GÓMEZ GRANERÍA, Domingo

[Text publicat en Personatges històrics suecans.

Diccionari biogràfic. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009]

Sueca, 9/VI/1851–Serra, 3/II/1927. Fuster i mestre de molins.

Fill d’un fuster suecà, pogué superar els obstacles que se li creua-ren en forma de malalties, estafes, riuades, etc., gràcies al seu esperit creatiu i innovador en el camp de l’elaboració industrial de l’arròs, i li arribà l’èxit definitiu el 1895, quan establert a la ciutat de València onze anys enrere i set amb taller propi, va inventar un aparell per a traure el pallús del gra que prompte féu fortuna als països on es conreava la gramínia, que va patentar com a “Sistema Gómez”. L’invent es basava en la substitució de les moles fetes amb pedra natural i suro, per altres de pedra artificial (ciment Sorel).

Altres millores mecàniques en el molinatge de l’arròs foren aplicades per Gómez Granería en diversos molins valencians, i aconseguí, entre altres avançaments, traure el gra més blanc, més lluent i amb menys residus.

A les acaballes del segle XIX, pels problemes físics que li causava l’asma, cedí la direcció i una part de la propietat del taller al seu fill primogènit, Nicolau Primitiu, benemèrit patriarca de la cultura valenciana, fins que el 1912 li va traspassar l’empresa de manera definitiva. Uns anys més tard, l’hereu la va registrar amb el nom que l’ha donat a conéixer arreu el món, “Industrias Mecano-Agrícolas Domin-gómez” (IMAD).