BIBLIOGRAFIA COMENTADA SOBRE JOSEP BERNAT I BALDOVÍ (1a part)
- antonicarrasquer
- 6 jun 2024
- 33 Min. de lectura
Actualizado: 13 ago 2024
[Text publicat l'any 1999]
L´objectiu d´aquest recull, que començà sent d´intenció domèstica, i que ara, per iniciativa de la Regidoria de Cultura de l´Ajuntament de Sueca, es transcriu en lletres d´impremta, ha estat recollir el major nombre possible de textos en què es tracte o mencione qualsevol aspecte de l´escriptor suecà Josep Bernat i Baldoví, amb una triple finalitat:
—presentar un catàleg bibliogràfic que ajude a posteriors tasques d´investigació.
—denunciar que la gran quantitat de llibres, articles, etc., publicats sobre ell, no garanteix, de fet, que l´estat actual de coneixements siga l´òptim.
—i deixar al descobert que les greus llacunes bio-bibliogràfiques, existents encara hui en dia, han estat motivades per una sèrie de tòpics promoguts amb tota la intenció del món.
Si en bibliografia és utòpic pretendre l´exhaustivitat, en aquest cas ho és més. No seran pocs els textos que s´hauran escapat de la recerca, però en descàrrec diré que allò més fonamental hi és present; tasca, per altra part, no massa complicada, perquè d´estudis fonamentals sobre el nostre autor n´hi ha molt pocs: una part considerable de les ressenyes que ací apareixen no tenen el mínim interès, almenys pel que fa a Bernat i Baldoví, i així s´insinua en els comentaris, sempre breus, que es fan després de cada apunt bibliogràfic. En aquests comentaris, he procurat avaluar el contingut dels textos sempre en referència al nostre autor. Per aquest motiu, he hagut de localitzar i examinar personalment els escrits que formen aquesta bibliografia, cosa que ha estat possible llevat de quatre casos concrets, tal com s´indica en el lloc oportú.
Les notícies bibliogràfiques estan redactades amb la intenció d´eludir qualsevol complicació interpretativa. Dins dels nou apartats que figuren a la taula de continguts, es col·loquen en ordre alfabètic segons el primer cognom de l´autor o, si l´escrit és anònim, per la primera paraula del títol. Quan un llibre o article no està dedicat íntegrament a l´escriptor suecà sinó que es parla d´ell dins d´un context general, hi apareix, entre claudàtors, el nom de Bernat i Baldoví tal com l´autor l´escriu la primera vegada.
Sueca, Estiu de 1998
ÍNDEX
I. Biografies i semblances personals.
II. Anecdotàris.
III. Ressenyes bibliogràfiques.
IV. Estudis i aspectes de l´obra:
a) general
b) poesia
c) teatre
d) premsa periòdica
e) literatura fallera
f) altres textos d´interés
(Segueix a la 2a part)
I. Biografies i semblances personals
—ALMELA Y VIVES, Francisco: “[José Bernat y Baldoví]”. Las fallas, Barcelona - Buenos Aires, 1949, pp. 22-23.
Breu paràgraf sobre la biografia del nostre autor i el primer llibre de falla escrit per aquest.
—ALMELA Y VIVES: “El doctor don José Bernat y Baldoví”. Suplement extraordinari del diari Levante, 7 de setembre de 1954, dedicat a Sueca, p. 8.
Article periodístic, publicat sense altra intenció que la de mantenir viu el record de BiB.
—AÑÓN MARCO, Vicente: “Bernat y Baldoví”. 101 hijos ilustres del Reino de Valencia, I, València, s.a., p. 43.
Recopila només les dades bàsiques.
—BALDÓ, Marc: “Josep Bernat i Baldoví”. Diccionario histórico de la Comunidad Valenciana, I, València, 1992, pp. 142-143.
Ressenya biogràfica de compromís.
—BAZÁN GAUDIEL, Jaime [Pseudònim de Joan B. GRANELL LLEDÓ]: Biografía de D. José Bernat Baldoví. València, 1889, 42 p.. Altra edició: 1992 (València, facsímil).
Malgrat les intencions de Granell, és una biografia còmoda, molt poc documentada. L´entusiasme que sentia l´autor per BiB i les seues ànsies per fer callar algunes veus crítiques respecte a aquest, no el deixaren enllestir un treball d'investigació d´acord amb les possibilitats del moment.
—BERNAT, Lluís: “Chusép Bernat Baldoví”. Núm. 14 del Conte del Dumenche. Semanari ilustrat, València, 7 de novembre de 1908, revers de la coberta anterior.
Una breu ressenya biogràfica en la qual l´autor aprofita la circumstància de ser el primer centenari del seu naixement, per a demanar a les autoritats un homenatge a BiB. Acompanya una edició de L´agüelo Pollastre.
—[BLAY MESEGUER, Josep]: “Il·lustre Bernat i Baldoví”. Butlletí municipal Ribera Baixa, d´abril de 1998, p. 12.
Correcte extracte biogràfic.
—BONO Y BARBER, B.: “Bernat y Baldoví, poeta satírico valenciano. I centenario de su muerte”. Diari Levante, 27 de desembre de 1964.
Article periodístic que no aporta res de nou.
—BURGUERA Y SERRANO, Amado de Cristo: “José Bernat y Baldoví”. Lecturas nocivas y lecturas útiles, València, 1910, pp. 192-193
El censor Burguera, després de demostrar en l´article els seus amplis coneixements sobre l´obra de BiB, afirma que “tengo entendido que escribió una obrita, inmoral en extremo, cuya sola lectura del título llenaría de carmín las mejillas de toda persona honesta. No he visto tal obra”. Això ès difícil de creure d´un personatge que sentia curiositat per quasi tot.
—BURGUERA Y SERRANO, Amado de Cristo: “[José Bernat y Baldoví]”. Historia fundamental documentada de Sueca y sus alrededores, tom II, València, 1924, pp. 217-219, 222 i 328-330.
El Pare Amado no perd oportunitat: recrimina a BiB no haver-se dedicat a la ciència o a l´acció social.
—CARRASQUER ARTAL, J.Antoni: “Bernat i Baldoví. Cronología”. Llibret col·lectiu Sueca en falles 1997. Amb lleugeres modificacions, a Josep Bernat i Baldoví. Obra completa 1. Teatre I, Sueca, 1997, pp. 7-12.
Cronologia asèptica, però un tant reivindicativa de la seua memòria.
—FERRER Y BIGNÉ: “Biografía de Bernat y Baldoví”. Revista quinzenal Lo Gay Saber, Barcelona, 1 de desembre de 1868 (p. 147), 1 de febrer de 1869 (p. 179) i 1 de juny del mateix any (p. 246).
Correcta biografia iniciàtica.
—FOS MARTÍ, Josep-Lluís: “[Chusep Bernat y Baldoví]”. Guia turística de Sueca, València, 1972, pp. 20-21 i 25 (text en valencià) i 53 i 56 (text en castellà).
Breus apunt biogràfics.
—FRANCO, Josep: “De l´assaig Quatre paraules sobre una mussa més puta que les gallines. És a dir, farem un tabalet de la pell del conill de Visanteta”. Butlletí El Suecà, núm. 22, Sueca, 12 de març de 1979.
Simpàtic tractament d´algunes dades biogràfiques d´El Sueco.
—FUSTER, Joan: “Josep Bernat i Baldoví”. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 4, Barcelona, 1971. Altres edicions.
Una vintena de renglons ben aprofitats.
—GAYANO LLUCH, R.: “Bernat y Baldoví. Apunts biográfics”. Nostre Teatre. Revista semanal lliteraria, núm. 10, València, 31 de juliol de 1921, pp. 1-2.
Res de nou. És el text introductori a les obretes teatrals de Bernat L´agüelo Pollastre, Un fandanguet en Paiporta i La tertulia de Colau.
—GRANELL, Juan B.: “Introducción”. Teatro de Bernat-Baldoví, o sea Colección de obras dramáticas valencianas y castellana en prosa y verso, originales de la Musa del Júcar, Sueca, 1905, pp. V-XLII.
Text interessant, perquè a la biografia convencional acompanya la descripció del famós hort del nostre autor i uns paràgrafs de l´autobiografia de Pérez Escrich —escritor coetani molt amic d´ell—, que tracten sobre les estades de Bernat a Madrid i de la seua salut poc abans de morir.
