GUARDIOLA MARTÍNEZ, Juan Francisco, “Greix de Carro”

[Text publicat en Personatges històrics suecans.

Diccionari biogràfic. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009]

Sueca, 17/IX/1895–Alzira, 24/XII/1962. Arquitecte i polític.

Bàsicament dedicat a l’elaboració de projectes per a la iniciativa privada, Guardiola presentà una arquitectura de complicada concreció estilística, encara que sempre dins dels corrents estètics de l’eclecticisme i l’art dèco, amb treballs sobrecarregats de motius ornamentals d’un excèntric i provocatiu barroquisme no exempt d’influència gaudiniana.

Després de fer el batxiller a Sueca, els pares tancaren la botiga de queviures que tenien al Mareny de les Barraquetes el 1917, per a acompanyar-lo a Barcelona en els seus estudis a l’Escola d’Arquitectura. Una vegada aconseguida la titulació d’arquitecte en el mes de juliol de 1922, amb un premi extraordinari pel projecte de l’estació de metro de la Plaça de Catalunya, va formar part d’un gabinet de professionals, del qual van sorgir construccions com l’edifici d’estil neo-hindú del carrer de Muntaner, conegut com la “Casa Xinesa” (1928); però seria la seua activitat a València i Sueca la que el convertiria en reputat arquitecte.

A la capital del país desenvolupà els projectes menys coneguts, per tractar-se quasi sempre d’habitatges familiars. Féu els cinemes Esteve, al Grau (1927); col·laborà amb Enrique Viedma Vidal en l’edifici de l’Institut Nacional de Previsió o “Casa del Xavo” (1928); construí la “Casa Jueva” (1930), amalgama de motius orientalitzants, on va viure un temps el cartellista Josep Renau; etc.

A la seua ciutat natal faria les dues obres que li han donat més renom. Al carrer del Sequial, núm. 2, la seu de l’Ateneu Sueco del Socorro, que va estar inaugurada sense acabar el 1929, per la qual va rebre un segon premi en l’Exposició Regional de Belles Arts el 1934. L’altra seria la remodelació i ampliació del Teatre Serrano (1935), propietat de la seua família.

En els primers moments de la Segona República fou regidor de l’Ajuntament de Sueca i arribà a ser alcalde interí de la mateixa Corporació pel Partit Socialista, a les acaballes de 1931. Quan se superà el tràngol de la guerra civil, s’establí a Alzira, on va desenvolupar un nombre important de projectes: cinemes d’estiu (a la mateixa capital de la Ribera Alta, Castelló de la Ribera i la Pobla Llarga), magatzems de taronja (per a l’empresa dels germans Garrigues i un altre, que no va arribar a construir-se, per a Lluís Martínez), i per a l’empresari Luis Suñer, una residència familiar i la primera granja d’aus.

L’últim projecte de caràcter públic realitzat a Sueca per Guardiola fou l’església de Ntra. Sra. del Roser, que es va inaugurar al nucli marítim del Mareny de les Barraquetes l’any 1958.