BELTRÁN MONCHO, Juanito, “Moncho de Sueca”

[Text publicat en Personatges històrics suecans.

Diccionari biogràfic. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009]

Sueca, 4/II/1922–I/IV/1995. Boxejador.

Atleta ben dotat, estilista de tècnica depurada, Juanito Beltrán fou l’ídol dels aficionats valencians a la boxa durant els primers anys de la postguerra. Va participar en importants vetlades a València, Barcelona i Madrid, en la categoria del pes mitjà-lleuger —com a amateur, primer, o professional, després—, fins que al Price barceloní, el juliol de 1948, hagué de dir adeu en confirmar-se els símptomes que pronosticaven una greu lesió cerebral.

En el camp amateur, va ser campió de Llevant (1941), dues vegades campió d’Espanya (1942 i 1943), i en tres ocasions internacional, contra Hongria, Anglaterra i Suïssa, amb sengles victòries. En aquesta etapa presentà un excel·lent palmarès, ja que dels més de seixanta combats disputats, només va perdre el del seu debut, precisament, a Sueca.

Com a professional, Beltrán debutà l’octubre de 1943, proclamant-se guanyador abans del temps reglamentari, el mateix que va ocórrer en els vint-i-tres combats següents. Per això, ja el febrer de 1944 el classificaren com un primera sèrie, i ben prompte, a la plaça de bous de València, pogué optar al campionat d’Espanya dels pesos mitjans, aleshores en mans de Pepín García Álvarez, però després d’un gran combat dels dos contrincants, els jutges el declararen nul, i no pogué així arribar mai a l’esmentat títol, perquè al cap de poc començaria a manifestar-se la lesió que l’obligà a retirar-se al cap de vint-i-sis anys. A partir d’aleshores es dedicà a entrenar joves promeses de la boxa suecana.