—GRANELL, Juan B.: “Bernat y Baldoví. Notas biográficas”. 1r núm. del setmanari El Sueco, monogràfic dedicat a Bernat i Baldoví, Sueca, 19 de març de 1909, pp. 1-3; i en Homenache lliterari en honor de Don Chusep Bernat Baldoví y en recort de la colocasió de una lápida en sa casa natalisia. 1885, Sueca, 1912, pp. 89-91.
Resum de la biografia publicada sota el pseudònim de Jaime Bazán Gaudiel.
—GRANELL, Juan Bta.: “Breves noticias biográficas de D. José Bernat Baldoví”. La Opinión. Extraordinario en honor al eminente.... Doctor Don José Bernat y Baldoví, Sueca, 19 de març de 1909, p. 1.
Un altre resum de la biografia publicada sota el pseudònim de Jaime Bazán Gaudiel.
—“José Bernat y Baldoví”. Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana, Barcelona, s.a.
Nefasta l´aportació al coneixement del nostre autor. Per exemple, en l´article dedicat a la seua biografia (tom 7, pp. 356-357), l´anònim redactor obri noves línies d´investigació en descobrir que fou engenyer, entre altres dades no contrastades.
Dues cites més tampoc no tenen pèrdua. En l´entrada que glossa l´obra del també escriptor valencià Joaquim Balader (tom 7, p. 275), s´afirma que la primera peça teatral d´aquest, titulada Al sá y al plá, “fue estrenada en dicho teatro [el Principal de València] en 1862. Con esta obra puede considerársele como fundador del teatro valenciano, pues tuvo los necesarios bríos para dar el salto que mediaba entre el sainete apayasado de Baldoví y la verdadera y discreta comedia de costumbres”.
L´altra cita desmesurada, ara amb la intenció de lloar-lo, apareix en la veu epigrama (tom 10, p. 303), per a dir que BiB “reunió en sus epigramas toda la gracia y donosura de Quevedo, la socarronería del Rector del Vallfogona y la procacidad de Marcial”.
També l´esmenta en les veus sátira (tom 54, p. 704), on el presenta junt a Escalante, com el màxim exponent de la literatura satírica valenciana; en comedia (tom 14, p. 590); i en España (capítol sobre la literatura catalana a València, tom 21, p. 1.469).
—“Josep Bernat i Baldoví”. Diccionari biogràfic d´Albertí, editor, tom I, Barcelona, 1966, p. 279.
Correcta sinopsi.
—“Josep Bernat i Baldoví”. Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, tom II, València, 1972, p. 170.
Breu.
—“Josep Bernat i Baldoví”. contracoberta anterior d´una edició d´El virgo de Visanteta, publicada a València per l´Editorial León Roca en 1978.
Biografia curta però encertada.
—“Josep Bernat i Baldoví”. Diccionario Oxford de literatura española e hispano-americana, edició a cura de Philip Ward, Barcelona, 1984, p. 96.
No n´encerten una en la transcripció dels títols, verbi gratia La Donsagna, El Gafau, Palaques y caragols, ...
—“Josep Bernat i Baldoví”. Salvat Català, diccionari enciclopèdic, vol. 2, Barcelona, 1985, p. 458.
Correcta.
—“José Bernat i Baldoví ha muerto”. Historia viva de Valencia, II, 1615-1988, València, 1989, pàg. corresponent a l´any 1864.
Dolenta.
—“Josep Bernat i Baldoví”. Enciclopèdia Gran Larousse Català, vol. 2, Barcelona, 1990, p. 625.
Ressenya bibliogràfica molt curta, però amb un error tan greu com afirmar que “va col·laborar amb M. de Falla [1876-1946] amb alguns llibrets”.
—“Josep Bernat i Baldoví”. Gran Enciclopèdia Valenciana, 2, València, 1991, p. 85.
En la mateixa línia que la seua predecessora. Amb alguns errors, com el d´atribuir a BiB la peça d´Escalante L´agüelo Cuc.
—JUAN BALDOVÍ, Joan Batiste: “Biografia d´en Josep Bernat i Baldoví”. Sueca a En Josep Bernat i Baldoví, Sueca, 1962, pp. 9-18.
Semblança molt elemental, però que aporta un arbre genealògic de la familia de la seua dona, els Artal, la còpia del baptisme de Bernat i el seus ascendents familiars, ja publicats en el primer número del setmanari local El Sueco, de 19 de març de 1909.
—LLOMBART, C.: “Don Chusep Bernat y Baldoví. Apunts biografics”. Pàgines preliminars de la segona edició d´El Tabalet (1877); també en La Donsayna, edició de 1910; i en el facsímil d´aquest últim, publicat el 1992.
Massa parcial.
—LÓPEZ-EGEA, Miguel Ángel: “Hijos ilustres de Sueca. José Francisco Bernat y Baldoví”. Setmanari Sueca en dues ocasions: el 9 de gener de 1977, i, amb alguns canvis, el 26 d´octubre de 1986. També va aparéixer publicat a la revista Valencia Atracción, nº 592, de juny de 1985, amb el títol “Bernat y Baldoví, el Quevedo del Júcar. Nació en Sueca, el 19 de marzo de 1809”.
Article periodístic, publicat sense altra intenció que la de recordar a BiB.
—MALBOYSSON, Enrique: “Bernat y Baldoví, el Quevedo valenciano. Vida y milagros de este genial humorista”. Diari Heraldo de Madrid, Madrid, 26 d´octubre de 1927; i a El Pueblo, València, 24 d´agost de 1929.
Entusiasta article reivindicatiu de l´obra de BiB, on es recull gran part de les anècdotes vitals que després tots repetiran.
—MARZAL, J. [Pseudònim de Joan FUSTER]: “Bernat i Baldoví”. Diari Jornada, 19 de març de 1960; i en el recull Elogi del meu poble, Sueca, 1993, pp. 89-96. Nova edició d´aquest llibre: 1997 (Sueca).
Una de les semblances més objectives.
—MOMBLANCH Y GONZÁLEZ, Francisco de P.: “D. José Bernat y Baldoví (1833)”. Cien abogados ilustres del Colegio de Valencia, València, 1961, pp. 200-201.
Una ressenya més.
—OSSORIO Y BERNARD, Manuel: “José Bernat Baldoví”. Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX, Madrid, 1903, p. 46.
Quatre línies per a la semblança de l´escriptor suecà i dues més per a detallar la seua trajectòria periodìstica, centrada únicament en La Donsayna.
—PALOMERO, Josep: “Josep Bernat i Baldoví”. En De les noves rimades al llibret de falla. El relat, la sàtira i la narració en vers, València, 1994, p. 70.
Breu ressenya biogràfica, introductòria de la transcripció del primer llibret de falla.
—PÉREZ Y RODRÍGUEZ, Pascual: “Apuntes acerca de la vida y escritos de D. José Bernat Baldoví. Corona fúnebre a la memoria de don José Bernat Baldoví, poeta valenciano, València, 1867, pp. 5-20.
Elegant panegíric en reconeixement de la capacitat poètica del seu amic, i el defensa dels judicis negatius rebuts en vida. En canvi, no diu res de les altres ocupacions literàries, tal com les teatrals, falleres o polítiques.
Quant a la qüestió merament biogràfica, coneixedor en primera persona de la vida de BiB, em fa l´efecte que l´autor no volgué aprofundir en el tema.
—RIBERA, Gordiano: “Notas genealógicas de D. José Francisco Bernat y Baldoví y Doña Juliana Artal y Miñana”. Núm. 1 del setmanari local El Sueco, monogràfic dedicat a Bernat i Baldoví, Sueca, 19 de març de 1909, p. 11-13.
Inclou les partides de naixement d´ambdós i l´arbre genealògic de la familia Artal.
—RODRÍGUEZ SÁNCHEZ, Tomás: “José Bernat i Baldoví”. Catálogo de dramaturgos españoles del siglo XIX, Madrid, 1994, p. 95.
Correcta sinopsi biogràfica.
—SAINZ DE ROBLES, Federico Carlos: “José Bernat y Baldoví”. El epigrama español (del siglo I al XX), Madrid, 1941, pp. 21 i 747-749. Altra edició: 1946.
