Professió u ofici”, “Poble de la seua procedència”, “Temps d’estada en aquesta vila”, “Residència habitual en la major part de l’any”, “Si saben o no llegir/escriure”, “Trasllats de domicili per alta o baixa” i “Observacions”. Les consideracions que es fan tot seguit en aquest article es basen, exclusivament i única, en la informació relacionada amb barri núm. 9, el que anomenen “Extramurs”.

Els pobladors

Els 714 habitants censats fora de les muralles en el padró de l’any 1885 es repartien per tot el terme municipal de manera desigual. Les partides on els ubica el document les podríem agrupar en quatre grans zones:

A) Els voltants del nucli urbà: la Portera, 28 habitants; el Borx, 41; el Materal, 12; les Cendroses, 7; el Teular de Sancho, 24; la Pedra del Montó, 9; la Sénia, 5; el Pla, 9; la Marrada, 31; Gandient, 9; el Ràfol, 17; les Marjaletes, 9 i Campanar, 18.

B) El riu Xúquer: Vilella, 12 habitants; la Raconada, 28 i el Molí del Riu, 6.

C) L’Albufera: la Llonga, 41 habitants; la Socarrada, 25; el Malvinar, 12 i l’Illa, 3.

i D) La costa: el Perelló, 34 habitants; la Loteria, 10; la Partideta, 6 i el Mareny, 313.

El nucli familiar prototip d’aquests suecans el formen matrimonis relativament joves d’entre 25 i 40 anys, encara en edat de procrear, amb una mitjana de 2 fills. En general, destaca una escassa presència percentual de fadrins majors de 18 anys i de viudos (al Mareny, per exemple, de les 313 persones que hi ha censades, només en figuren 4 d’aquesta condició, però tot són dones, no hi ha cap home).

La immensa majoria dels caps de família establerts fora de les muralles són jornalers de professió (121). També hi trobem 1 sergent i 11 carrabiners (sense excepció, radicats al Mareny), 10 llauradors, 4 peons, 3 pastors, 3 empleats, 1 licorista, 1 carnisser, 1 telegrafista i 1 enterrador. Tot i ser les famílies de condició humil, en el document apareixen 1 criat i 2 serventes.

L’analfabetisme que detecten les dades del padró de població de 1885 en aquest barri extramurs és general. Del total d’habitants disseminats pel terme (714 persones), tan sols 17 saben llegir i escriure en castellà, és a dir el 2,3% del total, i no hi ha cap dona entre ells. Els que saben fer-ho són 6 carrabiners, 4 jornalers, 2 llauradors, 2 peons, el telegrafista, el carnisser i l’enterrador.

Pel que fa a la procedència dels censats, una tercera part han nascut en Sueca (101 habitants; 33,1% del total). La resta procedeixen de la comarca de l’Horta (60 h.; 19,6%), altres pobles de la Ribera Baixa (49 h.; 16%), la Safor (23 h.; 7,5%), la Ribera Alta (10 h.; 3,2%) i la Marina Alta (9 h.; 2,9%). També hi ha originaris de les comarques valencianes dels Serrans, la Vall d’Albaida, la Canal de Navarrés, el Baix Maestrat i l’Alt Vinalopó, però la seua presència és testimonial. Els immigrants procedents d’altres regions espanyoles en sumen 13 i de França, 2.

En aquest sentit, resulta il·lustrativa l’escassa presència de censats originaris de les poblacions que, com Pego, Oliva, La Nucia, Benissa o Altea, acudien massivament en les èpoques de la plantada i recol·lecció de l’arròs. Una cosa era enfrontar-se els temporers a les terres inhòspites dels voltants de l’Albufera durant els curts períodes de la plantada i sega de l’arròs, i una altra ben diferent, més sacrificada encara, haver de fer-ho durant tot l’any i, a més, en companyia de la dona i els fills.

Si considerem únicament els indrets que superen els 30 individus empadronats, comprovem que la major part dels establerts al Borx i la Marrada, és a dir, les zones més properes al nucli urbà, han nascut a Sueca. Per contra, a la Llonga predominen els naturals de València i Catarroja, mentre que al Perelló, la majoria són de València. Al nucli demogràfic del Mareny, el més poblat, trobem trenta-set procedències diferents, encara que s’imposen clarament els oriünds de Sueca i Cullera, seguits a llarga distància pels de València.

Com que en el document estudiat també s’anota de vegades la data d’arribada dels immigrants a Sueca, podem oferir grosso modo dues dates significatives. D’una banda, la mitjana d’edat dels homes quan s’establien de manera definitiva era de 27,4 anys, mentre que les dones ho feien, un poc més tard, als 28 i mig. De l’altra, la majoria de les dones registrades vingueren en la dècada compresa entre els anys 1871-1880, i els homes, entre els anys 1881-1884.

