[Text publicat al setmanari Suheca.com, el 26 de novembre de 2017]
Quantes fanecades arribà a tindre l’emfiteuta Miguel de Múzquiz, “Busques” (1719, Elvetea, Navarra-1785, Madrid) al nostre terme municipal? Aconseguí reduir-les totes a conreu? Eren terres d’horta, de secà o d’arrossar? Com les transformava? Quins eren els recursos humans i econòmics que hi va dedicar? Què i quant produïen? Quina relació tenia amb les autoritats, l’oligarquia i els camperols locals? Què va passar amb el seu extens patrimoni suecà després de mort? Segurament, aquestes i altres qüestions importants sobre les propietats del I Comte de Gausa a Sueca no arribaran mai a tindre una resposta precisa, però a poc a poc, amb l’ajut dels papers que van apareixent en centres documentals, podrem anar aproximant-nos a la realitat.
Fa poc, en una de les visites a l’encisador Arxiu Municipal de Sueca, hem tingut la sort de creuar-nos amb un manuscrit que dóna un poc de llum a la darrera pregunta plantejada: ¿qui heretà les possessions suecanes de Múzquiz, un home de la màxima confiança de Carles III i un personatge clau en la història d’Espanya de la segona meitat del segle XVIII? El document en qüestió, un inventari de només set pàgines, l’encapçala el títol següent: “José Muñoz y Ambrosio Zaragozá agrimensores vecinos de la Villa de Sueca, presentan relacion de la tierras que poseen en este termino los herederos de D. Miguel de Muzquiz que a continuación se expresan, segun las hanegadas que acada heredero tiene”. El paper es troba enquadernat en el lligall “Expediente sobre formación de la Estadística. 1859” i està datat el 27 de maig de 1860.
D’acord amb el document, que constata els posseïdors en 1860 de les propietats rurals que aconseguí acumular l’aristòcrata navarrés al terme municipal de Sueca, comprovem que cap d’elles pertanyia al patrimoni de l’aleshores VI comte de Gausa, José María de Goyeneche y Viana.
Setanta-cinc anys després de la mort de Miguel de Múzquiz, les 9.976 fanecades, 1 quartó i 26 braces que suma l’inventari se les repartien el VI Marqués de la Scala, Mariano Maldonado y Dávalos; la V Marquesa de Prado-Alegre, Teresa Goyeneche y Viana; i Gerónimo Herviti. Són tres dels quatre terratinents establerts a Sueca que més tributs pagaven per riquesa territorial a l’inici de la segona meitat del segle XIX. L’altre era el IV Marqués de Jura Real, Joaquin María del Castillo y Ramírez de Arellano, l’únic amb ascendents familiars suecans.
Segons veiem en l’inventari de béns, la part més significativa del llegat passà a formar part del patrimoni de la casa nobiliària dels Scala per l’enllaç de la III Comtessa de Gausa Bruna Múzquiz y Ugarte —hereva única d’Agustín, fill primogènit de Miquel— amb Miguel José Maldonado y Maldonado, V Marqués de la Scala. La parella no tingué descendència i Bruna deixà tots els seus béns privatius al marit. Així, resulta que en l’any 1860 la casa dels Scala reunia a Sueca un total de 6.860 fanecades i 23 braces, totes dedicades al conreu de l’arròs, llevat de 4 fanecades de terra d’horta, situada dins del perímetre de les muralles, i 142 que restaven incultes. La major part de les possessions s’agrupaven en les partides del Saladar, Tamarital, Corretjola, Illa del Gavilà i Malvinar.
La segona partícip de l’herència de Miguel de Múzquiz en l’any 1860 va ser Teresa Goyeneche y Viana, V Marquesa de Prado Alegre i germana del VI Comte de Gausa. Ella fou l’hereva de la meitat dels béns lliures del seu oncle Ignacio de Goyeneche y Múzquiz, d’on provenen els títols de propietat de 1.623 fanecades i 2 quartons en les partides arrossars del Tamarital, Corretjola i Mahomes. Entre les possessions de la marquesa trobem l’establiment més extens que figura en l’inventari. És tracta d’un camp d’arròs de 1.191 fanecades i escaigs a la darrera partida citada.
I finalment, la relació de propietaris hereus de Múzquiz la tanca Gerónimo Erviti (en el document Herviti), un personatge del qual no hem pogut esbrinar res, llevat que havia mort onze mesos abans de la confecció de l’inventari i que residia a Madrid. També sabem que rebé d’Ignacio de Goyeneche y Múzquiz l’altra meitat dels seus béns de lliure disposició. A l’esmentat terratinent no li hem trobat relació amb cap de les cases nobiliàries que, a més dels Scala i Prado Alegre, emparentaren amb la de Gausa durant la primera meitat del segle XIX, com ara les de Belzunze, Ugena, Saceda o Tepa. Siga com siga, en l’any 1860, se li atribueixen 1.492 fanecades, 3 quartons i 3 braces, bàsicament en les partides de la Corretjola i Esperança. 7 n’eren d’horta i la resta d’arròs. A més, l’inventari li afegeix a Erviti la propietat d’un hort intramurs, però no anota la seua extensió.
Una vegada fet el resum de la informació que aporta el document, cal plantejar unes altres qüestions no gens banals, irresolubles a hores d’ara: ¿Totes les terres inventariades en el document procedien del llegat de Miguel de Múzquiz, com sembla afirmar l’encapçalament del manuscrit, o algunes tenien una altra procedència? Optem per la segona opció. ¿Des de la mort de l’aristòcrata en 1785 fins a 1860, data de l’inventari, els respectius propietaris no havien realitzat cap venda? L’instint ens diu que sí. ¿Què havia passat amb les diverses construccions que manà fer Múzquiz, com ara el molí, sequer, graner i ermita de la partida del Molí del Riu; el cano que du el seu nom; els cinc edificis per a jornalers i l’ermita de la partida de l’Esperança? ¿I la casa pairal blasonada del carrer de la Mare de Déu? A saber... !Quines meravelloses incògnites..!