Una semblança personal, escasa de rigor i plena d´inventiva, encapçala la selecció de sis epigrames i deu epitafis de BiB. L´editor no contrasta amb altres fonts la deficient informació de l´Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana (col·loquialment l´Espasa-Calpe).
Aquesta nota torna a publicar-la en Ensayo de un diccionario de literatura, tom II, Madrid, 1964, pp. 140-141
—SANCHIS GUARNER, M.: “[Bernat i Baldoví]”. El sector progressista de la Renaixença valenciana, València, 1985, veg. índex antroponímic.
Poc aclaridor.
—SERRA CRESPO, Josep: “Record i lloança de Bernat i Baldoví. Revista mexicana Quaderns d´exili, 10, novembre-desembre de 1944. Aquest article el va reproduir Santi Cortés en els llibres El valencianisme republicà a l´exili, València, 1993, pp. 280-283; i L´exili valencià en els seus textos, València, 1995, pp. 170-174.
Aporta noves dades biogràfiques de BiB, desconegudes fins ara.
—SERRANO BIGUER, Mariano: “Aniversario del nacimiento de Bernat y Baldoví (El Sueco)”. Setmanari local El Sueco, 18 de maig de 1930, pp. 4-6.
Entranyables notes biogràfiques, publicades anteriorment en La Voz Valenciana.
—SOLER GODES, Enric: “[Josep Bernat i Baldoví]”. Els valencians pintats per ells mateix, València, 1962, pp. 19, 23-24 i 118-121.
En aquesta revisió del recull de textos publicats per Ignaci Boix en 1859, Los valencianos pintados por sí mismos, Soler fa una breu nota biogràfica de l´autor suecà i un comentari al text “El torroner”, aportació de Bernat a l´esmentada antologia.
—SOLER GODES, Enric: Bernat i Baldoví. L´home i l´obra. Homenatge en el centenari de la seua mort. València, 1965, 15 p. Publicat també a l´Almanaque de Las Provincias para 1965, València, pp. 87-96.
Sense contingut crític.
—VIDAL CORELLA, Vicente: “El famoso Bernat y Baldoví. Juez, alcalde, diputado, poeta comediógrafo y hombre de buen humor, de cuyo fallecimiento se cumplen los cien años”. Diari Las Provincias, 27 de desembre de 1964.
Correcta sinopsi biogràfica, però sense aportar noves dades.
II. Anecdotaris
—ALMELA I VIVES, Francesc: “Josep Bernat i Baldoví, satíric, sempre satíric”. Pomell de bibliòfils valencians, València, 1929, pp. 73-76.
Nota sobre els títols de la llibreria fictícia de BiB.
—ALMELA Y VIVES, Francisco: “Don José Bernat y Baldoví, o un satírico de tomo y lomo”. Ramillete de bibliófilos valencianos, València, 1950, pp. 87-91.
Almela tradueix el text de l´edició de 1929, amb algunes modificacions, i l´acompanya d´una làmina amb el retrat de BiB, propietat de Francisco Ramón y Rodríguez Roda.
—BERNAT, Lluís: “Cóm s´escrigué Pascualo y Visanteta”. El Cuento del Dumenche. Semanari ilustrat, núm. 33, València, 20 de març de 1909.
¿Quina autoritat moral va motivar que BiB escrivís en tan sols una nit, la versió “depurada” d´El Virgo de Visanteta: la familiar del seu pare, la política del senyor governador o la religiosa de l´eminent arquebisbe? L´autor s´inclina per aquesta última.
—[BLASCO, Ricard]: “[Josep Bernat i Baldoví]”. Apartat “Fantasmes (impremtes)”, de l´Homenatge a la impremta valenciana. 1474-1974, València, 1974, p. 68.
Sobre la impremta imaginària de Llepa-crestes, a Benimàmet.
—CARRASQUER, J. Antoni: “Les coses de Bernat i Baldoví”. En el programa Festes i Fira a Sueca, setembre 1993.
Recull d´anècdotes, algunes de les quals no són més que “llegendes” inventades a l´ampar de la popularitat del personatge.
—CARRASQUER, J. Antoni: “Un manuscrit del primer origen”. Festes i Fira a Sueca, setembre 1994.
Sobre com es va trobar Epigramas de Cuaresma, poemari autògraf de BiB.
—CARRASQUER, J. Antoni: "Bernat i Baldoví". Setmanari Sueca, 7 de desembre de 1997.
Comenta el desinterés de BiB per l´acció política com a Diputat a Corts i es planteja un seguit de qüestions respecte a la seua estada a Madrid.
—CLIMENT, Vicent: “[Josep Bernat i Baldoví]”. Article “Sueca: Bressol de bibliòfils (i 2)”, del diari Levante (edició de la Ribera), el 22 d´abril de 1997.
Sobre la biblioteca particular de l´autor suecà.
—CORTÈS, Fermí: “La llibreria de Bernat i Baldoví”. Programa Fiestas y Feria. Sueca, 1968; en el plec Josep Bernat i Baldoví, Sueca, 1974, p. 3; en Quaderns de Sueca, V, Sueca, 1984, pp. 153-154; i també en Escrits de Fermí Cortès, Sueca, 1993, pp. 187-188.
Conta les bromes que feia BiB al voltant d´una llibreria de característiques molt especials que tenia a sa casa.
—E.LL.P. [Acrònim d´Enrique LLUNA PUIG]: “El primer día de alcalde de Bernat i Baldoví”. setmanari local Sueca, 15 de desembre de 1991.
Interessant article que transcriu els acords adoptats en la sessió plenària del Consistori Municipal suecà de l´11 de juny de 1843.
—E.LL.P. [Acrònim d´Enrique LLUNA PUIG]: “El Alcalde Bernat i Baldoví, las ordenanzas rurales de 1854 i la calle del Sueco”. Setmanari Sueca, 28 de desembre de 1997.
Transcriu els acords de l´Ajuntament de Sueca del 17 d´octubre de 1854 i el 26 de novembre de 1876, sobre les qüestions que anuncia el títol de l´article.
—FOS, Josep Lluís: “[Bernat i Baldoví]”. Article “Cent cinquanta anys d´història”, de la revista Manoll, quaderns d´història i cultura, vol. I, Sueca, pp. 43,53-55, 61 i 66.
Amb algunes cites curioses sobre el nostre personatge, només desenvolupa l´enfrontament que mantingué amb el jutge de Sueca, Pedro Carbonell, per un robatori.
—LLUNA PUIG, Enrique: “La vara de alcalde de Bernat i Baldoví”. Butlletí municipal Ribera Baixa, gener de 1991, p. 8.
Una curiositat més.
—LLUNA PUIG, Enrique: “Bernat i Baldoví i la vara de alcalde”. Llibret de la Falla Plaça Cervantes i adjts. Sueca març 1997, Sueca, pp. 48-49.
L´article detalla els dos mandats de BiB com alcalde de Sueca.
—PALÀCIOS, Josep: “Els bous, Bernat i Baldoví i algunes altres diversions”. Fiestas, Sueca 1958. També publicat en Quaderns de Sueca, V, Sueca, 1984, pp. 147-149.
L´autor qüestiona l´autenticitat de l´anècdota que atribueix a l´alcalde BiB les contínues pròrrogues de les corregudes de vaquetes, presumptament celebrades durant el seu breu mandat.
III. Ressenyes bibliogràfiques
—AGUILÓ I FUSTER, Marià: “[José Bernat y Baldoví]”. Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860, Madrid, 1923, veg. índex general. Altra edició: 1977 (Barcelona-Sueca, facsímil).
Dels repertoris bibliogràfics clàssics, el que menys aporta sobre el nostre autor.
—CALAFAT I FERRANDIS, Francesc - CASTELLÀ I MAYOR, Joan Josep - PÉREZ I SABATER, Antoni - QUILES CARDONA, Francesc-Enric: “[Josep Bernat i Baldoví]”. Obres impreses en català al País Valencià (1900-1939). València, 1989, pp. 72-75.
Encara que amb alguns errors, és un repertori prou complet de les dues primeres dècades del segle XX.
—CARRASQUER, J. Antoni: Bibliografia de Josep Bernat i Baldoví. València, 1998, 60 p.
El més complet recull bibliogràfic publicat fins ara.
—Les edicions del Virgo. Josep Bernat i Baldoví. Sueca, 1995, 8 p. Fullet-menú editat per la Taula de Pere Martell amb motiu del seu cinqué sopar.
