LA CASA NATALÍCIA DE BERNAT I BALDOVÍ A SUECA

[Publicat per primera vegada al diari

Levante-EMV, “edició de la Ribera”. València, 9 de març de 2007]

A propòsit de la polèmica que volen encetar determinades agrupacions polítiques residuals i alguns grupuscles culturals sense massa perspectives de continuïtat, sobre el proper enderroc d’un conjunt d’edificis, entre els quals es troba la casa on va nàixer l’insigne Josep Bernat i Baldoví, al carrer de la Figuera de Sueca, és necessari constatar que:

I) Pel que fa al tema administratiu, cap d’aquestes construccions estan protegides pel Pla General d’Ordenació Urbana vigent a la nostra ciutat des de l’any 2001. La seua absència entre la relació d’edificis a conservar no ha estat qüestionada en cap moment per persona particular, associació cultural o partit polític.

II) Pel que respecta a la qüestió arquitectònica, val a dir que de la casa natalícia de Josep Bernat, projectada per un mestre d’obres desconegut, no resten més elements arquitectònics i ornamentals que el mur de la façana i alguna dependència interior. Ni les portes, ni les balconades, ni les finestres, corresponen al què degué de ser la façana dos-cents anys enrere.

        És un cas ben diferent al d’altres cases emblemàtiques de la població que encara mantenen la seua estètica original, com l’edifici on va viure un altre insigne suecà, Joan Fuster, dissenyat pel reconegut arquitecte local Bonaventura Ferrando sota l’estètica del corrent modernista valencià de principis del segle XX.

III) Quant a la qüestió sentimental, cal recordar que Bernat i Baldoví va residir poc de temps en aquesta casa, ja que prompte la família va canviar de domicili, ara a una altra més gran del carrer de València. La consideració social del pare, advocat, i la vinguda al món d’altres germans, així ho requerien.

      Per estalviar la maligna intenció de plantejar un exercici comparatiu d’aquest cas amb el de Joan Fuster —tal com pretenen des de la seua completa ignorància els grupets esmentats a la introducció, en afirmar que no és té el mateix respecte per l’un que per l’altre—, cal fer memòria que la casa on va nàixer i va residir fins als vuit anys l’autor de Nosaltres, els valencians, no va ser la del número 10 del carrer de Sant Josep, sinó la del número 30 del carrer de la Punta, on també vingué al món Josep Palàcios, hereu seu i un dels intel·lectuals més assenyats de la nostra cultura. I també caldrà dir que l’esmentat edifici del carrer de la Punta no té cap tipus de protecció en el Pla General d’Ordenació Urbana de Sueca.

IV) Més sobre les cases on va viure Josep Bernat i Baldoví a Sueca. Al marge de la casa natalícia i la del carrer de València, esmentades anteriorment, Bernat visqué a Sueca en quatre edificis més: dos al carrer de Cullera, un d’ells conegut com la Casa dels Quatre Cantons; un al carrer del Sequial, en part del solar que ara ocupa l’Ateneo Sueco del Socorro; i el darrer, a la placeta de Sant Domingo, junt a un hortet. Totes aquestes construccions, per cert, ja han estat enderrocades, incloses l’emblemàtica Casa dels Quatre Cantons, sense que en el seu moment, ningú no alçara la veu gens ni mica.

      Per cert, ¿com van actuar els col·lectius i les persones que ara volen moure cel i terra quan anava a tombar-se la històrica Casa dels Quatre Cantons?¿Es van manifestar en algun sentit? No he trobat cap document que així ho testimonie, ni crec que existisca. ¿Van callar perquè no era temps d’eleccions?

       Item més. ¿Aquests col·lectius regionalistes van ser capaços de mostrar la seua exquisida sensibilitat i es van manifestar d’alguna manera contra l’enderrocament del xalet del Mestre Serrano al Perelló, lloc emblemàtic per molts conceptes i apropiat per a donar-li diferents usos culturals i socials? Si tirem mà de la història sabrem que el xalet el van projectar els reconeguts arquitectes Joan Ríos Cogollos i Julià Ferrando. Allà, el nostre benvolgut músic va escriure algunes de les seues composicions més celebrades; va rebre molts amics, polítics, literats i artistes; va donar concerts; li van retre nombrosos homenatges; etc. ¿On estaven els que ara tenen ganes de muntar-la i plantegen la qüestió de la casa natalícia de Bernat i Baldoví d’una manera tan desafortunada?

V) I, si parlem de fons documentals, malauradament es conclou que a penes queda res de l’arxiu personal de Bernat i Baldoví ni tampoc la seua extensa biblioteca. A l’Arxiu Històric de Sueca hi ha una carpeteta amb primeres edicions de les seues obres, algunes proves d’impremta i uns quants originals autògrafs, mentre que a la Biblioteca Suecana només hi ha un manuscrit que es titula Epigramas de Cuaresma. Tan reduïts testimonis documentals no necessiten un espai especial per a la seua conservació, ni molt menys tot un edifici, com es vol fer veure.

Justament al contrari passa amb l’immens llegat que Joan Fuster va donar al poble de Sueca: vint-i-quatre mil llibres, un munt de col·leccions de revistes i quasi dues-centes obres d’art, que necessàriament s’havien de dipositar en algun lloc i, una vegada inventariats, catalogats i classificats de manera convenient, facilitar la consulta al lloc més apropiat, és a dir, a la casa on va viure i morir l’escriptor al carrer de Sant Josep.

     Com que totes aquestes realitats inescrutables són de prou pes perquè determinats col·lectius deixen de marejar la perdiu, fóra convenient que es dedicaren a treballar per Josep Bernat i Baldoví i la nostra cultura des d’uns altres plantejaments més honrats i positius. Ara tenen l’oportunitat de fer-ho amb motiu del dos-cents aniversari del seu naixement. Jo els espere amb els braços oberts, encara que sense massa confiança.