ESCRIVÀ I TOMÀS, Josep, “Tomás Galant”, “l’Escrivà”

[Text publicat en Personatges històrics suecans.

Diccionari biogràfic. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009]

Sueca, 1918–Mislata, 1992. Agent comercial, cinèfil i erudit.

Dedicà el temps lliure que li permetia l’activitat professional d’agent comercial al cinema i a la investigació històrica, primer relacionada amb la simbologia valenciana, per a centrar-se després en temes relatius a la seua ciutat d’adopció, Mislata.

Josep Escrivà va estar dos anys exiliat a França a causa dels resultats de la guerra espanyola, i en tornar, voluntàriament, l’empresonaren. A les acaballes dels anys quaranta va fundar la Federació Sindical de Treballadors (FST). Fou soci de Lo Rat Penat durant molt de temps i organitzà a Mislata l’Associació Cultural Martí Gadea.

En la dècada dels cinquanta va publicar, sota el pseudònim “Tomás Galant”, els assaigs en castellà Cinematurgia (1956) i Sesión de cine (1959), a més de col·laborar en les revistes especialitzades “Objetivo” i “Fotogramas”, així com a la revista mensual valenciana d’informació general “Sicània”, editada pel també suecà Nicolau Primitiu Gómez Serrano.

A partir dels setanta, en plena guerra dels símbols nacionals dels valencians, Escrivà publicà els títols Les nostres barraques (1976), prologat per Joan Fuster; Las banderas en el País Valenciano (1978); i Els repobladors de València (1978-1986), en sis opuscles.

Quan ja havia complit els setanta anys i fins que va morir, s’interessà per la història de Mislata, i publicà textos sobre la seua Carta Pobla, l’onomàstica i els regadius, amb la col·laboració de Santos Ramírez.