Recull les fitxes bibliogràfiques de 18 edicions de la seua peça teatral més coneguda.
—FOS, J.-LL.: “Bibliografia (provisional)”. Josep Bernat i Baldoví, Sueca, 1974, p. 5. També publicada al butlletí El Suecà, núm. 22, Sueca, 12 de març de 1979.
Massa provisional.
—GENOVÉS Y OLMOS, Eduardo: “[Joseph Bernat Baldoví]”. Catalech descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana, València, 1911, toms II i III, veg. taula 1ª del tom IV. Altra edició: 1993 (València, facsímil).
Repertori catalogràfic ben documentat, amb les obres valencianes de BiB, però sense anotar la seua localització.
—GUASTAVINO ROBBA, Severino - GUASTAVINO GALLENT, Guillermo: “[Jose Bernat y Baldoví]”. Repertori titulat “Un siglo de teatro valenciano. Materiales para su estudio”, que es publicà en la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 1974, pp. 183-184.
Clàssic dels repertoris teatrals, aquest catàleg no aprofundeix gens ni miqueta en l´obra de BiB, malgrat considerar-lo l´iniciador del teatre en valencià.
—HARTZENBUSCH, Eugenio: “[Antonio Bernat Baldoví]”. Apuntes para un catálogo de periódicos madrileños desde el año 1661 a 1870, Madrid, 1894, p. 92. Altra edició: 1993 (Madrid, facsímil).
Extens repertori on figura La Donsayna —amb alguns errors—, i altres capçaleres madrilenyes on BiB va col·laborar encara que no se´l menciona.
—MARTÍNEZ ORTIZ, José: “Bernat y Baldoví”. Article “Ensayo de un catálogo de ´Milacres´ de San Vicente Ferrer”, publicat en el número 2-4 de la Revista Valenciana de Filología, del tom IV, València, abril-desembre 1954, pp. 261-265.
Ressenya bibliogràfica de totes les edicions dels milacres escrits per BiB, amb alguns errors i mancances.
—NAVARRO CABANES, Josep: “[Bernat y Baldoví]”. Catalec bibliografic de la prensa valenciana 1586-1927, València, 1928, 175 p. Altra edició: 1988 (València, facsímil).
Aquest excel·lent treball recopilatori, d´estructura cronològica, recull nombroses notícies sobre l´activitat periodística de BiB.
—REUS BOYD-SWAN, Francisco - BAS SEGARRA, Bartolomé: “[Bernat i Baldoví]”. Fons de teatre valencià de la Biblioteca Bas Carbonell, València, 1994, pp. 40-42.
Ressenya les obres teatrals existents en aquesta biblioteca particular.
—RIBELLES COMÍN, José: “[José Bernat y Baldoví]”. Bibliografía de la lengua valenciana, tom IV (segle XIX), Madrid, 1979, veg. índex alfabètic d´autors. El tom V (segle XX), Madrid, 1984, també recull abundant informació, però conté molts errors, i no té cap índex que facilite la seua consulta.
Nombroses dades sobre l´obra en valencià de BiB.
—TRAMOYERES BLASCO, Luis: “[José Bernat y Baldoví]”. Catálogo de los periódicos de Valencia. Publicat per entregues a La Revista de Valencia, 1880-1881. Altra edició: València, s.a. (Llibreries París-Valencia, facsímil).
Algunes notícies soltes sobre la intervenció periodística del nostre autor en els anys 1840 i 1850.
—TRAMOYERES BLASCO, Luis: “[Bernat y Baldoví]”. Literatura fallera, València, 1895, pp. 6-8.
Breus notícies sobre els primers llibrets de falles.
IV. Estudis i aspectes de l´obra
a) general
—ALMELA Y VIVES, Francisco: “[Josep Bernat i Baldoví]”. La literatura valenciana, València, 1934, pp. 60-61.
Passeig breu sobre els gèneres literaris treballats per BiB.
—ARNOLD-RICHEZ, Florence: “[Josep Bernat i Baldoví]”. Las otras medicinas, Barcelona, 1983, pp. 40-47.
Aquest llibre no he pogut consultar-lo, però segons Gabriel Garcia Frasquet en l´article “Teatre valencià i realitat quotidiana a propòsit de les epidèmies (1833-1936)” publicat a Miscel·lània Joan Fuster, V, p. 185, tracta sobre dos textos referents a l´homeopatia escrits per BiB a El Tabalet.
—BALDÓ, Marc: “[Josep Bernat i Baldoví]”. Capítol “La cultura en la época de la revolución burguesa”, del llibre d´autoria col·lectiva Historia del pueblo valenciano, tom III, València, 1988, pp. 763-764.
Baldó, entre d´altres qüestions, dignifica el comportament del literats del sector anomenat d´espardenya, on figura BiB, i s´atreveix a situar-los al mateix nivell que els altres, els de guant, sempre glorificats per la crítica històrica i literaria en perjudici dels primers.
—BLANC, T. [Pseud. de Joan FUSTER]: “Sueca tuvo un "poeta"”. Víspera. Revista de las fiestas valencianas, núm. 6, València, 1945, p. 10; i en el recull Elogi del meu poble, Sueca, 1993, pp. 34-36.
L´autor questiona de manera incisiva i poc equànime l´obra de BiB. Amb el temps, Fuster rebaixarà un tant els seus plantejaments.
—BLASCO CARRASCOSA, Joan Àngel: “[Josep Bernat i Baldoví]”. Krausisme i Renaixença a València, València, 1984, pp. 28, 29 i 45.
Cita ocasionalment Bernat, sense noves aportacions.
—BLASCO LAGUNA, Ricard: “[Josep Bernat i Baldoví]”. Article “Les lletres valencianes des de la Renaixença a la primera Dictadura”, publicat al llibre Estudis sobre la literatura del País Valencià (1859-1936), L´Alcúdia, 1984, pp. 14, 17, 24 i 37.
Malgrat l´interés que té l´article, Blasco no presta la deguda atenció al nostre autor, el cita de passada i erra incomprensiblement en afirmar que Pascualo y Visanteta és una “obreta un xic pujada de to, com tota la seua producció”.
—BLASCO LAGUNA, Ricard: “[Josep Bernat i Baldoví]”. Dins de l'article “Dels límits i de la densitat de la Renaixença”, en Estudis sobre la literatura del País Valencià (1859-1936), L´Alcúdia, 1984, pp. 106-109, i nota 13. Abans es va publicar a la revista L´Espill, 6-7, 1980.
En aquest ressenya del llibre de Vicent Simbor Els orígens de la Renaixença valenciana, Blasco, intenta desvincular la trajectòria dels amics Bonilla i Bernat, reivindicant la figura del primer en detriment del segon: allò que se li perdona al director del setmanari El Mole, aprofita per a criticar el fundador de La Donsayna, sobretot pel que fa a les seues actituds sobre la llengua.
—BLASCO LAGUNA, Ricard: “[Bernat i Baldoví]”. Dins de l'article “La escuela satírica valenciana”, del llibre d´autor col·lectiu Historia de las fallas, editat pel diari Levante, València, 1990, pp. 297-307.
Breu però encertat repàs a tots els gèneres literaris conreats per BiB.
—BRU Y VIDAL, Santiago: “La musa del Xúquer”. Las Provincias, el 27 de desembre de 1964, i després a l´Almanaque de Las Provincias para 1965, València, pp. 83-85.
Bru reivindica la vàlua de la producció literària seriosa del nostre autor.
—FRANCO, Josep: “Bernat i Baldoví, el gafaüt de les lletres valencianes”. Llibret de la Falla Plaça Cervantes i adjts. Sueca març 1997, Sueca, pp. 46-47.
L´autor no està gens convençut de les qualitats literàries de BiB.
—FURIÓ, Antoni: “Un pamflet des de Madrid de Josep Bernat i Baldoví”. Butlletí Municipal, Sueca, núm. 22, desembre de 1981, p. 6.
Sobre l´ús interessat de la llengua. Transcriu el full solt titulat “Últimes notícies de Madrid”.
—FUSTER, Joan: “Memòria de Bernat i Baldoví”. Foc i festes de la falla, Sueca, març de 1961; i en el recull Elogi del meu poble, Sueca, 1993, pp. 110-112. Nova edició d´aquest darrer títol: 1997 (Sueca).
