EL VIRGO DE BERNAT I BALDOVÍ, LES FAROLES DE LA PLACETA DELS MOLINS I L’ANY 1832

[Publicat al setmanari Suheca.com.

Sueca, 30 de setembre de 2012]

Mira per on m’ha eixit un potent aliat en el contenciós cronologicoteatral que mantinc, des de fa algun temps, amb l’establishment d’estudiosos de la literatura valenciana del segle XIX, a propòsit de la data en què Josep Bernat i Baldoví va escriure El virgo de Visanteta.

L’aliat en qüestió és l’ajuntament de Sueca, el qual ha tingut un gran detall amb mi, que no sé com li’l podré tornar. Igual pague dues vegades la contribució urbana     d’enguany. Vegeu el que ha passat.

Farà com uns deu anys, per un fet casual, que arribà a les meues mans un manuscrit d’El virgo de Visanteta, gràcies al qual he demostrat que l’obreta fou escrita l’any 1832 i no el 1845, com fins ara es creia. Malgrat la meua sòlida argumentació, que ningú no ha sabut rebatre, diversos professors universitaris especialistes en la literatura del segle XIX valencià, continuen obstinant-se a no tindre-la en compte.

Com que els únics suports a la meua hipòtesi han estat potents, però  insuficients per a mantindre’m alta la moral i intacte l’orgull, l’ajuntament de Sueca ha actuat d’ofici. Per a elevar-me la moral ha tingut l’enginyosa idea d’encomanar dues faroles amb l’any de l’escriptura d’El Virgo de Visanteta, és a dir, el 1832, gravat a foc en la base. Mostrar-me així el seu suport, amb una fórmula tan contundent i innovadora, ¿no es mereix que faça públic el meu etern agraïment?

Però no s’acaba ací la cosa. L’ajuntament no ha plantat aquestes faroles en qualsevol indret del casc urbà. Ha estat tan subtil que, en un exercici insòlit dins l’àmbit de l’administració pública local, les ha instal·lades a la placeta dels Molins, a fi que me les tire de cara tots els dies, quan aquest espai forme part del meu hàbitat laboral.

Amb tot i això, un dubte em flagel·la. La satisfacció que experimente per la contundència de l’empara municipal es veu pertorbada per l’enigmàtica presència en la base de les dues faroles amb un escut coronat dalt de l’any 1832, amb el número VII dins.

Posat a especular no vull ni imaginar-me que es tinga la intenció d’homenatjar el borbó Ferran VII. ¡¡¡Això, sí que no!!! Aquest monarca va malvendre el senyoriu de Sueca a Manuel Godoy, favorit seu, provocant una de les majors desfetes econòmiques patides pels suecans al llarg de la història. Un altre dia us en donaré més detalls.

Per si de cas les mosques, com que ja tinc la vanitat coberta amb les meues dues faroletes de la placeta dels Molins, demanaria que no se n’encarreguen d’altres iguals. En cas contrari, de tant de tindre present en la vida quotidiana virgos rancis i monarques ganduls, pot ser que el poble de Sueca caiga en la temptació de rebutjar-los, per a implantar ací la I República Literària del món.

I si resulta que necessiten més faroles ¿què fem? Molt fàcil: se’n poden manar fondre un miler amb l’efígie del bou Ratón, i una vegada estiguen ateses les necessitats lumíniques de la ciutat, obsequiar amb quatre o cinc unitats als municipis on s’ha fet córrer el banyut signe identitari dels suecans del segle XXI. La promoció de Sueca pertot arreu seria extraordinària. ¡No digueu que no! La idea la done debades, barata desdir-me de pagar dues vegades la contribució urbana d’enguany.

Sueca l’hem de fer gran entre tots.