GUTIÉRREZ FRECHINA, Francisco
- antonicarrasquer
- 24 jul 2024
- 2 Min. de lectura
[Text publicat en Personatges històrics suecans.
Diccionari biogràfic. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009]
Sueca, 20/XI/1908–14/IX/1950. Escultor.
De caràcter molt introvertit, aquest artista plàstic nascut a la nostra ciutat va ser un dels que la guerra de 1936 va interrompre la seua projecció, sense deixar que superara la qualificació de “jove promesa” de l’escultura. Com que pertanyia a una família sense recursos econòmics —el pare era jornaler del camp—, sempre hagué de compatibilitzar l’estudi, primer, i la creació artística després, amb altres ocupacions que l’ajudaren a obtindre els ingressos necessaris per a subsistir. Als catorze anys ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, on aconseguí elevades qualificacions i dos “Premis Roig” (1927). Els seus professors més destacats foren Francisco Paredes i Luis Marco Pérez.
A Madrid, on va anar a ampliar estudis a l’Acadèmia de San Fernando l’any 1931, guanyà una pensió de quatre anys de durada —pel seu treball escultòric titulat El triomf de la vida—, per a conéixer personalment l’obra dels grans clàssics, gràcies a la qual recorregué Itàlia, França, Grècia, Síria, Palestina, Líban, Egipte i Portugal. Viatge que va prorrogar, en atorgar-li l’Estat espanyol una nova pensió, ara per a visitar Cuba, Nord-amèrica i Mèxic. Mentre que feia l’esmentat itinerari, li fou concedida la Segona Medalla Nacional d’Escultura pel grup femení Estàtues de dona (1934).
En finalitzar el conflicte del 1936, com tants altres escultors coetanis, patí penúries econòmiques, i es va veure obligat a dedicar-se a la imatgeria religiosa i a les làpides funeràries.
Deixà obra a València —Museu Nacional de Ceràmica, Escoles Pies i Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats—, Riola, Favara, Aielo de Malferit, etc., i a l’església parroquial de Sant Pere Apòstol de Sueca, per a la qual féu l’alt relleu Fugida a Egipte, que corona l’altar de Sant Josep, enllestit per un altre escultor suecà, Vicente Beltran. Dedicà bustos de bronze a personatges importants del moment, com ara Manuel González Martí, el Mestre Serrano o el d’Emilio Carrasquer (1928).
En l’any 1950, la mort li va impedir prendre possessió de la plaça de professor de l’Escola de Belles Arts valenciana.