Fuster comença a reconéixer algun mèrit literari a BiB i creu necessària la publicació d´una antologia dels seus escrits.
—FUSTER, Joan: “[Josep Bernat i Baldoví]”. Antologia de la poesia valenciana (1900-1950), 2a ed., València, 1980, p. 23. Altra edicions: 1956 (Barcelona) i 1994 (València).
Bernat vist, breument, com “una clara reacció contra la Renaixença”.
—IGUAL ÚBEDA, Antoni.: “[Josep Bernat i Baldoví]”. Història de “Lo Rat Penat”, València, 1959, p. 30 i algunes cites soltes.
L´autor destaca que “en ple romanticisme, només ell [BiB], pràcticament, cultivava la literatura valenciana”. Compara la seua sàtira amb la d´Aristòfanes.
—“[Josep Bernat i Baldoví]”. Dins de l'article “Literatura”, de la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, tom VI, València, 1972, p. 187-188.
BiB, continuador de la tradició dels col·loquis i l´ús de la llengua d´aquests.
—LLOMBART, Constantí: “Don Chusep Bernat y Baldoví”. Introducció de la segona edició d´El Tabalet, València, 1877, pp. V-XV; i amb algunes modificacions en Los fills de la Morta-Viva, València, 1879, pp. 260-275. Altres edicions d´aquest últim llibre: 1885 i 1973 (ambdues també a València).
Llombart reivindica la seua vàlua de BiB com a poeta i autor dramàtic.
— “MOCO, El”: “No deixem passar el 160 aniversari del naixement de Bernat i Baldoví”. Revista El Suecà, nº 33, Sueca, 27 de juny de 1979.
BiB breument vist sense filies ni fòbies.
—NAVAL, G.: “Bernat i Baldoví i la llengua dels valencians”. Josep Bernat i Baldoví. Sueca, 1974, p. 4.
Els mateixos tòpics que altres ja han deixat escrits sobre el tema.
—NAVAL, Gregori: “Bernat i Baldoví i la llengua dels valencians”. Butlletí El Suecà, núm. 22, Sueca, 12 de març de 1979.
Mateix títol i idèntics plantejaments que la ressenya anterior. La redacció és diferent.
—NINYOLES, Rafael Lluís: “[Bernat i Baldoví]”. Idioma i prejudici, 2a ed., Palma de Mallorca, 1975, pp. 59, 178 i 181. Altres edicions: 1971 i 1982 (Palma de Mallorca) i 1997 (València).
Tres cites per a intentar demostrar que BiB fou un dels principals culpables de la degradació i estat actual de la nostra llengua.
—OLEZA, Joan - SIRERA, Josep Lluís: “[Josep Bernat i Baldoví]”. Història i literatures, València, 1985, p. 81.
Cita pròpia d´un manual de text.
—PIQUERES, Marià: “La història dels papers. Bernat i Baldoví”. Setmanari Sueca, 1972, primera època, núms. 25, 26, 28, 33 i 36.
Articles divulgatius sobre la producció poètica, teatral i periodística del nostre personatge.
—SANCHIS GUARNER, Manuel: “[Bernat i Baldoví]”. La llengua dels valencians, 6a ed., València, 1978, p. 178.
Fa una anàlisi excessivament simplista de les actituds de Bernat, Bonilla i Pérez Rodríguez.
—SANCHIS GUARNER, Manuel: “[Josep Bernat i Baldoví]”. Renaixença al País Valencià, 2a ed., València, 1982, pp. 25-28, 80 i 127.
Bernat i la llengua: sempre la mateixa anàlisi.
—SIMBOR ROIG, Vicent: “[Josep Bernat i Baldoví]”. Els orígens de la Renaixença Valenciana, València, 1980, 218 p. i 1 full solt. Inevitable la consulta de l´índex antroponímic.
Amb aquest treball es comença a reconéixer quins han estat els vertaders precursors de la Renaixença valenciana, entre ells el nostre autor, però encara té Simbor massa reticències a l´hora de valorar en positiu els mèrits literàris de BiB.
Pel que fa la problemàtica de la llengua, Simbor atribueix a Bernat tota mena de delictes idiomàtics, mentre exculpa Bonilla de qualsevol mal.
—SIMBOR, Vicent: “[Josep Bernat i Baldoví]”. Dins de l'article “La Renaixença i la normalització literària”, del llibre col·lectiu Escalante i el teatre del segle XIX, València/Barcelona, 1997, p. 349.
Breu comentari sobre l´ús de la llengua en l´obra de BiB.
—SIRERA, Josep Lluís: “[Josep Bernat i Baldoví]”. Història de la literatura valenciana, València, 1995.
Pel que fa la premsa i el teatre, aquest manual situa BiB on li correspon, però sorprèn que Sirera no mencione, ni de passada, la seua vessant poètica.
Sobre la llengua emprada per Bernat, diu: “una altra de les recriminacions tòpiques al teatre d´aquest autor, la manca de cura lingüística, caldria matisar-la molt: i és que malgrat l´ortografia evidentment castellanitzada dels textos, el lèxic i les expressions populars que s´hi contenen són d´una notable riquesa...”.
—SIRERA, Josep Lluís: “Josep Bernat i Baldoví”. Revista fallera Pensat i fet, València, 1998, p. 24.
Reclama més estudis sobre BiB i la seua època.
—SOLER GODES, Enric: “L´home i l´obra”. Llibrets de falla, Castelló de la Plana, 1977, pp. 5-86.
Text divulgatiu més que correcte. De consulta imprescindible.
b) poesia
—BLASCO, Ricard: “[Josep Bernat i Baldoví]”. Poesia política valenciana 1802-1938, València, 1979, pp. 114-115.
Text introductori a l´única poesia de BiB seleccionada per a figurar en aquesta antologia, “A la reina d´Espanya Isabel II”. Blasco la situa en el context polític del moment, però quasi parla més de Bonilla que del nostre autor.
—CARRASQUER, J. Antoni: “[Josep Bernat i Baldoví]”. Introducció del poemari Epigramas de Cuaresma, Sueca, 1998.
Edició d´aquest llibre de poemes de BiB, inèdit fins ara.
—MARQUÉS SEGARRA, M.: “Una obra inèdita de Bernat y Baldoví”. Almanaque Las Provincias para 1969. València, 1969, pp. 95-100.
Dóna notícia d´un manuscrit inèdit de BiB titulat Epigramas de Cuaresma, hui propietat de la Biblioteca Municipal de Sueca.
—MATOSES CUQUERELLA, Rafael: “Comentaris sobre la poesia i la sàtira política de Bernat i Baldoví”. Introducció de Josep Bernat i Baldoví. Obra completa 3. Poesia, I, Sueca, 1997, pp. 5-14, i notes preliminars als facsímils d´aquest tom i del següent de la col·lecció.
Per primera vegada tenim un anàlisi que ens apropa a les claus interpretatives de la poesia satirico-política de BiB. Imprescindible.
—SOLER GODES, E.: “Los epitafios satíricos de Bernat y Baldoví”. Núm. 202 de la revista Valencia Atracción, de novembre de 1951.
Curt text introductori a una selecció d´epitafis, en valencià i castellà.
c) teatre
—BLASCO LAGUNA, Ricard: “[Josep Bernat i Baldoví]”. Capítol “La implantación del orden burgués (1840-1868)”, de Nuestra historia, tom 6, València, 1980, pp. 184-185.
Breus cites que no mereixen més comentari.
—BOTELLA, Jordi: “[Bernat i Baldoví]”. El sainet fester, Alcoi, 1995, pp. 18-21.
L´autor fa anàlisi de les dues primeres obretes alcoianes definides con a “sainets festers” i les compara amb la peça teatral de BiB Qui tinga cucs que pele fulla, totes tres publicades el 1856.
—CANTAVELLA, Rossana: “Els sainets de Viçanteta”. Actes del Seté Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Tarragona-Salou, 1-5 octubre 1985. Barcelona, 1986, pp. 115-125.
No he pogut consultar aquest text que cita Sansano en la bibliografia de l´article publicat a Quaderns de Sueca, XII, de títol “L´obra dramàtica valenciana de Bernat i la tradició festiva dels col·loquiers”.
—CAPDEVILA ROURE, Llorenç: “La figura de l´alcalde a El virgo de Vicenteta”. Revista Tirant al Blanc, núm. 5, de maig de 1992, pp. 36-38.