Els cognoms més habituals dels habitants censats al Mareny i al Perelló en el padró de l’any 1885 són els següents:

El Mareny----1r cognom

1r Martí 15

2n Ferrando 14

Muñoz 14

4t Roselló 12

5é Melero 11

6é Pérez 10

7é Borja 9

Pedrós 9

9é Vivó 8

10é Magraner 7

Orozco 7

París 7

Quiles 7

i 87 cognoms més

El Mareny----2n cognom

1r Bas 9

2n Pellicer 8

Raga 8

4t Chornet 7

Martínez 7

6é Miralles 6

París 6

Pastor 6

Orozco 6

Rocher 6

Reig 6

i 127 cognoms més

El Perelló----1r cognom

1r Marco 12

2n Moreno 8

3r Castelló 3

4t Badia 2

i 9 cognoms més

El Perelló----2n cognom

1r Ferrando 4

Sevilla 4

3r Roig 3

Gallart 3

Soler 3

Aleixandre 3

i 13 cognoms més

Com es comprova, la coincidència entre els cognoms del Mareny i el Perelló és quasi nul·la, ja que tan sols es repeteix el llinatge Ferrando. I si comparem entre els primers i segons cognoms dels respectius indrets, l’assumpte no canvia massa, veiem que només es dupliquen Orozco i París en el cas del Mareny. Això passa perquè s’hi tracta d’assentaments demogràfics nous, que com a tals han conegut una primera i única generació de residents; llocs on els seus habitants encara no han tingut temps d’emparellar-se entre si, de creuar vincles familiars.

Els habitatges

El padró d’habitants de Sueca de l’any 1885 registra 78 edificis amb condicions per a rebre residents de manera contínua. Els immobles mencionats són de la més diversa tipologia. La mateixa divisió zonal de l’apartat anterior també aprofitarà en aquesta ocasió:

I) Els voltants del nucli urbà (la Portera, el Borx, el Materal, les Cendroses, el Teular de Sancho, la Pedra del Montó, la Sénia, el Pla, la Marrada, Gandient, el Ràfol, les Marjaletes i Campanar). Entre les 49 construccions censades en les referides partides del terme predominen els relacionats amb usos agrícoles: sequers (19, incloent-ne un sense veïns), cases (6) i cases-horts (6).

Resulta simptomàtic que els ocupants d’aquestes construccions no eren mai els seus propietaris. Hi residirien en règim de lloguer o serien estatgers, és a dir, treballarien en les terres dels amos a canvi de sostre i sou. El mateix es podria aplicar en els apartats II i III. Els propietaris dels immobles eren grans hisendats locals, així com representants de professions liberals que invertien en agricultura. Així, trobem Antonio i Agustín Baldoví, Cristóstomo Beltrán, Manuel Gómez, Mariano Ruiz, Manuel Miñana, Mariano Carrasquer, Catalina Beltrán, José Romulado Lliberós, etc.

De les quatre zones establertes fora de les muralles, en aquesta és on s’ubiquen gran part dels edificis habitats que es dediquen als serveis públics, com són l’estació i les barraques del ferrocarril, l’escorxador, l’estació del Canal, el cementeri i les cases dels peons caminers. D’altra banda, la ramaderia està representada per 4 parideres i la indústria per 4 teulars, un d’ells no habitat.

II) El riu Xúquer (Vilella, la Raconada i el Molí del Riu). Totes els censats s’agrupen en 5 cases, 1 casa-hort, 2 teulars, 1 molí i l’edifici on es gestionava el pas de la barca de Fortaleny.

III) L’Albufera (la Llonga, la Socarrada, el Malvinar i l’Illa). Malgrat ser la zona més extensa, solament hi trobem 10 cases i 5 barraques habitades de manera permanent.

i IV) La costa (el Perelló, la Loteria, la Partideta i el Mareny). En aquesta zona el padró de 1885 només especifica el tipus d’habitatge en els nuclis menys poblats, com són la Loteria (2 barraques) i la Partideta (1 casa). Al Mareny, tot i ser on viu més del quaranta per cent de la població censada fora del recinte emmurallat, sols apareix com immoble la casa del Rei. Cal suposar que tant en aquest indret com al Perelló, predominarien els habitacles més humils, és a dir, les barraques. Val a dir, també, que en les fulles dedicades al Mareny i al Perelló no figura el nom dels propietaris dels edificis.

Algunes curiositats

En primer lloc, ens ha cridat l’atenció que en el patró estudiat no es registre cap presència humana permanent a l’ermitori de la muntanyeta dels Sants de la Pedra. També, que el padró no constate directament l’existència de cap venta o posada als camins veïnals o les carreteres que el creuaven: la presència d’un licorista censat a una casa de la partida de la Portera pot donar a entendre tot just el contrari. Així mateix, és ressenyable que tan sols aparega un molí amb hostes permanents fora de les muralles, el de Múzquiz, a la partida de la Raconada.

Finalment, caldrà anotar que els transeünts que necessàriament hi hauria en la població durant la confecció del cens no es van tindre en compte.