L'ORGUE DEL CONVENT DE FRANCISCANS DE L'ANY 1810

Coautor: Vicent Ros Pérez

[Publicat en el llibre El Convent dels Franciscans,

Sueca, Falla Verge de Sales, 2019]

Un dels aspectes menys tractats en la historiografia sobre l’església de Nostra Senyora de Sales ha estat la presència de l’instrument musical per excel·lència dels rituals litúrgics del cristianisme, l’orgue. L’escassa documentació localitzada fins ara ha impedit que tant els cronistes antics com els treballs d’investigació recents hagen pogut aprofundir en la qüestió, conformant-se a donar unes quantes pinzellades aïllades que ben poca informació aporten, més enllà del que en l’actualitat podem gaudir, estrenat en l’any 1965. És per aquest motiu la importància del document aparegut de manera casual a l’Arxiu del Regne de València, com vorem tot seguit.

El 26 de març de 1810, Marcos Aparicio, notari de Sueca, redacta un protocol on s’anota que el difunt Diego Beltrán y Beltrán —mitjançant el seu marmessor Vicent López Ferrer, escrivent i futur notari—, deixa 600 lliures valencianes de la seua fortuna per a “componer el órgano del Convento de Padres Observantes de esta villa”.[1] L’instrument se li encomana al factor d’orgues José Martínez Alcarria, amb el compromís que havia d’estar acabat el 6 de setembre del mateix any. Per la seua part, la comunitat religiosa dels franciscans es comprometia a fer-se càrrec de la construcció i col·locació de la caixa, així com dels tubs que calguera. Els franciscans també havien de pagar el trasllat de les peces, a més de l’hostatge i els aliments del factor i oficials durant el temps que durara l’obra. En el moment de la signatura se li abonen al factor 200 lliures i la resta en acabar la instal·lació.

Abans de continuar, caldrà contextualitzar que el benefactor Beltrán havia atorgat testament només feia tres mesos davant el mateix notari, on als preliminars afirmava tindre 70 anys, ser natural i veí de Sueca, viudo sense fills, llaurador hisendat i que venia cavalleries al fiat.[2] És curiós que en les seues darreres voluntats, el testador no especifica la intenció d’efectuar una deixa per a l’orgue de l’església del Convent, però dóna potestat als dos marmessors, Rosa María Beltrán, germana seua, i Vicente López Ferrer, perquè quan arribe el moment facen les almoines que els semblen.

Per altra banda, José Martínez Alcarria fou un reputat factor d’orgues que, com s’afirma en diversos repertoris enciclopèdics, va construir un nombre considerable d’orgues en diversos pobles valencians, així com en altres províncies espanyoles. El treball que li donà més prestigi fou la reforma de l’orgue gran de la catedral de València realitzada en l’any 1823. Tan complagut estava d’aquesta feina que deu anys després va publicar l’opuscle Descripción del órgano grande de esta santa iglesia metropolitana de Valencia, nuevamente renovado (València, Benito Monfort, 1833).

Per tractar-se d’un testimoni excepcional pel que fa a la història de la música suecana, transcriurem la part del protocol on es descriu amb detall les tasques a realitzar per l’anomenat constructor d’orgues. Diu així:

Plan de composición y mejoras del Organo de Padres Observantes de esta Villa de Sueca

Primeramente: El secreto del órgano viejo há de colocarse; para lo qual debe componerse; lo que se hará desnudandole del todo, repasando su mesa, formando de nuebo lo que necesite y por último corrigiendo las comunicaciones que tiene perfectamente. Las tapas, registros, y tablones necesitan igual diligencia. Los arboles, y tirantes servirán los mismos.

Otro si: El Teclado que corresponde al dicho Secreto se há de construir de nuebo.

Otro si: A los fuelles se les há de añadir un palmo de hanchuria á cada uno, para cuya diligencia se desharán todos, y se bolverán á armar de nuebo, formandoles de baldes como se infiere.

Otro si: El Secreto de contras, y las mismas contras quedarán asimismo; bien que para ello se compondrá todo como corresponde.

