FERRER CARDONA, Juan Bautista

[Text publicat en Personatges històrics suecans.

Diccionari biogràfic. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009]

Sueca, 2/VII/1789–21/III/1853. Militar.

Fill de Joaquín Ferrer Martínez, advocat dels Reials Consells, féu la carrera militar en Infanteria. En plena Guerra de la Independència espanyola, s’incorporà a l’exèrcit com a cadet al Regiment de Caçadors Voluntaris de València el 2 de juny de 1808 —per la qual cosa no resulta possible que acompanyara el rei Ferran VII en l’exili a Baiona, com assegura el cronista Burguera—, i deu mesos després era promogut a tinent per mèrits propis en el segon setge de Saragossa (1809). Els francesos el tingueren empresonat durant dos anys, però pogué escapar-se, acció que li valgué la Medalla d’Or del presoner fugat. El 1815 l’ascendiren al grau de capità d’Infanteria; el 1830 li van atorgar la de tinent coronel; i uns quants anys més tard, la de coronel i segon comandant del Regiment d’Infanteria de Córdoba.

Una vegada retirat del servei actiu (1836), fou fiscal militar a la Capitania General de València fins que li concediren el retir definitiu l’any 1842.

Era cavaller del Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild, fou condecorat en diverses ocasions i el declararen Benemèrit de la Pàtria, en grau heroic i eminent. La Corporació municipal suecana el va nomenar majordom del Santíssim Sagrament per a l’anualitat de 1848.