ELS EDIFICIS DISPERSOS PEL TERME MUNICIPAL DE SUECA EN L'ANY 1893

[Text publicat en L’Ullal, núm. 7, març de 2018]

Estem en els primers dies del mes d’abril de 1893. Als afores de la muralla que circumda Sueca cada vegada hi ha més edificis, molts bastits sense la preceptiva llicència municipal. La relativa pau social que es respira a la població des de fa unes dues dècades, juntament amb la definitiva consolidació del conreu de l’arròs, s’ha vist reflectida en l’expansió pel terme de tot tipus de construccions de caràcter permanent.

Les autoritats locals del moment, esperonades per la Delegació d’Hisenda de la província, necessiten saber les peculiaritats dels immobles repartits pel terme, la ubicació, els propietaris i l’ús que se’ls dóna. La intenció és fiscal: cal incorporar-los en el repartiment de la contribució territorial de les finques urbanes que es confeccionarà en l’any vinent.

A l’Ajuntament li corre pressa. Amb caràcter d’urgència autoritza a la Junta Pericial perquè dispose del personal i material necessaris per a confeccionar l’inventari. Els agents censals s’afanyen a atendre la feina que se’ls encomana. Recorren pam a pam el terme i registren les “finques urbanes” que hi troben. Reben instruccions perquè no se’n deixen cap, ni la més ostentosa, ni la més humil, siguen de titularitat privada o pública, però pels motius que fóra se’ls escapen de ben cridaneres, com ara les ermites dels Benissants i Sant Roc, algun molí del camí d’Albalat, el cano de Múzquiz, les parideres de la muntanyeta dels Sants o un conjunt de cinc cases de la partida de l’Esperança.

L’inventari resultant [1] constata l’existència en el terme de 161 cases, 74 barraques o cabanyes [2], 13 casetes d’obra i 4 casetes de fusta. Són 252 immobles que s’agrupen en cinc demarcacions visiblement constatables en el mapa: la costa (el Perelló, la Loteria, la Partideta i el Mareny), les partides arrosseres més allunyades de la vila (l’Estell, l’Illa, la Llonga, el Malvinar i la Socarrada), les terres que voregen el riu Xúquer (Campanar, la Raconada, la Torreta, l’Ello, el Pla i Vilella), els camps d’horta i tarongers dels voltants de la població (la Marrada, el Borx, el Materal de la Pedra, la Portera i les Cendroses) i pel últim, les partides per on transcorre la carretera València-Alacant (el Ràfol i l’Heretat).

Els agents han executat les ordres rebudes a corre-cuita. A més de la partida on es localitzen els edificis, l’inventari registra el tipus de construcció, la utilitat, els límits i la identitat dels propietaris. En canvi, és pobra la descripció de les característiques constructives d’aquests: tan sols s’hi anota si tenen una o dues altures, obviant altres dades determinants pel que fa a la consideració fiscal, com per exemple, la superfície ocupada o els materials emprats.

Dels 252 immobles censats, 82 tenen planta baixa i primer pis (78 cases, 2 barraques i 2 casetes d’obra), 156 són d’una sola planta (81 cases, 60 barraques, 11 casetes d’obra i 4 casetes de fusta), i en 15 ocasions no es detalla aquesta particularitat. Amb tres o més altures, no hi ha cap construcció en tot el terme municipal.

Quant a les utilitats bàsiques, 130 edificis s’usen o es poden utilitzar només com a habitatge, 50 estan preparats solament per a emmagatzemar eines del camp, 58 compatibilitzen ambdós usos i 13 tenen altres utilitats principals, com per exemple, motors d’evacuació d’aigües, forns de teules, molins d’arròs i farina, etc., a més dels que són de titularitat pública.

Pel que fa a les construccions annexes als edificis principals, es troben repartits pel terme suecà 39 sequers o eres, 21 graners, 16 quadres o corrals, 1 ermita, 1 dipòsit de guano, 3 magatzems de taronges, 2 dipòsits de vins i alcohols i 1 fàbrica d’aiguardents.