No he pogut localitzar aquesta revista.
—CERVERA, Juan: “[José Bernat y Baldoví]”. Historia crítica del teatro infantil español, Madrid, 1982, especialment en el capítol “Las representaciones de los milagros de San Vicente Ferrer”, pp. 91-100, 111 i 156-157.
Són cites aïllades a la producció vicentina de l´autor suecà. Erra en alguns apunts bibliogràfics, per donar massa crèdit a les dades que aporta Martínez Ortiz a l´article “Ensayo de un catálogo de ‘Milacres’ de San Vicente Ferrer”.
—CERVERA, Juan: “[José Bernat y Baldoví]”. Los milacres vicentinos en las calles de Valencia, València, 1983, pp. 81-82, 87, 98 i 131.
Mateix comentari de la ressenya anterior.
—CORTÈS, Fermí: “L´Ensayo de Bernat i Baldoví”. Quaderns de cultura de Sueca, V, Sueca, 1980, pp. 145-149; en Escrits de Fermí Cortès, Sueca, 1993, pp. 237-241; i en les pàgines preliminars de l´edició de 1996 d´Un ensayo fet en regla, impresa a Sueca.
Text llegit per l´autor en la representació d´aquesta obreta pel grup de teatre local Cotimanya, al teatre “la Paz”, el 30 de desembre de 1979.
—FÀBREGAS I SURROCA, Xavier: “[Josep Bernat i Baldoví]”. Història de la literatura catalana, vol VII, cap. VII titulat: “Frederic Soler i el teatre del seu temps”, Barcelona, 1985, pp. 358-359.
Puntual visió sobre la creativitat teatral de BiB, sense aprofundir.
—FUSTER, Joan: “Sobre Bernat i Baldoví”. Sueca, Festes Majors. Setembre 1984; també en la introducció d´una edició d´El Virgo de Vicenteta publicada en un fullet solt pel setmanari “El Temps”, València, 1986, pp. 9-10; i en la segona edició del recull de textos fusterians Elogi del meu poble, Sueca, 1997, pp. 355-357.
Una anàlisi a correcuita d’ El Virgo de Visanteta.
—FUSTER, Joan: “[Bernat i Baldoví]”. En “Plantejaments històrics del teatre valencià”, article publicat a la revista Els Marges, V, 1975, pp. 55-56. Altres edicions: dins el llibre La decadència al País Valencià, 1976 i 1985 (Barcelona).
Sobre els inicis del teatre valencià modern i la seua relació amb El Virgo de Visanteta.
—GARCIA FRASQUET, Gabriel: “[Bernat i Baldoví]”. Article “Teatre valencià i realitat quotidiana a propòsit de les epidèmies (1833-1936)”, de la Miscel·lània Joan Fuster, vol. V, 1992, pp. 174-175, 185 i 187-188.
Tracta sobre el testimoni que BiB va deixar en la seua obra valenciana sobre les malalties que patien els seus coetànis.
—GARCIA FRASQUET, Gabriel: “[Bernat i Baldoví]”. Article “La imitació literària en el primer teatre valencià del segle XIX, a propòsit de l´obra de Gaietà Salelles”, en el llibre col·lectiu Escalante i el teatre del segle XIX, València/Barcelona, 1997, pp. 118-119 i 124-125.
Comenta la influència de BiB sobre l´autor gandià Salelles Cardona.
—GUARINOS I VINYOLES, Abel: “L´obra dramàtica en castellà de Bernat i Baldoví i el seu teatre infantil: apunts per a una aproximació”. Introducció a Josep Bernat i Baldoví. Obra completa 2. Teatre, II, Sueca, 1997, pp. 5-16 i notes preliminars als facsímils.
Aporta una sèrie d´elements interpretatius que cap estudi anterior no havia tingut en compte.
—IBORRA, Enric: “El sainet: L´agüelo Pollastre, de Josep Bernat i Baldoví”. Teatre del Renaixement i de la Decadència, València, 1987, pp. 20-21.
Tènue reivindicació de la vàlua creativa del BiB autor teatral, en contra de Liern i els seus sequaços. Transcriu complet L´agüelo Pollastre, pp. 261-298.
—IZQUIERDO IZQUIERDO, Lucio: “[Bernat y Baldoví]”. Article “El teatro menor en Valencia (1800 a 1850) (Comedias en un acto, piezas en un acto y sainetes)”, de la Revista de Literatura, nº 103, Madrid, gener-juny de 1990, pp. 107 i 128.
Sobre les representacions d´algunes obretes de BiB als teatres de València. Sense interés.
—“[José Bernat Baldoví]”. Índice de 3608 anuncios para el Teatro Principal de 1839 a 1877 impresos en casa Ferrer de Orga, València, 1893.
En aquest índex cronològic de les representacions al Teatre Principal, i també, encara que no consten en el títol, al Teatre de la Princesa, apareixen successivament peces del l´autor suecà, des de primer de desembre de 1845 fins al 16 de gener de 1864.
—“[Josep Bernat i Baldoví]”. En la “Nota a l´editor” del guió cinematogràfic d´El Virgo de Visanteta, publicat a València en l´any 1978, p. 8. Altra edició: 1978 (València).
Vegeu la pel·lícula. No cal fer més comentari.
—MAS I VIVES, Joan: “[Josep Bernat i Baldoví]”. Article “El consum de teatre popular a Mallorca entre 1860 i 1890”, en el llibre col·lectiu Escalante i el teatre del segle XIX, València/Barcelona, 1997, pp. 206 i 227.
Sobre les representacions de peces teatrals de BiB a Mallorca.
—R.B.L. [Acrònim de Ricard BLASCO LAGUNA]: “[Josep Bernat i Baldoví]”. Article “Teatro” de la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, tom XI, València, 1972, p. 168.
Situa a BiB on li correspon dins el teatre valencià del XIX: entre els col·loquis i el sainet.
—SANCHIS GUARNER, Manuel: “[Bernat i Baldoví]”. Els inicis del teatre valencià modern 1845-1874, València, 1980, pp. 32-36 i d´altres cites soltes. Reprodueix fragments de les següents obres de Bernat: La tertúlia de Colau, pp. 101-104; El Virgo de Visanteta, pp. 105-107; i Pasqualo i Vicenteta, pp. 108-111.
Més que correcta aproximació a l´obra teatral del nostre autor.
De lectura obligatòria el capítol titulat “Consideracions globals”, pp. 77-95, dedicat a analitzar amb una clarividència inusual en anteriors erudits, el teatre valencià del segons terç del segle passat.
—SANSANO, Biel: “[Bernat i Baldoví]”. Article “El teatre menor valencià: el sainet”, publicat a Saó monografies, 24, València, 1995, pp. 15-16.
BiB i l´inici del sainet valencià.
—SANSANO, Gabriel: “L´obra dramàtica valenciana de Bernat i Baldoví i la tradició festiva dels col·loquiers”. Quaderns de Sueca, XII, Sueca, 1997, pp. 7-32.
Fins ara, és el treball d´investigació més rigorós, amb diferència, de tots els que s´han fet sobre el teatre de BiB.
—SANSANO, Gabriel: “Per una revisió del sainet valencià del segle XIX: Josep Bernat i Baldoví, un exemple”. Introducció a Josep Bernat i Baldoví. Obra completa 1. Teatre, I, Sueca, 1997, pp. 13-22, i notes preliminars als facsímils.
Després de fer una sèrie de reflexions al voltant del tema anunciat al títol de l´article, l´autor conclou: “sembla obvi que el sainet valencià [...] començà a existir amb l´escriptor de Sueca, i amb ell el mateix teatre valencià modern, tal i com havia apuntat Sanchis Guarner”.
—SERRANO, Carlos: “[Chusep B. Baldoví]”. Carnaval en noviembre. Parodias teatrales españolas de D. Juan Tenorio, Alacant, 1996, pp. 17 i 46.
Interessant treball que destaca el fet de ser L´agüelo Pollastre la primera paròdia no castellana del Tenorio de Zorrilla. Acompanya la transcripció completa d´aquest sainet de BiB.
—SIRERA, Josep Lluís: “[J. Bernat i Baldoví]”. Passat, present i futur del teatre valencià, València, 1981, pp, 29-30.
