BERNAT I BALDOVÍ, POLÍTIC A MADRID

[Publicat per primera vegada al setmanari Sueca.

Sueca, 7 de setembre de 1997]

De les nombroses qüestions inexplorades pels estudis biogràfics sobre l’escriptor Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 1809-València, 1864), potser siga la faceta de diputat a Corts, i la consegüent estada a Madrid, la que més incògnites suscita. Curiosament, tot i ser un aspecte a destacar en qualsevol personatge que haja assolit tal condició, les biografies només mencionen de passada la seua activitat parlamentària, sense aprofundir en cap dels aspectes que ens podrien donar un poc de llum, com per exemple l’adscripció política, els interessos, els cercles d’amics, etc.; i en alguns casos, fins i tot, amb apreciacions errònies. El mateix Joan Bta. Granell, l’admirador més entusiasta de Bernat, deixà escrit: “Marchó á Madrid á tomar parte en los trabajos parlamentarios, y de su vida de Diputado nada tenemos que exponer, pues consignado se halla en las Colecciones respectivas los eminentes servicios que á su pátria prestó y á su reina”. Pérez Escrich, Malboysson, Ferrer i Bigné, Soler Godes i altres han estat més mesurats, però no menys generosos en tractar aquest interessant capítol de la vida del nostre ressenyat.

Llevat d’alguna sorpresa majúscula en forma de manuscrit o imprès desconegut, el Diario de las Sesiones de Cortes del Congreso de Diputados —les col·leccions que feia referència, supose, el mencionat Granell—, és, junt a la premsa madrilenya de l’època i les memòries i biografies escrites pels seus coetanis, la font documental més immediata per a corregir les deficiències informatives d’aquest període. En la col·lecció microfilmada de l’arxiu de les Corts Valencianes he tingut l’ocasió de consultar els diaris de les dues legislatures que fou parlamentari: la primera, entre el 10 d’octubre de 1844 i el 23 de maig de 1845 —el mateix dia que es promulgà la Constitució—; i la segona i última, del 15 de desembre del mateix any fins al 31 d’octubre de 1846. En els diaris es transcriu, hem de pensar que fidelment, tot allò succeït en les sessions parlamentàries: propostes, debats, votacions, etc., acompanyant al final de cada legislatura un complet índex onomàstic, on consta la participació de cadascun dels diputats en l’activitat quotidiana del Congrés (nomenaments, presències en comissions, discursos...).

L’exàmen d’aquesta documentació, tot i proporcionar algunes dades interessants i confirmar aspectes que ja suposàvem, no fa més que augmentar les incògnites que ens hem plantejat en més d’una ocasió. Per motius que probablement mai no coneixerem amb certesa, la política activa sembla ser que havia deixat d’interessar a Josep Bernat. Decepcions, escepticisme, alguna malaltia o impediment físic (la sordesa, per exemple), el joc, aficions periodístiques... podien ser la causa del canvi d’actitud.

Gràcies als llistats nominals de les votacions realitzades al Congrés de Diputats és possible apropar-se, quantitativament almenys, a la dedicació parlamentària del nostre personatge. Durant la primera legislatura (10/X/1844-23/V/1845), tan sols participà en quinze de les seixanta-vuit votacions realitzades; i d’aquestes quinze, dotze transcorren en els tres primers mesos, la qual cosa denuncia que la seua presència és quasi nul·la des de gener fins a la finalització d’aquesta etapa. Pel que fa al segon període legislatiu (15/XII/1845-31/X/1846), el resultat de la consulta dels diaris és, encara, més decebedor, ja que el seu nom no consta més que en una ocasió i és per a ubicar-lo, mitjançant sorteig, en una secció de treball, a la qual, segurament, no assistiria mai. Es feren catorze votacions, sense que participara en cap.

            Quant a establir quines motivacions tenia a l’hora d’assistir, o no, a les sessions del Congrés on s’havien de dur endavant acords de considerable calat polític —en la primera legislatura s’aprovà una nova Constitució—, o el seu posicionament en les diverses votacions, he cregut oportú no manifestar-me i deixar la tasca als historiadors especialistes en aquest complicat moment polític en què els partits començaven a formar-se.

Segons també els diaris de sessions del Congrés, Bernat i Baldoví no intervingué una sola vegada en l’hemicicle, ni pronunciant un discurs ni participant en debats. De les nombroses comissions de treball que es van constituir, sobretot en la primera legislatura, no formà part de cap, llevat d’una en la qual, designat per sorteig i d’assistència obligatòria, hagué d’acompanyar la Reina Madre i els infants Maria Lluïsa Fernanda i Francesc de Paula, al solemne acte protocol·lari d’obertura de les Corts. Aquest fou, en realitat, el seu servei més eminent com a diputat.

            Si amb les presents dades podem concloure que tindre el privilegi de ser un dels pares de la pàtria no motivava a Josep Bernat, ¿per quina raó oculta volgué ser diputat a Madrid? ¿tenia allà alguna mena d’interessos econòmics a defensar? ¿es tractava d’al·licients estrictament personals que no convenia que conegueren els seus paisans?, ¿era el clima benefactor de l’altiplà el que hi buscava? ¿estava acompanyat de la seua muller, donya Juliana, o posava quilòmetres pel mig? Qüestions que s’hauran d’aclarir si veritablement volem conèixer la personalitat del que signava El Sueco.