FUSET TUBIÁ, José, “Lamark”

[Text publicat en Personatges històrics suecans.

Diccionari biogràfic. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009]

Sueca, 19/III/1871–Barcelona, 18/III/1952. Biòleg i polític.

Personatge suecà de gran personalitat, del qual poc més es coneix que els moments clau de la seua dilatada vida acadèmica i no menys extensa obra científica. Fou estudiant a l’Institut de Segon Ensenyament de Sueca i finalitzà el batxiller en fer setze anys; obtingué la llicenciatura en Ciències Naturals el 1891; va estar pensionat a l’Estació Biològica Marítima de Santander pel Ministeri d’Instrucció Pública durant els anys 1892 i 1893; i es doctorà a Madrid el 1897, amb la tesi “Contribución al estudio del aparato digestivo de los ortópteros”.

La seua vida laboral començà el 1897 en guanyar una plaça de professor auxiliar interí a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, lloc que va ocupar poc de temps, ja que el 1900 aconseguí, prèvia oposició, la càtedra d’Història Natural i Fisiologia i Higiene de l’Institut General i Tècnic de Palma de Mallorca. Allà va participar plenament de la vida de l’illa: fou corresponsal del Museu Nacional de Ciències Naturals (1902); escriví un Manual de anatomía y fisiología animal (1905); el nomenaren sotsdirector del Laboratori de Biologia Marina, a Portopí (1906); i anà pensionat a la Sorbonne de París (1909) i al laboratori de Banys-sur-mer, a ampliar estudis de zoologia i anatomia comparada. Entre els anys 1901 i 1907 va compaginar la docència amb les tasques de bibliotecari en el mateix institut balear. També s’involucrà en la política local, i arribà a ser regidor de l’Ajuntament de Palma pel partit lerrouxista (1904).

L’estada de Fuset Tubiá a la capital de les Balears va finalitzar el 1911 en obtindre una comissió de serveis per a ocupar la nova càtedra de Zoografia de Vertebrats i Antropologia a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. Dos anys després va guanyar la càtedra de Zoologia General, i més endavant la de Biologia General i Zoografia de Vertebrats (1923), totes dues a la Universitat comtal. Així mateix, en aquest període fou professor agregat de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (1917), l’elegiren president de la Reial Societat Espanyola d’Història Natural (1918,) i va representar a la Universitat de Barcelona al Congrés Internacional d’Oceanografia celebrat a Sevilla l’any 1929. El van jubilar forçadament de la docència acadèmica el 1937 i les autoritats franquistes el separaren del servei actiu de l’ensenyament tres anys més tard.

Considerat com un dels científics més destacats de la Universitat de Barcelona, és notable la seua tasca d’escriptor de manuals de text i llibres de referència, entre els quals destaquen Curso de zoología general, en tres toms; Manual de zoología (1920-1921), que, també publicat en dos toms, conegué sis edicions a l’Estat espanyol, l’última deu anys després de la mort, ocorreguda el 1952; Manual de prácticas de biología (1925); Diccionario tecnológico de biología (1931); i Biología general (1941); a més de nombrosos articles per a revistes especialitzades i algunes memòries. Gràcies al treball Aves de Cataluña, publicat com a separata el 1916, és considerat com un dels pares de l’ornitologia catalana. Així mateix, deixà escrit un text titulat Compendio de pensamientos modernos (1948), que no arribà a impremtar-se.

A Barcelona també va tindre una participació activa al Partit Radical d’Alejandro Lerroux durant els primers moments de la II República, per a ser nomenat president del Centre Radical d’Aliança Republicana, el 1933.

Fuset va pertànyer, sota el nom de “Lamark”, a les lògies maçòniques barcelonines Redención i Plus Ultra, mentre que a Palma de Mallorca havia format part de la denominada Pitágoras. L’any 1946 va ser condemnat a inhabilitació absoluta perpètua per delicte de maçoneria.