GARCÍA MESEGUER, Ramón

[Text publicat en Personatges històrics suecans.

Diccionari biogràfic. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009]

Sueca, 7/X/1896–València, 21/III/1975. Polític i docent.

Era membre d’una família suecana de llarga trajectòria dretana —son pare fou president del Partit Carlí a Sueca; sa mare, presidenta de les Dames d’Acció Catòlica; el seu germà José, fundador de la Falange Espanyola local... —. Féu el batxillerat als Jesuïtes de València i estudià els primers cursos de Dret, Medicina i Química, sense poder obtindre cap titulació. El 1927 se n’anà a Colòmbia, a treballar com a gerent en una de les finques agrícoles de la Companyia de Jesús, treball que li va donar oportunitat de recórrer terres verges i de conviure durant uns tres anys amb els nadius.

Novament a Sueca, el 1931, intentà recaptar fons per a invertir-los en infraestructures agropecuàries d’aquell estat sud-americà, però malgrat el seu entusiasme no ho va poder aconseguir. Seria aleshores quan va reprendre els estudis universitaris, ara amb èxit. L’any 1935 es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de València, especialitat Geografia i Història, i tot seguit obrí una acadèmia que anomenà “Institución Tutelar de Enseñanza”.

Era a Madrid, on s’havia desplaçat per a optar a una càtedra d’institut, quan esclatà el conflicte del 1936, i de seguida es presentà voluntari per a participar, amb els guardes d’assalt i obrers armats, en el setge del Quarter de la Muntanya, on s’havia fet forta la guarnició de tropes comandada pel general rebel Fanjul. Després d’aquest fet i d’estar lluitant durant uns dos mesos al front de Madrid, torna a Sueca i amb un grup reduït de persones organitza el Partit Comunista (PC). Malgrat que els comunistes eren una força minoritària, el van nomenar tinent alcalde del Consell municipal suecà l’11 de novembre de 1936.

Ramón García dissenyà la Reforma Agrària a Sueca i jugà un paper determinant en la Comissió Administradora d’Agricultors del Terme Municipal, creada a la nostra ciutat a l’inici de l’any següent per tal de completar-la i supervisar-la. Amb els bons resultats de la seua gestió, el Govern de la República el va nomenar Director General de Cooperatives Agràries (gener de 1938), càrrec que va ocupar quasi un any, primer a València i després a Barcelona, tot seguint al Govern republicà.

Altra vegada al seu poble, tornà a formar part de la Corporació local fins que, en acabar la guerra, va estar tancat vuit mesos a la Peanya de Sueca, per a passar tot seguit a la Presó Modelo de València. El 1940, gràcies a la intervenció d’un tinent coronel franquista condeixeble seu als Jesuïtes, es va traspaperar el seu expedient i el van alliberar molt prompte amb la condició que s’amagara sense eixir de casa. A Sueca, va refer a poc a poc la seua vida: treballà els camps de l’herència familiar i donà classes particulars.

Sis anys després de finalitzada la guerra, se n’anà a viure a València, on va muntar l’acadèmia d’estudis de batxillerat “Algirós”; i l’any 1962 va començar a exercir com a professor a la filial que l’Institut Lluís Vives de València tenia a Catarroja.

L’extensa trajectòria de Ramon García com a docent va finalitzar als setanta-set anys, només un abans de la seua defunció, sobrevinguda a causa d’infart cerebral.