Musica de lleno de dos manos

Otro si: Sehá de construir un Registro de flautado en tono de doce palmos, sus diez primeros bajos de madera, los restantes de metal, todo abierto; es de advertir que en este Registro no puede estar en la frente: Caños quarenta y siete....................47

Otro si: El Registro que ahora sirve de flautado que lo es de seis palmos, servirá de octava, y estará colocado en la fachada del mejor modo; atendido que deben colocarse algunos caños aparentes: Caños quarenta y siete.........................................47

Otro si: Sehá de construir un Registro de dozena, todo de metal: Caños quarenta y siete....................................................................................................................................47

Otro si: Sehá de colocar el registro de quincena: Caños quarenta y siete.......................................................................................................................................47

Otro si: Sehá de colocar el registro de diez y novena; es de advertir que en este registro, y el anterior faltan algunos caños; los que se suplirán de los de lleno, que están servibles: Caños quarenta y siete............................................................................47

Otro si: Sehá de construir un registro de lleno de quatro caños por punto, su guia en veinte, y dozena, reiterado según artes: Caños ciento ochenta y ocho.....................................................................................................................................188

Otro si: Sehá de construir un registro de simbala de quatro caños al punto, su guía en veinte sexta, reiterado según artes: caños ciento ochenta y ocho.....................................................................................................................................188

Musica anasardada

Otro si: Los registros anasardados, aunque en sustancia queden los mismos, debe notarse que el de Numero en decima quinta de la derecha será todo nuebo, y los de decima quinta, decima septima y decimo nona de la hizquierda se les suplirán las faltas que tiene, de modo que no les falte ningún caño, y quedarán en la mano hizquierda tres, según se nota; y en la derecha uno: caños Noventa y tres..................93

Otro si: El registro de corneta sea de completar todos los caños que tiene inútiles; es de siete caños por punto su primer guía en tono de doze tapada; segunda en octava; tercera en dozena; quarta y quinta en quincena; sexta en decima septima; y septima en diez y novena: caños ciento sesenta y ocho ocho......................................168

Otro si: Sehá de colocar el registro de flauta travesera del órgano viejo, es de madera: Caños quarenta y ocho.........................................................................................48

Lengüeteria

Otro si: Los registros de bajoncillo, y clarin de la fachada servirán los mismos, y en el mismo lugar montados nuevamente: caños quarenta y siete................................47

Otro si: Sehá de construir un registro de clarin de quincena, partido de mano hizquierda, colocado á la frente bajo del Bajoncillo: caños veinte y tres.......................23

Otro si: Sehá de construir un registro de clarinete octava alta de clarin colocado en la frente en seguida del clarin en quincena: caños veinte y cuatro...........................24

Otro si: Los registros de trompa real de dos manos, y el de magna de la derecha se fundirán, y harán de nuevo con sus canales, lenguas, muelles etcétera: caños setenta y uno........................................................................................................................71

Cadireta dentro

Otro si: Sehá de construir un registro del corazón de pino añejo, partido á lo moderno con quarenta y siete canales de la profundidad necesaria á la Musica que sehá de colocar, el qual tendrá su arca de viento, donde se colocarán las ventillas con sus muelles, y demás registros que exige su perfeccion y conclusion.

Otro si: Sehá de construir un segundo teclado, y tanto este como el que se há de construir pera el Secreto de arriva serán chapadas sus teclas naturales de nuebo, y los sostenidos de Evano; las varillas caerán a plomo.

Otro si: El registro de Violon del teclado de arriba se há de colocar en este; hay diez bajos de madera: caños quarenta y siete..................................................................47

Otro si: Sehá de construir un registro de octava tapada todo de metal: Caños quarenta y siete....................................................................................................................47

Otro si: Sehá de construir un registro de corneta inglesa de quatro caños por punto, primero en octava, segundo en dozena, tercero en quincena; y quarto en decima septima, colocado en Secreto alto, y conductos de madera: Caños Noventa y Seis........................................................................................................................................96

Otro si: Sehá de construir un registro de violin con arca, y pisa al pie derecho del organista para su uso: Caños veinte y quatro..................................................................24

Y últimamente: Sehá de construir un registro de Orleans en tono de doze: Caños veinte y quatro......................................................................................................................24

