ALBERT REDONDO, Camilo, “el Taüter”

[Text publicat en Personatges històrics suecans.

Diccionari biogràfic. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009]

Sueca, 30/VII/1896–Gandia, 7/VIII/1939. Marbrista i sindicalista.

Aquest personatge suecà, organitzador de les Joventuts Llibertàries, tan admirat per uns com abominat per altres, es va convertir, sense voler-ho, en el paradigma de la fractura social i política existent en la societat suecana dels anys 20 i 30 del segle XX.

Camilo Albert començà treballant a la funerària familiar, però la seua ocupació preferida era el treball amb la pedra, marbrista o picapedrer, oficis que no pogué desenvolupar de manera continuada, perquè l’actitud inconformista que mantenia davant les classes socials més poderoses prompte el feren objecte de persecució. Així, als vint-i-tres anys li aplicaren la llei de fugues, amb tir de gràcia inclòs, després d’haver estat detingut, d’acord amb la versió oficial, per projectar un atemptat contra un ric propietari; i als trenta es va afiliar a la FAI. També va ser empresonat de manera reiterada, i en algunes ocasions sense càrrecs, durant la dictadura de Primo de Rivera i la Segona República —per participar en la revolta de Sollana en l’any 1932, el tancaren un temps a la presó Model; i un any després, va estar condemnat per incitar a la revolució contra el Govern i reclòs a la presó de Sant Miquel dels Reis—.

Tots aquests successos, a més de la seua capacitat de lideratge, el dugueren a encapçalar el moviment anarcosindicalista local, posició que refermaria en la guerra del 1936, quan desenvolupà tasques d’especial relleu en l’organització municipal: fou membre del Consell per la CNT-FAI, secretari de la col·lectivitat agrària, delegat d’evacuats; etc. Féu les funcions de director del setmanari local “Pueblo Libre” mentre aquest periòdic es va publicar entre els anys 1936 i 1938.

Malgrat el rumors que van córrer per la població, sobre la conducta de Camilo Albert en alguns fets luctuosos ocorreguts a Sueca i altres municipis veïns durant el conflicte civil, el tribunal militar que el jutjà poc després de finalitzar la guerra no pogué imputar-li cap delicte de sang. Així i tot, el sentenciaren a pena de mort. Va ser afusellat a Gandia, el 7 d’agost de 1939.