BREU DICCIONARI ICONOCLASTA DE DEFORMACIONS FONÈTIQUES, QUE EMPREM ELS SUECANS I LES SUECANES EN SITUACIONS QUOTIDIANES

[Publicat a Sueca. Festes Majors. Setembre 2005.

Sueca, 2005]

Aboquinar

S’empra pel verb apoquinar. L’utilitzem per demanar a algú que pague un deute.

Aborraor

Equival a goma d’esborrar. Hi ha molts indicis que aquesta deformació ha estat importada del poble veí de Fortaleny.

Abre o Arbre, carrer de l’

Amb aquesta deformació fonètica coneixem el carrer que de manera oficial es retola de l’Àlber (en castellà, álamo), si més no des de l’any 1453.

Amoto

Per motocicleta. Encara es recorda als casinos la memorable participació d’una veïna de Sueca en el concurs televisiu d’àmbit estatal “Tres por cuatro”, que consistia a encertar la casella amb premi d’un encreuat que abastava de la lletra A a la G i del número 1 al 7.

     Ocorregué que, després de la identificació de la concursant via telefònica, la encara virginal Isabel Gemio, conductora del programa, li va demanar a la suecana les coordenades de la casella elegida per ella. La nostra veïna, volent optar per la A-7, va respondre en veu segura perquè no hi haguera cap tipus de dubte, “A de amoto, 7”.

La conductora del programa, recuperada prompte de l’ensurt, li demanà unes altres coordenades, perquè “como puede comprobar, señora, en el tablero no tenemos la letra M”. Però la suecana, tal vegada creient que aquella era curta d’oït, retrucà dient-li “ Isabel, no he dicho la letra M; yo quiero la A de amoto”.

     Com que l’escena es va repetir dues vegades més, obstinada que era la nostra concursant, no tingué més remei la presentadora que obrir la casella A-7, que llastimosament, no estava premiada.

A conseqüència d’aquest succés, la Gemio ja no tornaria a recuperar mai més el seny,  amb els resultats que tots coneixem.

Analís

Té aplicació en àmbits sanitaris, com molts altres termes que figuren en aquest diccionari, i equival a anàlisi.

Anjuntament

Per ajuntament.

Ansamorra

Quan es parla del pimentó, la tomaca i l’alficòs en salmorra, que per als suecans resulten mel de romaní a l’hora de l’esmorzar.

Anvespro

Per nispro, fruit de l’arbre de l’espècie eriobotryia japonica.

Asiàtica

Es diu per a referir-se a l’intens dolor que produeix el nervi ciàtic quan està malalt.

Astell

Pel topònim Estell, que dóna nom a una partida arrossera del terme municipal de Sueca, a la frontera de l’Albufera. Abans d’establir les seues terres per al conreu, era una illa o mota.

Bramor

Equival al terme blamor, i ha estat fer servir pel veïnat durant massa dies de l’estiu que ja s’acaba.

Braçals

Es refereix al topònim Bassals, partida del terme de Sueca, dedicada al conreu de l’arròs. La confusió ha pogut sorgir perquè si primerament existien en aqueixa partida xicotetes depressions negades d’aigua (bassals), amb l’establiment de les terres arrosseres s’obriren conduccions per al reg des de les sèquies fins als camps (braçals).

Busques

Pel cognom navarrès Múzquiz, pertanyent a un gran terratinent del nostre terme municipal que fou ministre de Carles III durant quasi vint-i-cinc anys. Malgrat tindre ací més de 7.000 fanecades i una gran casa pairal al carrer de la Mare de Déu, amb escut nobiliari a la façana i tot, no es té constància que visitara mai la nostra vila.

Cancot

Per concot. Es diu del que és fill únic.

Candro

Pel nom propi castellà Alejandro.

Colisterol

Per colesterol, terme mèdic de moda que ha donat nom a un concorregut  passeig de la localitat... perquè no en tenim un altre.

Colombiano

Pel pertànyer a l’orde missioner combonià, fundat per l’italià Daniel Comboni en l’any 1867. Els combonians són una comunitat religiosa prou coneguda a la nostra ciutat per formar part d’ella un sacerdot suecà de grans qualitats humanes.

