FERRANDO CASTELLS, Pascual Buenaventura

[Text publicat en Personatges històrics suecans.

Diccionari biogràfic. Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009]

Sueca, 16/V/1881–Albacete, 27/XI/1951. Arquitecte.

Fou un arquitecte vocacional que aconseguí canviar la fesomia urbana de Sueca i els seus poblats marítims fins que marxà cap a Albacete, gràcies a la seua interpretació de l’estètica modernista quan aquest corrent ja estava entrant en decadència.

Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Madrid on va obtindre el títol en febrer de 1908. De seguida, guanyà una plaça d’arquitecte d’hisenda a Saragossa, que va ocupar fins al 1914, càrrec que compatibilitzava amb el d’inspector de policia urbana de l’Ajuntament de Sueca. Fins que fou destituït d’aquest darrer treball el 1924, dugué a cap a la seua ciutat de naixement una important tasca de transformació de l’espai urbà, en dissenyar un projecte integrador dels nous barris perifèrics al centre històric.

D’entre les intervencions en edificis públics a Sueca, cal fer menció de l’Asil d’Ancians, espectacular obra modernista realitzada entre els anys 1909 i 1919, que ocupa una superfície de cinc fanecades; les Escoles Jardí de l’Ateneo Sueco del Socorro (1914); i l’Escorxador municipal, de semblants característiques estètiques, que s’inaugurà el 1924, després d’haver de suportar un munt de contratemps administratius. Pel que fa als edificis privats, destaquen les façanes de les cases del carrer de Sant Josep, números. 8 i 10, també d’estil modernista, la primera feta el 1909, coneguda com la de Pascual Fos o dels Meseguers, i l’altra de 1917, digna de menció, a més, perquè allí visqué i morí l’escriptor Joan Fuster. També són ressenyables el grup de sis cases que féu al carrer dels Magraners per a Ignacia Cardona (1909), el pedestal del bust de Bernat i Baldoví (1909) i la casa d’Olmos, a la plaça de l’Ajuntament (1909). Al Perelló va projectar l’anomenat xalet d’Ibàñez (1909) i la casa de Sancho (1914).

A Albacete, on ja havia residit i treballat un temps en la dècada anterior —aleshores féu la casa Perona (1920)—, Ferrando va fixar la residència de manera definitiva cap el 1925, i de seguida pogué demostrar les seues qualitats professionals en projectar, aquest mateix any, l’emblemàtic Pasaje Lodares, monumental obra privada de planta baixa i tres altures, dedicada a galeria comercial i habitatges de lloguer. La Casa de las Archilas i les Escoles Pies les va dissenyar posteriorment. També ocupà la presidència del Col·legi d’Arquitectes de València a Albacete.