INCÒGNITES, ENCARA, AL VOLTANT DE BERNAT I BALDOVÍ

[Publicat per primera vegada al diari

Levante-EMV, “Posdata, suplemento cultural. València, 30 de març de 2007]

Posats a celebrar el 200 aniversari del naixement de Josep Bernat i Baldoví, després d’una munió d’estudis sobre la seua vida i obra, la immensa majoria fets d’oïda i tirant de molta literatura, és a dir, que d’investigació en centres documentals ben poca, i amb una més que desafortunada biografia feta pels professors Enric Borderia Ortiz, Francesc Andreu Martínez Gallego i Inmaculada Rius Sanchis —on sembla que l’únic objectiu era denigrar el nostre personatge—, ens trobem amb la tessitura que els nostres coneixements sobre aquest insigne suecà i el seu entorn són escassos i, en ocasions, erronis, com el lector convindrà amb el sotasignat després de la lectura pausada de les qüestions que es plantegen tot seguit.

¿Era habitual que els membres de la incipient burgesia suecana matricularen els seus fills als centres docents de la ciutat de València, com és el cas de Bernat i Baldoví a les Escoles Pies?

¿Algú ha consultat el seu expedient acadèmic universitari per comprovar si era tan aplicat en l’estudi, com afirmen els seus coetanis?

¿Va arribar a obrir despatx d’advocat a València? Si es així, com ens fa pensar la seua sol·licitud d’incorporació al Col·legi d’Advocats de València l’any 1833, ¿on s’ubicà? ¿quin clients va tindre? ¿durant quant de temps el mantingué obert?

¿Per què sempre hem cregut que el seu sogre, Manuel Artal, no el volia per a gendre, si el feu marmessor del seu llegat testamentari, junt amb un germà seu, Vicente Artal, i un de Bernat i Baldoví, de nom Antoni, que també era advocat? Aleshores, ¿és mentida allò que conta la llegenda que don Manuel no tingué altre remei que acceptar el casament de Josep amb la seua filla Juliana, quan els promesos li van fer creure que havien passat la nit junts al dormitori de la senyoreta?

¿Per què ningú no ha fet esment que un germà de la seua dona, de nom Francisco, es va casar l’any 1834 amb una germana de Bernat que li deien Margarita, els descendents dels quals formen l’única línia successòria, encara que indirecta, del nostre literat?

Ítem més, ¿per què no s’ha dit que dues germanes seues foren monges del convent valencià de la Trinitat, i una d’elles va arribar a ser priora de l’esmentada institució? ¿De quina manera van influir aquestes religioses en la vida familiar, social i literària del nostre autor?

¿Per quin motiu va esperar tretze anys a publicar El Virgo de Visanteta, quan sembla que nombroses còpies escrites a mà havien anat circulant per molts cercles familiars i socials des que va escriure l’obra, allà pel 1832?

¿Per què si era d’idees polítiques moderades —com afirmen la majoria dels que diuen que l’han estudiat—, els seus principals amics i quasi totes les revistes on col·laborava eren progressistes? Cap ni un analista ha sabut explicar-ho.

      Per cert, ¿de què acusaren el seu millor amic i liberal convençut, Josep Maria Bonilla, perquè renunciara públicament a l’amistat de Bernat i Baldoví i a continuar col·laborant al setmanari La Donsayna? ¿Qui li enviava anònims? ¿Es tractava únicament de qüestions polítiques o hi havia un altre rerefons?

         Amb l’estat penós dels camins d’aleshores i l’inconvenient de pesar més de deu arroves, ¿per què anava tantes vegades a Madrid? ¿Es tractava d’interessos econòmics o ho feia per qüestions polítiques? ¿Buscava la benignitat climatològica de la meseta o gaudir de la seua gastronomia? ¿S’hi feia acompanyar per la seua dona, o actuava així per a posar quilòmetres pel mig, en benefici d’altres al·licients sentimentals? ¿Pot ser fóra el joc el motiu principal del seu desfici?