El document que acabem de reproduir ens descriu un model d’orgue “pura raça” del barroc ibèric. L’extensió dels seus dos teclats era de quatre octaves que corren des del do 1 al do 5, si bé en aquest cas la primera octava era semicurta, i li mancaven les tecles i els tubs corresponents al do sostingut i el mi bemoll. La disposició dels seus registres era partida entre baixos i tiples, amb un tirador a l’esquerra de l’organista que donava pas o no, a la sonoritat de determinat registre entre el do 1 i el do 3 —en aquest orgue 23 notes—, i el corresponent tirador a la mà dreta de l’intèrpret per a donar pas o no, a la sonoritat del mateix registre a la resta del teclat —en el nostre instrument 24 notes—. Alguns dels registres però, eren només de mà esquerra —baixos—, o només de mà dreta —tiples—, com s’aprecia molt bé, per exemple, a la trompeteria de batalla, entre altres.

A l’apartat de Música de lleno, el document en fa una ressenya modèlica del conjunt de registres labials oberts que donen la sèrie completa d’harmònics, els quals formen una piramidal sonora del Plenum perfecta, i que en aquest cas hagué de sonar de forma molt sòlida, nítida i brillant.

El següent apartat dedicat a la música “anasardada” —expressió molt original que no hem trobat en altres contractes similars—, ens mostra també una paleta sonora molt completa dels registres de tubs labials tapats, els quals donen només la sèrie impar d’harmònics, conformant així una sonoritat molt suau, dolça i apagada, però que no obstant es presten fàcilment a diverses combinacions entre ells per a formar sonoritats de caràcter solista, com és el cas de la corneta, formada habitualment per cinc tubs per tecla que donen els cinc primers harmònics, encara que ací és de set, per tant degué tindre una potència sonora formidable, i el nom que veritablement li corresponia era el de Corneta Magna, tal com es veu en molts altres orgues.

L’apartat dedicat als tubs de llengüeta és també molt complet, i en destaca el conjunt de registres exteriors amb grans ressonadors que anomenem normalment trompeteria de batalla, la qual, situada en la façana en posició horitzontal, dóna una sonoritat molt potent que resulta de vegades fins i tot atordidora, tal com bé va apreciar —tot i que era una miqueta sord— el nostre estimat Josep Bernat i Baldoví, a jutjar per alguns dels seus versos tan divertits, i sovint poc menys que autèntics monuments al desficaci literari, com ara aquella Notisia Filarmonica sobre l’Oriche de les flautes de caña:

L’Emperador Constantino

Inventá una contradansa,

Que al compás de un orgue chino

La ballá el Sultán en Fransa:

Y al oir asi en España

Tan forta trompetería,

Feren dos flautes de caña

Uns segos de la Olleria.[3]

Tornant a l’auster orgue conventual de Sueca, ja que no tenia cap registre ornamental innecessari, com ara tambors, campanetes, pardalets... sí que se li va afegir en aquesta considerable ampliació tot un altre cos d’orgue, o cadireta interior, on s’acostumaven a situar alguns jocs solistes, uns pocs d’ells dins d’una caixa expressiva, la qual podia obrir i tancar de forma progressiva l’organista amb el peu dret mitjançant un pedal, facilitant així la realització d’algun crescendo i diminuendo, enriquint així el lirisme que se li pot conferir a algunes melodies, particularment si s’utilitzaven alguns registres “ondulants” i tremulants, com ara la flauta travessera o el violí, molt del gust de l’època, els quals preludiaven ja l’evolució de l’instrument rei cap als nous gustos sonors, els quals s’anaren consolidant progressivament al llarg del segle XIX, donant lloc a un nou model estètic d’orgue que s’anomenarà romàntic o també simfònic.

Per a tancar el tema, cal encara fer un parell d’observacions per tal d’evitar algunes confusions. El registre clarinete d’aquest orgue era un registre molt agut, per tant de tubs molt menudets, i ací formava part del costat esquerre de la trompeteria de batalla. El nom li ve del diminutiu del registre anomenat clarín, i no del registre més tardà que s’incorporà a l’orgue doblat ja el segle XIX, tractant d’imitar l’instrument tan conegut i present a les nostres bandes de música. Per altre costat, resulta sorprenent la presència en aquest orgue del registre Orleans que, ara per ara, constitueix segurament el primer testimoni d’aquest experiment de collita pròpia del l’orguener, i que anys més tard inclourà en la reforma de l’orgue gran de la Seu de València. Donat que no ha sobreviscut cap exemplar, només podem fer-nos una idea aproximada de la seua sonoritat tenint en compte les seus característiques físiques dins del grup de registres de llengüeta curta, de tubs menudets i pobres en harmònics, i d’efecte gangonós i tremulant, gairebé còmic, formant tot un variat grup que rep noms molt diversos, bé pres d’algun instrument antic fòra d’ús ja fa segles, com ara regalies, orlos, o bé una miqueta sorneguers, com ara, caponcillos, enanos, viejos y viejas, aquest darrer també en versió mallorquina, ses iaies, etc.