Les característiques de les cinc zones on es troben les construccions escampades pel terme municipal de Sueca són les següents:

I.- La costa (el Perelló, la Loteria, la Partideta i el Mareny).

Ací es concentra la meitat dels 252 edificis inventariats en el cens. Els dos nuclis més significatius de la zona, el Perelló i el Mareny de les Barraquetes, presenten diferències substancials. Pel que fa al tipus d’edificació, el poblat del Perelló suma 14 cases (12 d’una altura i 2 de dues), 22 barraques i 3 casetes de fusta. Quasi totes es concentren en el nucli urbà. Allí, les cases i les casetes de fusta s’utilitzen només com a habitatge, mentre que la majoria de les barraques, encara que l’inventari les considere magatzem d’eines, són embarcadors on es guarden els albuferencs, xarxes, mornells, canyes, etc. o són vivers d’anguiles. Els perellonencs es dediquen més que res a l’art de la pesca. Al Mareny hi ha més construccions, però moltes estan disseminades: existeixen 30 cases (11 d’una altura i 19 de dues), 45 barraques (34 d’una altura, 2 de dues i 9 sense especificar) i 11 casetes d’obra (dues d’elles, de planta baixa i primer pis). A les cases marenyeres, com a xicotets llauradors o jornalers del camp que són els seus habitants, es compagina l’ús residencial amb el magatzem d’eines del camp, però les barraques i les casetes d’obra, és a dir, els immobles més humils, estan concebudes bàsicament per a habitacle.

També hi ha una forta dissemblança entre ambdós poblats marítims pel que fa a la possessió dels edificis. Al Perelló sabem que només 7 estan habitats de continu pels seus propietaris, ja que la resta són de veïns de Sueca (25), Cullera (1) i València (7, una de les cases és de Pascual Frígola y Palavicino, baró de Ruaya). A aquell poblat, solament una de les barraques està enclavada en una explotació agrícola, dada que confirma l’escassa activitat agrària de la gent del lloc. Per contra, quasi la meitat de les construccions del Mareny pertanyen als que hi viuen de manera permanent (33); els altres resideixen a València (18), Sueca (17), i Madrid (2), o són de l’Estat (1, la casa del Rei). Per cert, els 18 edificis de propietaris residents a València se’ls reparteixen dos nebots de l’escriptor Josep Bernat i Baldoví, Manuel Artal (4 cases, 5 barraques i 1 caseta d’obra) i Joaquín Bernat (4 cases i 4 barraques). Precisament, una casa del primer té annexa una ermita, l’únic edifici de caràcter religiós que s’inventaria en el document. Al Mareny, 41 dels edificis formen part d’explotacions agrícoles; aquests són, precisament, els més aïllats.

II.- Les partides arrosseres més allunyades de la vila (l’Estell, l’Illa, la Llonga, el Malvinar i la Socarrada).

En aquesta extensa zona es localitzen, molt disseminades, 40 cases i 6 barraques. Unes i altres tenen, en general, una sola planta i, per la gran distància que les separa de la població, moltes d’elles estan condicionades per a combinar l’alberg de persones amb l’emmagatzematge d’eines durant els curts però intensos períodes d’activitat arrossera.

No cal dir que aquests immobles estan adscrits a explotacions agrícoles, on també hi ha un bon nombre de sequers i quadres. Els dos únics graners registrats en la zona es localitzen en edificis de dues altures. És significativa la presència exclusiva en aquesta zona dels 5 únics motors inventariats en el registre, 4 són per a desguassar i 1 per a regar. La meitat dels immobles de la circumscripció pertanyen a terratinents de València i l’altra meitat es reparteixen entre residents a Sueca, Madrid, Massanassa, Castellar i Catarroja. Ací tenen establiments els marquesos de la Scala i d’Argelita, el baró de Ruaya i l’empresari suecà Manuel Gómez Gómez, el “Passiego”, entre d’altres.