¿Quina relació tenia el suecà amb Wenceslao Ayguals de Izco i la Sociedad Literaria, considerada com la primera editorial moderna de l’Estat espanyol? ¿Pot ser que Bernat fera alguna aportació econòmica a aquesta empresa? Alguns indicis així ho deixen entreveure.

¿Per què, després d’haver mogut cel i terra per a ser diputat a Corts en les legislatures 1844-1845 i 1845-1846, Bernat i Baldoví deixà d’assistir a seixanta-set de les vuitanta-dues votacions que tingueren lloc durant aquests períodes, ni tampoc va intervindre ni una sola vegada amb cap discurs o debat? Aleshores, ¿per quins motius estava tan interessat a ser diputat? La seua sordesa, única raó esgrimida per algun cronista a l’hora d’excusar-lo, no resulta gens convincent.

¿Va ser el nostre personatge el vertader promotor del Teatret dels Porxets suecà que es va inaugurar l’any 1845?

¿Per què la història local no reconeix que els primers que van reduir a cultiu la totalitat de les terres del Mareny i crear el primer nucli de població estable va ser la família de Bernat i Baldoví, i en canvi tots els honors han anat a parar a Cristóbal de Vilches, terratinent absentista que va fracassar amb estrèpit durant les segona meitat del XVIII, i els seus hereus no tingueren altra opció que vendre els drets de l’establiment al pare i als germans del creador del llibret de falla?

¿Per què es va llançar l’abril de 1851 a traure El Sueco amb caràcter diari, amb el sacrifici personal i les despeses econòmiques que sabia que aqueixa empresa anava a suposar-li?

¿Per què va sofrir una sobtada conversió religiosa a les acaballes de 1856, com declara a la dedicatòria de Los pastores de Belén? ¿Aquest canvi fou real o fictici? ¿Ho féu per a donar-li satisfacció al seu ancià pare? ¿Tal vegada per una malaltia pròpia o d’alguna persona del seu entorn? ¿El motiu potser fóra alguna de les depressions que patia sovint? ¿Fou aleshores que va cremar molts dels seus manuscrits inèdits? ¿Els va cremar la família més endavant, quan Bernat ja no es valia físicament, o ho féu després de la seua mort? ¿Els seus descendents actuals no en conserven res, com afirmen?

¿En quin any va morir son pare, dada decisiva per a comprendre aspectes tan vitals del nostre personatge com el seu estat anímic, les relacions familiars, les transmissions patrimonials, etc.?

¿És cert que Bernat i Baldoví va estar reclòs al convent franciscà de Sant Esperit del Mont (Gilet) en els darrers anys de la seua vida, en no valer-se per ell mateix?

¿Per què un any abans de morir, el 1863, només era titular de dos camps que sumaven poc més de vint fanecades, quan en els anys quaranta i cinquanta era un dels majors contribuents suecans? ¿Què va passar amb el seu patrimoni, o és que no hem de fer cas als documents del registre de la propietat suecà? ¿Amagava els béns per a defraudar al fisc? ¿El va deixar arruïnat la política? ¿L’edició diària d’El Sueco durant cinc mesos fou el motiu de la seua desfeta econòmica? ¿Es va quedar sense res perquè no tenia instint per als negocis? ¿El maleït vici del joc fou el que el deixà amb una mà davant i una altra darrere? 

¿Per què la seua dona, Juliana Artal, mai no va encomanar cap ofici religiós per l’ànima de Bernat i Baldoví, quan a hores d’ara, en l’any 2007, encara estan dient-se misses i responsos per a la seua ànima a la parroquial de Sant Pere de Sueca?

        Massa qüestions importants encara per resoldre. La sort és que moltes de les respostes són als nostres arxius, tot esperant que algú s’hi interesse. Ara podria ser una bona ocasió.