Comperativa

El grau d’arrelament de l’esmentada degradació fonètica entre els nostres parroquians i parroquianes, dóna a entendre que, de bon tros, resulta de pronúncia més senzilla que la correcta cooperativa. Per aquest motiu es constituirà una comissió d’experts llauradors —els lingüistes no pinten res, ni ací ni enlloc—, amb la finalitat de proposar l’eliminació d’aquest mot i regular, per sempre més, el de comperativa, ja que en els cent darrers anys ningú no ha estat capaç de recordar que hom pronunciara bé, ni tan sols entre els mateixos membres de la junta rectora, que ja es dir.

Compositori

Malgrat que en principi no té relació directa amb la composició musical, ja que el que ho diu vol referir-se al supositori, la introducció pel recte d’aquest cilindre de substància medicamentosa, en ocasions dóna molt de joc a l’hora de la creativitat artística sonora, i en alguns casos, fins i tot, fóra digne d’enregistrar-ne els efectes.

Conoles

Per les famoses pastilles juanoles, que curen la tos.

Corpienta

Corpenta, coratge.

Corque

Pel nom propi castellà Jorge.

Crompar

Pel verb transitiu comprar.

Curasant

Es diu en forns, cuines i menjadors en compte del croissant francès.

Dramig

Per la urbanització denominada Dramis, existent a l’indret de Bega de Mar, que se situa entre el Mareny de les Barraquetes i el de Vilxes. Dramis és l’acrònim que resulta d’unir les primeres lletres dels noms i cognoms dels promotors urbanístics de l’esmentada urbanització.

Ebro

Es tracta de la degeneració fonètica de la moneda comú europea, euro. En dir ebro per euro, el subconscient mata dos pardals d’un tir: per una banda, intenta oblidar el que ha suposat a les nostres butxaques la unificació monetària, i d’altra, reivindica l’aprovació definitiva del Pla Hidrològic Nacional. I és que ens ho refreguen tant pels nassos al Canal 9 que, a la fi, patina la nostra introspecció mental.

Egüeta

Paraula derivada de Hueta, nom d’una partida del nostre terme municipal dedicada al conreu de l’arròs.

Esmèril

Es diu de la persona que no pot fecundar, de qualitat estèril.

Enquenia

Per Eugènia, nom propi de dona.

Flim

Per film, pel·lícula. La deformació l’he escoltada per boca d’alguns que volen aparentar allò que mai no arribaran a ser ni a tindre.

Floquencio

Es deia pel nom propi castellà Fulgencio.

Floreros

Fa referència al carrer dels Foresos, plural del cognom Forés, família valenciana que tenia algunes inversions immobiliàries i rústiques a la nostra localitat i terme, per a especular cosa fina.

Florongo

Per floronco, un tumor o granet menut que supura, i que generalment apareix en un lloc del cos que una persona socialment considerada no ha de mostrar ni anomenar en públic. En la intimitat, ja es una altra cosa.

Furbol

Per futbol.

Gargori

Pel nom propi masculí Gregori.

Gomàtic

És una coberta de cautxú unflada d’aire, que sense cap deformació fonètica s’hauria de dir pneumàtic. Ara ja no se’n veuen, però abans era un goig observar, a vora mar i a les séquies de més cabal, les seues evolucions en mans de la jovenalla.

Guardiano

Per Gordiano, nom de pila poc comú en el segle XIX que va fer popular un conegut rector suecà, gran benefactor de la docència local i l’assistència als ancians. Per cert, dins de no-res, veurem com entra la picola a l’edifici que encara hui identifiquem com l’escola de Don Guardiano, a la confluència dels carrers de la Mare de Déu i del Vall. Tot s’acaba.

Inxes

Veg. Vinxes.