El convent de Nostra Senyora de Sales pogué comptar, gràcies a aquesta ampliació de l’orgue antic, amb un instrument de gran interés i qualitat. Els indicis que apunten vers un retràs en la seua instal·lació i encariment del preu de partida, són peccata minuta —i problemes encara d’actualitat—. En aquest cas quasi juguen al seu favor, perquè demostren que es tractà d’una reforma complexa i molt interessant. Així ho corrobora el conveni signat davant del notari Aparicio el dia 3 de juny de 1811 per Vicente López Ferrer —marmessor del donant Diego Beltrán Beltrán— i la comunitat franciscana de Sueca —representada per fra Manuel Parejo, guardià; fra Francisco Pérez, ex-definidor; fra Vicente Berenguer, predicador conventual; i fra Benito Pellicer, visitador de la Tercera Orde de Penitència—. En el document es deixa constància del retard sofert respecte a l’acord inicial de tindre l’obra acabada per al 6 de setembre de 1810, i que el seu cost final fou de 800 lliures, 200 més que les pactades prèviament.[4]

En el conveni es diu que, “estando ya días hace concluido el citado órgano”, l’almoina aportada per a sufragar-lo, 800 lliures, s’ha realitzat barata la celebració d’un aniversari solemne en sufragi de l’ànima del difunt Beltrán durant els pròxims quaranta anys. S’hi concreta que la cerimònia haurà d’estar precedida per vigília cantada i toc de campanes a difunt cada 21 de gener, dia de la mort del donant, a partir del vinent any 1812.

Aquest orgue que acabem de presentar, del qual no es tenia notícia fins ara, s’afegeix als tres que a grans trets recull la historiografia local.[5] Sembla que el primer es va instal·lar abans de l’arribada dels franciscans descalços en l’any 1613, quan encara era una ermita; el segon fou un orgue de segona mà que els franciscans observants van comprar en l’any 1775 a l’Orde de Montesa procedent de l’església del Temple a València; i l’actual, com s’ha dit adés, el que es va inaugurar en l’any 1965.

Si a tot açò que breument hem exposat ací, afegim el que ja sabem sobre els orgues i els organistes de la nostra església arxiprestal de Sant Pere Apòstol, s’ha de concloure que la tradició organística desenvolupada a Sueca al llarg dels darrers cinc segles, ocupa un dels llocs més destacables en el conjunt dels pobles valencians.

1 Arxiu del Regne de València. Secció Protocols Notarials, sèrie Marcos Aparicio (júnior), sig. 12490 (f. 89v.).

2 Arxiu del Regne de València. Secció Protocols Notarials, sèrie Marcos Aparicio (júnior), sig. 12489 (f. 481): 1809, 16 de desembre.

3 La Donsayna, núm. 10, 2 de febrer de 1845, p. 159. Edició facsímil en Josep Bernat i Baldoví: Obra completa 5. Premsa periòdica I. Edició coordinada per J. Antoni Carrasquer. Introducció i notes preliminars de J. Ll. Ribes Ros. Sueca, editorial Afers/impremta Palàcios, 1997.

4 Arxiu del Regne de València. Secció Protocols Notarials, sèrie Marcos Aparició (júnior), sig. 12491 (f. 210v.): 1811, 3 de juny.

5 Furió, Antoni: Orgues del País Valencià. XIII-XIV. Orgue de Sueca (València). S.l., Associació Cabanilles d’Amics de l’Orgue, novembre-desembre 1980; Andrés de Sales Ferri Chulio: La Mare de Déu de Sales de Sueca, 2a. ed. Sueca, editat per l’autor, 1994.