III.- Les terres que voregen el riu Xúquer (Campanar, la Raconada, la Torreta, l’Ello, el Pla i Vilella).

24 cases, 1 barraca i 1 caseta de fusta són les construccions que trobem distribuïdes en les dites localitzacions: dues terceres parts tenen planta baixa i primer pis i la resta són només d’una altura. La immensa majoria s’utilitzen per a emmagatzemar eines del camp, de manera exclusiva en uns casos i, en altres, es combina aquest ús amb l’habitatge de persones.

De les esmentades construccions, 17 formen part d’explotacions agrícoles i 4 de parideres o quadres. Igual que ocorre en la demarcació anterior, els 3 graners censats s’ubiquen en immobles que tenen planta baixa i primer pis. A pesar de la proximitat dels sediments fluvials que deixa el Xúquer, l’inventari només registra 1 forn de teules.

Els propietaris dels immobles de la zona són, preferentment, de Sueca i València, amb la presència testimonial d’algun resident a Castelló, Alzira i Madrid. Aquest últim és el marqués de Jura-Real, d’ascendència suecana.

IV.- Els camps d’horta i tarongers de la perifèria de la població (la Marrada, el Borx, el Materal de la Pedra, la Portera i les Cendroses).

Per les característiques de la zona, ací és on existeix la densitat més gran de construccions dedicades a l’agricultura i la ramaderia de tot el terme de Sueca, amb els respectius espais complementaris, com són graners, sequers —3 d’aquests espais aprofiten també com a magatzem de taronges—, quadres i corrals. A la Marrada es localitza l’únic hort rodat de paret que s’anota en el registre.

En la zona s’han edificat 20 cases d’una sola planta i 27 de dues altures, a més de 2 casetes, una de les quals és un magatzem d’objectes d’un rentador. Com en els dos apartats anteriors, gran part dels immobles s’usen tant per a alberg de persones com a magatzem d’eines del camp i formen part d’explotacions agrícoles i ramaderes. Però en trobem d’altres dissenyats per a usos diferents: 4 forns de teules, 1 dipòsit de guano, 1 molí fariner i 2 arrossers. La casa-estació del fracassat projecte del canal navegable de l’Albufera i l’edifici de l’estació del ferrocarril, ambdós de titularitat pública, també és localitzen en aquest sector.

Els residents a Sueca són els posseïdors de gran part de les construccions, amb la significativa presència de les famílies Gómez Gómez i Lliberós Gómez, a més de l’empresari Bautista Vallés. De manera testimonial, hi ha 6 propietaris de València, 1 de Madrid (el comte de Fernán-Núñez) i 1 de Pamplona (procedent de l’herència de Miguel de Múzquiz), encara que en el document figura taxat el seu nom, José Asparría Alfonso.

i V.- Les partides per on transcorre la carretera València-Alacant (el Ràfol i l’Heretat).

Les 4 cases censades en aquests indrets —1 d’una sola planta i les 3 restants de dues altures—, estan preparades per a habitatges de persones, però en aquest cas no tenen res a vore amb activitats agrícoles o ramaderes. La ubicació en el mapa d’aquestes construccions, al mateix costat de la via de comunicació que travessa Sueca, no és gens capritxosa per l’ús principal que se’ls dóna: 2 dipòsits de vins i alcohols, 1 fàbrica d’aiguardents i 1 casa de peons caminers. Llevat del darrer, que és de la Diputació provincial, 2 dels propietaris viuen a Sueca i 1 a Chiva.

1 “Villa de Sueca. 9º barrio (extramuros). Relación de las fincas urbanas que hay en el término de la espresada (sic) villa en abril de 1893” Arxiu Municipal de Sueca: Sèrie “Matrícula Industrial”, H.191, 1859-1911.

2 El document original no distingeix ambdós tipus de construccions. A partir d’ara, en el text només figurarà barraca.