Inici i consolidació del sainet entre les capes socials petit burgeses i menestrals, gràcies, en part, al nostre autor.
—SIRERA, Josep Lluís : “[Bernat i Baldoví]”. El Teatre Principal de València. Aproximació a la seua història, València, 1986, pp. 133-135.
Rebutja la línia d´opinió, més bé un tòpic, d´alguns crítics literaris que convertiren en dogma de fe l´epístola de Liern a Llorente sobre els inicis del teatre valència modern, en la qual BiB no ocupava massa bon lloc.
—SIRERA, Josep Lluís: “[Josep Bernat i Baldoví]”. Conferència titulada “El sainet valencià: unes arrels a flor de terra”, publicada a Les arrels del teatre valencià actual, Vila-real, 1993, pp. 50-51.
BiB vist com a exponent principal de la primera etapa del sainet valencià.
—SIRERA, Josep Lluís i Rodolf: “[Josep Bernat i Baldoví]”. En l'antologia Revistes valencianes, València, 1990, vegeu el prefaci.
Interessants apunts en relació amb el teatre del nostre autor, que acompanyen una desafortunada barreja de textos teatrals de BiB, titulada pels germans Sirera A l´Edèn me´n vull anar ( o el judici celestial del Virgo de Vicenteta).
—TORDERA SAEZ, Antoni: “[Josep Bernat i Baldoví]”. Article “Teatre” de la Gran Enciclopèdia Valenciana, 9, València, 1991, pp. 166-167.
Segueix les apreciacions de Simbor Roig.
—VENEGAS, Alexandre [Psd. de Pedro Manuel CÁTEDRA]: “[Lo Virgo de la Vicenta...]”. La bibliografia erótico & priàpica catalano-valenciana d´Antoni Bulbena i Tosell (1920), Barcelona, 1982.
No he tingut l´oportunitat de consultar aquest llibre.
d) premsa periòdica
—ALMELA Y VIVES, Francisco: “[José Bernat y Baldoví]”. El Fénix. Valencia, 1844-1849, Madrid, 1957, veg. l´índex onomàstic.
Exhaustiu treball d´indexació d´un dels setmanaris de caràcter cultural més prestigiosos del segle XIX. Almela i Vives s´oblida d´incloure notícies aparegudes sobre BiB, a més d´atribuir-li incorrectament l´autoria d´una poesia de J.A. Almela.
—ALTABELLA, José: “[José Bernat y Baldoví]”. En “Las Provincias”, eje histórico del periodismo valenciano, 1866-1969, Madrid, 1970, veg. el capítol IV, titulat “El periodismo valenciano en los dos primeros tercios del siglo XIX”.
Anàlisi sobre les publicacions de l´època, sense aprofundir en les que va participar l´autor suecà.
—ASENJO, Antonio: “[Bernad Baldoví]”. La prensa madrileña a través de los siglos (Apuntes para su historia desde el año 1661 al de 1925), Madrid, 1933, p. 52.
Breu menció de La Donsayna.
—BLASCO LAGUNA, Ricard: “La Donsayna”. Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, tom IV, València, 1972, p. 64.
Notícies sobre aquest periòdic publicat per BiB.
—BLASCO LAGUNA, Ricard: “El Sueco”. Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, tom XI, València, 1972, p. 106.
Notícies sobre aquest periòdic publicat per BiB.
—BLASCO LAGUNA, Ricard: “El Tabalet”. Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, tom XI, València, 1972, p. 116.
Notícies sobre aquest periòdic publicat per BiB.
—BOSCH, T.: “120 años de la edición del Sueco”. Butlletí El Suecà, núm. 12, Sueca, 12 de març de 1979.
Breu text introductori a una selecció de poesies publicades a El Sueco. Colección de poesías.
—CASSANY, Enric: “[Josep Bernat i Baldoví]”. Article “La influència del sainet en la prosa costumbrfista del segle XIX”m del llibre col·lectiu Escalante i el teatre del segle XIX, València/Barcelona, 1997, p. 38.
Particular visió del periodisme fet per BiB.
—CERVERA BAÑULS, David: “[José Bernat y Baldoví]”. La prensa valenciana en su aportación a la ‘Renaixença’, València, 1976, especialment el capítol II titulat “Bajo el signo del humor”, pp. 31-42.
Cervera reivindica les figures periodístiques de Bonilla, Bernat i Pérez com els autèntics iniciadors de la Renaixença valenciana, i fa una interessant anàlisi dels setmanaris La Donsayna i El Tabalet; en canvi, pel que diu d´El Sueco, molt poc, sembla que no l´ha llegit.
—FUSTER, J.: “La Donsayna, periódico serio”. Article publicat al “Suplemento Valencia” del diari Levante, de 22 de novembre de 1957, p. 4; i també en la segona edició del recull Elogi del meu poble, Sueca, 1997, pp. 74-77.
La Donsayna, vista sobretot a partir dels escrits polítics de Josep M. Bonilla.
—GARCIA, Josep V. - JIMÉMEZ, Glòria: “La premsa satírica en la societat del segle XIX: el cas d´El Tabalet”. Article publicat a Dos-cents anys de premsa valenciana, València, 1992, pp. 183-195.
L´estudi més detallat sobre una obra específica de BiB, donant els autors del treball especial tractament a l´estudi de la llengua emprada pels redactors d´aquest setmanari. De consulta imprescindible.
—GÓMEZ VILLABOA, Luis: “[José Bernat y Baldoví]”. En Martínez Villergas. Antología epigramática. Con historietas, cuentos y biografía, Madrid, 1968, p. 263.
Sobre les poesies publicades per BiB al setmanari madrileny La Risa. Juan Martínez Villergas, poeta satíric i periodista, fou un dels millors amics del nostre autor a Madrid. Text molt interessant per a conéixer l`època.
—LAGUNA PLATERO, Antonio: “[Bernat i Baldoví]”. En l'estudi preliminar de l´edició en facsímil del Catalec bibliografic de la premsa valenciana, de Josep Navarro Cabanes, València, 1988.
Breu repàs a la història de la premsa valenciana.
—LAGUNA, Antonio - ORTEGA, Eduardo: “[Josep Bernat i Baldoví]”. En Un periodista romántico en la revolución burguesa: José María Bonilla, València, 1989, pp. 95-101.
La relació personal entre BiB i Bonilla vista exclusivament a través dels escrits del segon a La Donsayna. Decepcionant.
—LAGUNA PLATERO, Antonio: “[José Bernat i Baldoví]”. En Historia del periodismo valenciano. 200 años en primera plana, València, 1990, pp. 87-89 i d´altres referències aïllades.
Anàlisi clarivident sobre les activitats periodìstiques de BiB en La Donsayna i El Tabalet. En canvi, per allò que escriu d’El Sueco, fa la impresió que no l´ha tingut entre mans.
—LAULLÉ, José: “[Bernad Baldoví]”. En l'article “Biografía en abreviatura de D. José María Bonilla”, publicat com a introducció de la Colección de obras literarias de Don José María Bonilla, València, 1879, p. 11.
Escassa aportació pel que fa a l´amistat i col·laboracions periodístiques entre Bonilla i Bernat.
—RIBES, Josep-Lluís: “J. Bernat, periodista”. En Sueca en festes. Setembre 1989.
Una mostra del que vindrà després.
—RIBES ROS, Josep Lluís: “El periodisme naixent. Josep Bernat i Baldoví”. Dos-cents anys de premsa valenciana, València, 1992, pp. 161-169.
L´estudi més complet i documentat fins el moment sobre aquest aspecte creatiu de BiB, encara que no exempt d´alguns tòpics. La seua consulta és obligatòria.
—RIBES ROS, Josep-Lluís: “Activitat i plantejaments periodístics de Josep Bernat i Baldoví”. ntroducció a Josep Bernat i Baldoví. Obra completa 5. Premsa periòdica, I, Sueca, 1998, pp. 5-22, i notes preliminars als facsímils d´aquest tom i dels dos següents de la col·lecció.
Ribes centra la investigació en els tres setmanaris que més fama li han donat al nostre autor —La Donsayna, El Tabalet i El Sueco—.
—SANTANDREU, J.A.: “Els primers periòdics valencians”. Josep Bernat i Baldoví, Sueca, 1974, p. 6.
Ressenyes bibliogràfiques dels principals setmanaris on BiB va intervenir.