Laboratori

Per ambulatori. De totes les que figuren en aquest llistat és, amb diferència, la deformació més emprada. Tal és així que, després d’exportar-la a altres territoris geogràfics i lingüístics amb inusitat èxit, de segur figurarà com a normativa en el flamant diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Leron

Malnom derivat de la pronúncia incorrecta de Neron, àlies que identificava la família Ferrando durant el segle XIX. Ningú no coneixia la història de l’imperi romà, ni falta que els feia: ja en tenien prou amb les barrabassades de les faccions carlines.

Lluardo

Per la corrupció del nom propi Eduardo, oriünd de Cartagena. No, home, no... és broma: ací ja existien aquestes malifetes —lingüístiques, no penseu una altra cosa—, abans de la invasió murciana.... vull dir, des de la derrota d’Almansa.

Loteria

Deformació del vocable notaria. Ha donat nom a una partida de la zona marítima.

Màsseres

Així es coneix popularment el carrer que transcorre entre el d’Utxana i el de València, malgrat estar retolat de manera correcta com de les Almàsseres. Si aquest carrer era abans conegut pel gran nombre de trulls que havia a les cases, hui té personalitat pròpia per la quantitat i qualitat dels excrements canins que s’hi acumulen, malgrat els esforços del veïnat.

Meraldo

Espècie d’afèresis del nom propi masculí Hermelando. Els suecans tenim massa feina com per a perdre el temps pronunciant mots tan llargs i estranys. Fins ací podríem arribar... Ara bategem els xiquets i les xiquetes com a Jonnatanh, Qebin, Chazzmine o Haynnoha, més fàcils d’escriure i de pronunciar que els tradicionals. Això es diu tindre sentit comú.

Meresilda

Una altra que tal, l’Hermenegilda. Vegeu l’article anterior.

Mòmina o Nònima

Per nòmina. Mira que som desagraïts: depenem d’ella més que de l’aire que respirem, i ni per eixes la pronunciem bé...

Monosipal

Per guàrdia o policia municipal. La lletra d’una cançó popular anònima sempre recordada al nostre poble perpetua aquesta corrupció fonètica. Comença així: “Micalet Garcia, xic treballador, fue al ayuntamiento y faena pidió; i per influència d’un consejal, li donaren vara de monosipal...”.

Morsolinero

Deformació de Mussolinero, malnom que identificava un popular empresari taurí, per tindre una botiga de mussolina. A més, és un ascendent familiar d’Abel “Rivel” Guarinos, l’inventor del mim.

Muxana

Per Utxana. Està bé que els nostres avantpassats, lletraferits desglobalitzats, escriviren el nom d’aquest camí i carrer com Unxana (1453), Ongana (1494), Onchana (1506), Huchana, Hunchana i Uchana (tots tres últims en l’any 1686), però a hores d’ara, en una societat sense analfabets i amb internet en totes les llars suecanes, no es justifica seguir utilitzant aquesta deformació. 

Nònima

Veg. Mòmina.

Paradís

S’utilitzava en referir-se a una inflamació que apareixia al dits, junt a les ungles, dita de manera correcta panadís.

Pil·lícula

Per pel·lícula. Solen utilitzar aquesta deformació els que tenen menys pretensions intel·lectuals que els que, en parlar de cinema, diuen Flim (vegeu).

Pinça o Pisca

En italià gastronòmic normatiu és pizza. Però és més fàcil dir-ne coca i deixar-nos d’estrangerismes. A més, les nostres mares la fan més bona.

Piquini

Pel vestit de bany de dues peces, més o menys petites, anomenat biquini. Jo també l’afegiria al futur diccionari de l’AVL, però en aquest cas acompanyaria l’article amb una fotografia ben il·lustrativa, perquè pal·lie l’escàs interès del llistat lèxic que publicaran els senyors acadèmics.

Pisca

Vegeu Pinça.

Pograma

Per programa. Si és d’ús tan comú, com tots reconeixem, ¿per què SuecaTV no fa seua aquesta veu?

Quenaro

Pel nom de pila castellà Genaro.

Quenoveva

Pel nom de dona Genoveva. El mateix Bernat i Baldoví va publicar al número 7 del setmanari La Donsayna (12 de gener de 1845), un epitafi que deia: “Morí unflá com una seba / esta chica de Torrent, / que li dien Que-no-beba, / y sempre estaba bebent.”  El poble de Torrent és un recurs perquè rime.

Romaldo

Pel nom propi castellà Romualdo.

Roseldo

Pel nom propi castellà Rosendo.

Sanatori

De recent incorporació a l’argot suecà de malformacions fonètiques, perquè fins fa pocs anys no teníem necessitat d’utilitzar el terme tanatori, ja que aquests tipus d’establiments no existien a la nostra ciutat. A més, resulta xocant l’antítesi conceptual dels dos mots, mentre que sanatori és la lluita per la vida, tanatori significa la verificació social de la mort.

Sarapisme

Per sinapisme. Espècie de cataplasma que, fins a la dècada dels anys seixanta del segle passat, es comprava elaborada a les farmàcies.

Sariaco

Aquesta deficient pronuncia del nom de pila castellà Ciriaco, va derivar en malnom abans de 1913.

Sepriano

Pel nom masculí en castellà Cipriano.

Sinecòleg

Fes cinc anys d’estudis universitaris, castiga’t amb dos més de doctorat, prepara’t l’examen del MIR, accepta destinacions llunyanes... En suma, fes tants sacrificis perquè, cada dos per tres, t’identifiquem com a sinecòleg en compte de ginecòleg. Depriment.

Sospresa

Per sorpresa.

Tatarates

En patologia mèdica, es tracta d’una afecció ocular que impedeix el pas dels raigs lluminosos. De manera correcta, ha de pronunciar-se tal com s’escriu, és a dir, cataractes.

Treato

Per la pronúncia incorrecta de la mot castellà teatro.

Turubio

Per Toribio, nom propi castellà d’home.

Úrsula

S’utilitza per a fer esment de la nafra que supura pus, confonent-la amb el terme correcte úlcera. Aquesta deformació no té res a veure amb la pobra santa Úrsula, advocada dels empresonats en centres correccionals de menors a trenta quilòmetres de les grans ciutats, perquè el jutge els concedisca règim obert i puguen relacionar-se amb la població d’acollida. Nafres hi ha per a tots.

Verquínia o Virquínia

Pel nom propi de dona Virgínia ¿Recordeu aquella sèrie televisiva dels temps en blanc i negre, titulada “El Verquiniano”?

Vidrio

Per l’aparell d’enregistrar i reproduir imatges denominat vídeo.

Villella

Veg. Vivella.

Vinxes o Inxes

Per Cristóbal de Vilches, gran propietari de terres del segle XVIII que, en gran part, no va poder establir per al conreu d’arròs. La seua memòria ha perdurat per donar nom a un camí que va al Mareny de les Barraquetes i a la casa a què aquest fa cap.

Virquínia

Veg. Verquínia.

Vivella o Villella

Pel topònim que dóna nom a un dels indrets més bonics del nostre terme municipal dedicat al conreu de tarongers, Vilella, que Déu ens el conserve durant molt temps d’eixa malaltia denominada pai, més roïna de bon tros que el virus de la tristesa dels cítrics.

Xacolate o xicolate

Pel xocolate. A Sueca —on no existeix cap museu dedicat a aqueixos aspectes que ens identifiquen més enllà de la frontera del Xúquer, com són l’arròs, l’Albufera, Fuster, Puchades, el mestre Serrano, etc.—, des de fa poc comptem amb un espai expositiu dedicat a aquest saborós i addictiu aliment, que ara s’ha vist obligat a ampliar les instal·lacions a causa del gran nombre de visitants que rep al llarg de l’any. Un exemple a seguir. Enhorabona, família Melero-Comes.

Xerovites

Així es coneixia a Sueca els jesuïtes, però sembla que aquesta corrupció fonètica ja ha caigut en decadència, com el mateix orde. I d’ara endavant, encara més.

Xicolate

Veg. Xacolate.

Xinglet

Per xiclet, goma de diversos sabors i condicions higienicobucals que masteguen els que, amb la seua aportació involuntària, han contribuït a confeccionar aquest estúpid i inservible diccionari.