—SOLER GODES, Enric: “La Renaixença a València. Els periòdics: La Donsayna”. En el periòdic Mirador, Barcelona, 24 de febrer de 1935.
No he pogut consultar aquest article.
—SOLER GODES, Enric: “[Josep Bernat i Baldoví]”. En Els primers periòdics valencians, València, 1961, pp. 20, 30-39 i 46-47.
Soler Godes només analitza la producció periodística de BiB des del punt de vista de l´ortografia emprada, i es mostra molt, crític i gens objectiu. En posteriors treballs canviarà els seus punts de vista.
—“El Sueco”. En Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 21, Barcelona, 1971. Altres edicions.
Breu ressenya enciclopèdica.
—“El Sueco, nueva publicación de José Bernat i Baldoví”. En Historia viva de Valencia, II, 1615-1988, València, 1989, pàg. corresponent a l´any 1847.
Aporta algunes dades incorrectes.
—“El Tabalet”. En Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 22, Barcelona, 1971. Altres edicions.
Breu ressenya enciclopèdica.
e) literatura fallera
—ARIÑO, Antonio: “[Bernat i Baldoví]”. En el capítol “La falla erótica (1850-1870)”, del llibre d´autor col·lectiu Historia de las fallas, editat pel diari Levante, València, 1990, pp. 97-98.
Abans de BiB ja existien falles de contingut “eròtic”.
—ARIÑO, Antoni: “[Bernat i Baldoví]”. En l´article “Del naixement a la consolidació (1849-1936)”, del llibre La festa de les falles, València, 1996, pp. 20-21.
Segueix el que diu Soler Godes respecte el desenvolupament, per part de l´escriptor suecà, dels arguments eròtics de les falles en els inicis de la segona meitat del segle XIX.
—ARLANDIS, Lisard: “[José Bernat y Baldoví]”. En Fiestas y costumbres de Valencia, València, 1987, p. 63.
Insubstancial comentari sobre el primer llibret de falla, massa semblant al que fa Almela i Vives al seu llibre Las fallas (1949).
—BALLESTER, Josep: “[Josep Bernat i Baldoví]”. Article “Entre la desvirtuació, l´argúcia i la represa: la literatura i la festa fallera a la postguerra”, publicat a la Revista d´Estudis Fallers. Quaderns d´investigació social de la Festa, 3, València, desembre de 1996, pp. 64-65 i 69-70.
Ballester aprofita textos molt coneguts d´altres autors per a situar els antecedents de l´època tractada. De BiB, res que no s´haja recordat en cent i una ocasions.
—BORREGO I PITARCH, Vicent: “[Bernat i Baldoví]”. Article “Caricatura y fallas”, publicat al llibre d´autor col·lectiu Historia de las fallas, editat pel diari Levante, València, 1990, pp. 297-307.
Relaciona el nostre autor amb els diversos aspectes de la sàtira fallera.
—CAMPET, Xavier [Xavier Campillo]: “Introito”. Llibrets de falla escrits per Josep Bernat i Baldoví, Sueca-València, 1976, pp. preliminars.
Correcta noteta introductòria.
—FRANCO, J.: “Els llibrets de falla”. Josep Bernat i Baldoví, Sueca, 1974, p. 2.
La literatura fallera i la llengua, mala relació.
—FUSTER, Joan: “Gràcia i justícia per a Bernat i Baldoví”. Combustible per a falles, València, 1967, pp. 104-108, d´un article publicat en 1955 al diari Levante. Altres edicions: 1967 (València) i 1992 (Alzira).
Al meu parer, el més encertat article sobre el triangle BiB-literatura fallera-societat.
—“[José Bernat y Baldoví]”. En l´article “La gran diversión de la falla del Almudín”, de la Historia viva de Valencia, II, 1615-1988, València, 1989, pàg. corresponent a l´any 1855.
Sobre el primer llibret de falla escrit per BiB.
—MARÍN, Josep Lluís: “[Josep Bernat i Baldoví]”. En l´article “El suport literari de les falles”, del llibre La festa de les falles, València, 1996, pp. 130, 134 i 141.
Text molt interessant, però que no aporta res de nou sobre l´autor suecà.
—MARÍN I GARCIA, Josep Lluís: “Versos de Bernat i Baldoví per a una falla del 1850”. En el llibret de la Comissió de Na Jordana 1997, De la festa la vespra, València, pp. 52-53.
Sobre un manuscrit trobat a la Biblioteca Municipal de València, titulat Historia de les victimes de la Falla de Sen Chusep en lo carrer de les Abellanes en l´añ 1850, d´argument molt semblant al del primer llibret de falles, imprés cinc anys després.
—PELEJERO FERRER, J.: “[Bernat y Baldoví]”. En Llibrets de falla (Poetas valencianos festivos y populares), València, 1982, veg. pròleg pp. 7-18.
O com magnificar la transcendència del llibret de falla respecte a la literatura i la societat valenciana, citant en diverses ocasions BiB.
—RODRIGO MANCHO, Ricardo: “[Bernat i Baldoví]”. En el capítol “Fallas y literatura en el siglo XIX”, del llibre Historia de las fallas publicat pel diari Levante, València, 1990, pp. 116-119.
BiB enmarcat en la literatura populista del segle passat.
—SOLER GODES, Enric: “[Josep Bernat i Baldoví]”. En Calendari faller. 1849-1900. València, 1953, pp. 18-20 i 73. amb un retrat de BiB a la pàg. 7.
Recull telegràfic de notícies falleres, documentat sobretot en els bans municipals i en la premsa de l´època.
—SOLER GODES, Enric: “[Josep Bernat i Baldoví]”. En l´article “Falla”, de la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, 4, València, 1972, p. 203.
Breu notícia sobre el primer llibret de falla escrit per BiB.
—SOLER GODES, Enric: “[Josep Bernat y Baldoví]”. En l´article “Llibret de falla”, de la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, 6, València, 1972, p. 251.
Compendi enciclopèdic d´altres comentaris fets per Soler Godes sobre la literatura fallera de BiB.
—SOLER GODES, Enric: “Set llibrets de falla”. En Llibrets de falla, Castelló de la Plana, 1977, pp. 87-145.
El text ens situa en les primeres produccions literàries falleres. Transcriu els set llibrets.
—SOLER GODES, Enric: “[Josep Bernat i Baldoví]”. En 1855-1856. València fa cent anys, Castelló de la Plana, 1979, pp. 8, 45-49 i 60.
Sobre el primer llibret de falla. No diu res de nou respecte als seus anteriors articles. Transcriu alguns versets.
—SOLER GODES, Enric: “[Bernat i Baldoví]”. En el capítol “Literatura fallera (1850-1936)”, del llibre Historia de las fallas publicat pel diari Levante, València, 1990, pp. 272-273.
Ordenació cronològica i breus comentaris dels set llibrets de falla escrits per l´autor suecà.
f) altres textos d´interés
—ALBEROLA, Miquel: "Els virgos de Bernat i Baldoví". Setmanari El Temps, núm. 124, del 3 al 9 de novembre de 1986, pp. 48-50
Sobre les estrenes teatrals i cinematogràfiques d´El virgo de Visanteta.
—BLASCO, Ricard: “[Josep Bernat Baldoví]”. En el facsímil del periòdic “Lo Rat Penat”, que es reprodueix a Constantí Llombart i “Lo Rat penat”, periódich lliterari quinzenal (1884-1885), València, 1985, pp. 2, 56 i 64.
Notes periodístiques sobre l´homenatge a Bernat i Baldoví el 1885.
—LIERN, Rafael Mª.: “[Bernat y Baldoví]”. En Epistolari Llorente, volum I. Cartes de llevantins (1861-1900), Barcelona, 1928, pp. 253-255.
Text complet de la famosa carta, datada el 10 d´octubre de 1895.
—LIS I VILLAESCUSA, Tono: “¡Sensacional descoberta! Marx entrevista Bernat i Baldoví”. Revista La Traca, València, 1998, pp. 18-19.
Broma fallera.
—MARTÍ, Vicent: “Vicenteta de Favara, un sainet obscé. El virgo de Boadella”, en el setmanari El Temps, 112, del 11 al 17 d´agost de 1986, pp. 6-14.
Sobre els preparatius de l´estrena teatral del Virgo, adaptat per Albert Boadella.